L'assignatura més saborosa
Pares, metges, especialistes i educadors s’han implicat els darrers anys perquè els infants segueixin una dieta sana i equilibrada, però les dades demostren que l’esforç efectuat ha estat insuficient. Gairebé 22 milions de nens i nenes europeus, un de cada tres, superen el pes saludable que els correspon per a la seva edat. D’aquests, més de cinc milions pateixen d’obesitat. El consum desmesurat de productes dolços i rics en greixos i la tradicional reticència dels infants a menjar fruites i hortalisses fresques a diari expliquen part del problema. La falta d’activitat física fa la resta.
L’elevada i preocupant taxa d’obesitat infantil -a Espanya arriba al 16% en nens i nenes d’entre 6 i 12 anys- ha propiciat que la Unió Europea aprovi diverses resolucions en suport de polítiques escolars que ofereixen oportunitats als infants perquè triïn aliments sans i nutritius. L’objectiu prioritari de la política europea de prevenció sanitària és posar en marxa programes d’educació alimentària als centres escolars per promocionar la salut i la prevenció, sobretot, de l’obesitat infantil. Algunes d’aquestes propostes inclouen la distribució gratuïta de llet o de fruita i la promoció de practicar esports de forma regular.
La mala alimentació que en general segueixen els infants i joves ha obligat a adoptar diferents iniciatives per a tractar aquest trastorn alimentari com un problema greu. Qualsevol acció encaminada a complir aquest propòsit passa per sensibilitzar tant els infants com els implicats en la seva educació alimentària, sobretot la família i el professorat, de l’impacte que genera en la salut una mala alimentació.
L’últim projecte aprovat pel Parlament Europeu a les acaballes del 2008 és el “Pla de consum de fruita fresca a les escoles” (School Fruit Scheme), l’objectiu del qual és que tots els escolars europeus mengin fruita fresca a diari. Aquest pla paneuropeu és una de les propostes que s’inclouen dins del projecte europeu de més envergadura en prevenció de la salut per mitjà de de la nutrició, conegut com l'”Estratègia per a Europa sobre la nutrició, la sobrecàrrega i l’obesitat”. Es basa en l’establiment de les mesures concretes que puguin adoptar-se a escala comunitària a fi que la mala alimentació i la falta d’activitat física deixin de ser les principals causes de malalties evitables i de morts prematures a Europa. Ara correspon als governs dels estats membres, entre els quals hi ha Espanya, decidir si desitgen participar-hi.
Aquesta decisió arriba uns pocs mesos després que l’Eurocambra aprovés un altre informe en què rebutjava la venda de productes d’alt contingut en greixos, sal i sucres a les escoles, al mateix temps que demanava que els programes escolars dediquessin almenys tres hores setmanals a l’assignatura d’educació física.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el consum diari d’un mínim de 400 grams de fruita i verdura per als menors d’onze anys, però la majoria no arriben a aquest objectiu. En aquest sentit, la creació d’un pla de distribució gratuïta de fruita a les escoles podria ser determinant per a millorar la dieta dels infants. Els ajudaria a desenvolupar el seu sentit del gust i adquiririen hàbits saludables. S’ha comprovat que les persones que des de ben joves segueixen pautes correctes d’alimentació, les mantenen durant tota la vida.
Es preveu que el pla s’apliqui de manera promocional a començament del curs escolar 2009-2010 en un nombre reduït de centres. Si funciona bé, s’estendrà a l’àmbit estatal i s’acompanyarà de campanyes de difusió i programes d’educació alimentària. Aquest projecte, que de primer començarà amb el repartiment de fruita fresca i que preveu continuar amb el repartiment d’hortalisses, s’uneix a un altre que ja es va posar en marxa fa més de 30 anys, “Llet a les escoles” (European School Milk Scheme). Gràcies a aquest programa, els infants dels centres escolars adherits tenen l’oportunitat de consumir a diari un got de llet o un derivat lacti, poc gras -iogurt o altres llets fermentades i formatge-, aliments essencials en la seva dieta diària pel valor nutricional que tenen.
