Vibracions saludables
Fer exercici mentre cuinem, llegim un bon llibre o gaudim d’una pel·lícula i, fins i tot, quan ajudem els fills a fer els deures. No sembla una mala idea, però… com es pot aconseguir? La resposta, una modalitat d’exercici físic basada en l’entrenament mitjançant aparells vibratoris aplicables a una zona concreta del cos o a un determinat conjunt muscular. Per a fer-ho s’utilitzen plataformes vibratòries, manuelles o cables adherits al cos.
En general, opten per aquest tipus d’entrenament aquelles persones que practiquen un esport de manera habitual i busquen una alternativa a l’exercici amb peses que produeixi respostes musculars semblants. Tanmateix, la publicitat als diversos mitjans de comunicació sobre les bondats de l’exercici físic amb vibracions ha contribuït que persones poc habituades a practicar algun tipus d’esport utilitzin aquest sistema que, encara que pugui resultar convenient en moments concrets i recomanat per professionals, en cap cas no altera el teixit gras ni la cel·lulitis. Tampoc no es perd pes, ni s’aconsegueix estar en forma en una setmana, per la qual cosa queda invalidat el reclam principal de la publicitat. Així i tot, la comunitat científica continua les seves investigacions amb aquelles persones que usen de forma quotidiana l’entrenament vibratori amb l’objectiu d’esbrinar si és realment efectiu.
Les vibracions, moviments oscil·latoris de les molècules, produeixen una sèrie d’efectes sobre el cos humà que experimentem de manera inconscient quan viatgem amb tren o autobús, quan pugem en un ascensor o fins i tot quan som a casa o a la feina.
Les investigacions realitzades fins ara evidencien que aquests efectes poden ser tant perjudicials, tal com passa en l’àmbit laboral (conductors de grues, d’autobusos, operaris que treballen amb trepants, etc.), com beneficiosos, com ocorre en el camp de l’activitat física, l’esport, la rehabilitació i l’alleugeriment del dolor crònic. Tot depèn de les característiques de les vibracions aplicades, determinades pels paràmetres de magnitud (acceleració), freqüència (cicles per segon), amplitud de l’ona, direcció i durada de la sessió. Les més recomanades pel seu efecte beneficiós sobre l’organisme són les que tenen una freqüència d’entre 25 i 40 hertzs (Hz), una amplitud entre 2 i 10 mil·límetres i una durada total que no sobrepassi els 30 minuts.
- Sistema neuromuscular: amb cinc sèries de 30 segons a 30 Hz es produeixen 4.500 contraccions musculars i el seu efecte és semblant al de l’entrenament amb cicles d’estirament-escurçament (peses), però d’una forma més controlada. Millora l’activació del múscul, la seva rapidesa de resposta, la força, la potència i, a més, s’ha comprovat que també contribueix a aconseguir una bona flexibilitat i agilitat.
- Sistema endocrí: s’ha provat que l’entrenament amb vibracions provoca un augment tant de l’hormona del creixement com de la testosterona, un descens del cortisol i una lleugera reducció de la glucosa en sang.
- Teixit ossi: al laboratori s’ha observat que les oscil·lacions de baixa freqüència i amplitud estimulen la formació d’osteoblasts (cèl·lules que regeneren l’estructura òssia), per la qual cosa aquest mètode de tractament es podria fer servir en la prevenció i el tractament de l’osteoporisi. Aquests efectes, però, es troben encara en fase d’estudi.
- Sistema cardiovascular: durant els estímuls vibratoris es produeix un augment de la pressió arterial sistòlica i de la freqüència cardíaca, però una vegada acabat l’exercici descendeixen, fet que podria ser degut a un efecte vasodilatador i a la disminució de les resistències vasculars perifèriques. No obstant això, aquest punt és controvertit ja que hi ha estudis que no han trobat aquestes diferències ni variacions significatives.
Aquest tipus d’entrenament té nombroses aplicacions en l’esport i la rehabilitació i, a més dels efectes esmentats, aporta resultats positius sobre els músculs, els tendons, els ossos i les articulacions, a més de millorar la potència, la força màxima i l’explosiva, la velocitat, l’agilitat i la flexibilitat. La facilitat d’ús de les màquines de vibracions, el poc de temps requerit perquè s’hi obtinguin resultats, les mínimes probabilitats que apareguin lesions i, per a alguns, la comoditat de poder practicar-lo a casa, converteixen aquest exercici vibratori en una alternativa o un complement recomanable a altres tipus d’exercici.
No obstant això, malgrat els beneficis demostrats, des de la comunitat mèdica s’insisteix que encara hi ha molt a investigar sobre els efectes en l’organisme d’aquest tipus d’entrenament i es recomana no abusar-ne. S’ha constatat que, en cas contrari, es poden donar casos d’edemes (inflor) i una degeneració important de les fibres musculars. En definitiva, efectes contraris als desitjats.