Menús hiperproteics | Àcid cítric | El fetge en l'alimentació infantil | La mel i els refredats
- Desdejuni: Cafè amb llet + una cullerada sopera de llet en pols. Coca casolana amb fruits secs.
- Esmorzar (mig matí): Iogurt barrejat amb petitsuís.
- Dinar: Espinacs amb beixamel, panses i pinyons. Pit de pollastre empanat amb xampinyons. Pa i fruita fresca.
- Berenar: Flam d’ou.
- Sopar: Hamburguesa de tonyina acompanyada de pebrots i puré de patates espès barrejat amb formatge fos i clara d’ou. Pa i fruita.
- Ressopar (abans d’anar al llit, si ve de gust): Got de llet.
El consell: La clau per a no saturar la gana de les persones grans és oferir-los racions de mida moderada. Fins i tot s’aconsella preparar plats combinats perquè no tinguin la sensació que mengen massa, sobretot si es mostren inapetents. S’han d’alternar en els dinars i els sopars els aliments amb proteïnes d’alt valor biològic com ara ous, carn, peix i lactis. Entre aquests, la proteïna de millor qualitat és la clara d’ou (albúmina), que es pot afegir a diversos plats per a augmentar-ne el valor proteic.
- Enriquir les receptes vegetals amb aliments rics en proteïnes. Aquest objectiu s’aconsegueix si s’afegeix formatge en porcions als primers plats o ou als purés i a les cremes de verdures; també podem afegir tonyina, surimi i altres conserves a les amanides; i gratinar plats d’arròs i pasta amb ou dur (ratllat o batut), carn picada, peix esmollat o brins de pollastre.
- Acompanyar els plats amb salses i condiments energètics. Podem recórrer a la maionesa i a les salses beixamel, tàrtara, bearnesa o rosa per als primers plats o els segons. Les postres es poden acompanyar de sucre, mel, melmelada, xocolata, nata o almívar.
- Batuts amb fruita energètics. Es pot afegir a un batut de fruita un iogurt, una porció de gelat o de llet evaporada, mig gotet de crema de llet, o una cullerada de llet en pols. Aquesta última també es pot prendre acompanyant la llet que es pren de bon matí.
- Preparar aliments fregits i arrebossats. Uns filets de pit de pollastre fregits i coberts de beixamel aporten el triple de calories que la mateixa quantitat de pollastre a la planxa.
- Escollir, per a menjar entre hores, aliments que proporcionin nombroses calories en poc de volum, com ara qualsevol fruit sec natural no processat o galetes i productes casolans de rebosteria o pastisseria. Si optem per productes comercials, convé triar aquells que informin amb claredat de l’oli usat en la seva elaboració i que no continguin àcids grassos parcialment hidrogenats (greixos trans).
- Evitar els aliments desnatats, light o baixos en calories. Tindrien l’efecte contrari al desitjat, ja que aportarien menys calories als plats. En els dietes en què es requereix augmentar les calories es desaconsella començar els menjars amb caldo o amb amanides perquè no es produeixi la sensació de sacietat i es pugui continuar consumint altres plats més energètics.
Des del punt de vista químic es tracta de l’àcid 3-hidroxi-1,3,5-pentanotricarboxílic, responsable del sabor àcid de diverses fruites, com ara dels cítrics a què dóna nom. L’àcid cítric es caracteritza per la capacitat desinfectant i alcalinitzadora de l’orina. Per això, els cítrics estan indicats en cas de càlculs renals d’àcid úric, ja que ajuden a eliminar-los per l’orina.
La indústria alimentària utilitza l’àcid cítric -en general sintètic- com a additiu acidulant (E-330) pel seu lleuger sabor àcid, agradable i refrescant, i per la capacitat que té de conservar la vitamina C. S’afegeix, per exemple, a sucs de fruites i altres begudes, fruites i hortalisses enllaunades, confiteria i rebosteria, caramels i dolços. En els productes derivats de la pesca s’utilitza per a disminuir l’acidesa (pH) en presència d’altres conservants, i en les carns, per a modificar la textura durant el processat.
El fetge és una víscera molt nutritiva. Es tracta d’una font dietètica excel·lent de ferro hemo (de fàcil absorció) i vitamina A, que aporta proteïnes de qualitat i grans quantitats de vitamina B12 i àcid fòlic. L’inconvenient és l’abundant contingut en colesterol i en purines que té, per la qual cosa el seu consum es restringeix en cas de problemes cardiovasculars, hiperuricèmia i gota, malalties més habituals en l’edat adulta. No obstant això, el fetge conté poc de greix i, elaborat de manera senzilla (amb ceba o amb tomàquet), és un segon plat molt saborós per a qualsevol persona.
Per tant, no hi ha cap dubte que el fetge és un aliment molt nutritiu per als infants, si bé els nutrients que aporta es poden compensar amb el consum d’altres aliments. Les carns, en particular, i també els peixos i els ous, són aliments igualment rics en proteïnes que aporten prou quantitat de ferro i de les vitamines destacades en el fetge. Per tant, no és estrictament necessari que els infants mengin fetge, però podria ser un aliment recomanat davant de quadres d’inapetència, desgast físic o anèmia.
Com que el fetge és l’òrgan depuratiu per excel·lència en humans i animals, en el moment de comprar-lo convé triar aquell que procedeixi d’animals que segueixin una alimentació més natural.
Els estudis sobre la composició bromatològica de la mel revelen que es tracta d’un aliment amb més de 70 components, tots caracteritzats per una acció beneficiosa, d’una manera o d’una altra, per a l’organisme. No obstant això, l’elaboració industrial de la mel en pot alterar els components bioactius.
Les mels d’elaboració industrial, a diferència de les artesanals, són sotmeses a processos opcionals per aconseguir una consistència més fluida amb la qual resulti més fàcil treballar a la fàbrica. Aquests processos, a més, eviten o limiten un dels inconvenients principals que posen els consumidors a aquest aliment, la cristal·lització i l’enduriment. El tractament industrial més habitual és la pasteurització, que consisteix a escalfar la mel fins a uns 80ºC per conservar-la. D’aquesta manera, aquests cristallets tan molests es trenquen però la qualitat de la mel se’n veu afectada, perquè també es destrueixen la majoria de substàncies actives -enzims, àcids orgànics i antioxidants- a què s’atribueixen els beneficis de la mel, com ara la seva acció antibacteriana.
Les mels més naturals, a més dels components nutritius, contenen inhibidines, substàncies que els confereixen capacitat bactericida i antisèptica. Per aquesta raó, més que prevenir malalties, alleugen la irritació de gola que acompanya els refredats, les amigdalitis i les faringitis. Per a aconseguir aquest efecte es pot prendre una cullerada sola o diluir la mel en aigua calenta i llimona i fer gàrgares amb la barreja abans d’empassar-s’ho.