Un projecte semblant de distribució gratuïta de fruita fresca a les escoles, el “USDA Fresh Fruit and Vegetable Program”, es va implementar el 2002 als Estats Units. El programa, que va començar com un projecte pilot en poc més de 100 escoles de quatre estats, ha donat tan bons resultats quant als hàbits correctes entre la població infantil que s’ha convertit en una acció permanent que, a hores d’ara, arriba a les escoles de tot el país.
A Espanya, sota les directrius de l’Estratègia per a la Nutrició, l’Activitat Física i la Prevenció de l’Obesitat (NAOS), i a partir del suport del Ministeri de Sanitat i Consum i el d’Educació, Política Social i Esport, es desenvolupa des del curs escolar 2006-2007 una iniciativa pionera d’educació alimentària: el programa Perseu, un programa pilot escolar de referència per a la salut i l’exercici contra l’obesitat.
Una proposta que es va dissenyar per promoure hàbits alimentaris saludables i estimular la pràctica d’activitat física regular des de l’escola a un sector concret de la població. Els participants són infants d’entre 6 i 10 anys de sis comunitats autònomes (Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia, Andalusia i Canàries) i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que són les regions amb la taxa més alta d’obesitat infantil del nostre país. L’atractiu principal d’aquest programa és que les intervencions educatives transcendeixen el col·legi: impliquen la participació activa de les famílies i es treballa sobre el menjador escolar i l’entorn per facilitar als escolars l’elecció d’aliments més sans. L’Administració valora en aquests moments estendre el programa a altres comunitats
Però no és la primera experiència espanyola en matèria d’educació alimentària pública en escoles. Dos anys abans, el 2004, l’Associació per a la Promoció de Fruites i Hortalisses “5 al dia” va posar en marxa el programa educatiu “5 al dia”, adreçat a tots els centres interessats en la bona alimentació dels infants. L’objectiu no era diferent del de les polítiques europees actuals: canviar els hàbits de consum a favor de la ingesta de fruites i hortalisses dels infants per mitjà de l’educació alimentària en els cicles d’educació infantil i educació primària. Les escoles adherides, a més d’acceptar el compromís d’aplicar el programa pedagògic, havien de comunicar la seva aposta educativa a les famílies i incorporar de forma habitual les fruites i les hortalisses en els menús escolars i transformar-los en saludables. Fins al moment, més de sis milions d’estudiants de més de 20.500 escoles han seguit el programa d’educació en hàbits alimentaris saludables.
A aquesta iniciativa educativa se suma el programa “Apadrina un col·legi”. La figura del padrí, la representa una entitat pública o privada, vinculada a l’Associació per a la Promoció de Fruites i Hortalisses “5 al dia” i sensibilitzada amb el deteriorament de l’alimentació infantil. La seva activitat principal és responsabilitzar-se, a la seva regió, d’un nombre determinat d’escoles i facilitar-los el finançament perquè puguin disposar del programa educatiu a fi de promocionar el consum de fruites i hortalisses entre els infants.
Encara que pugui resultar paradoxal, una de les fórmules en què més es confia per a educar en salut i nutrició als més joves, i combatre de manera interactiva l’obesitat, és la mateixa a què s’atribueix l’augment del sedentarisme l’última dècada: els videojocs.
A través del joc, els infants aprenen les característiques nutritives dels aliments, aprenen a triar els més saludables i a elaborar un menú diari coneixent les receptes dels plats. També els ajuda a entendre les etiquetes dels productes i la informació nutricional a fi de conèixer els nutrients que contenen els aliments que més els agraden.
Per tant, a partir dels videojocs i els jocs en línia sobre alimentació saludable es pretén aprofitar aquests moments d’oci en què els joves recorren a la consola, amb l’objectiu de fomentar tant l’aprenentatge virtual com l’exercici físic. Segons els dissenyadors d’alguns d’aquests videojocs, la fórmula de persuasió verbal sobre el que és bo i el que és dolent per a la salut en els més petits no funciona. No hi ha prou de dir als infants com és de bo menjar verdura, sinó que és necessari canviar, a més del missatge, l’entorn en què se li proporciona aquesta informació, i això s’aconsegueix en la xarxa i mitjançant aquest tipus de jocs educatius.