Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

EN IMATGES : Horts de sol

Passejar per un hort solar és fer-ho a l’ombra d’immensos panells distribuïts de manera cartesiana en una gran esplanada erma. Entre els corredors reina el silenci absolut i l’instint empeny a mirar al cel a la recerca del sol. Els seus raigs no es veuen, però se sap que queden atrapats en la catifa artificial i giratòria que conformen els seguidors. En aquests es transforma l’energia solar en energia elèctrica. Un procés que s’aconsegueix sense generar residus i mitjançant un mesurat impacte ambiental -paisatgístic sobretot-. Es tracta d’una nova tecnologia que encara requereix de nombroses hectàrees per a aconseguir els vats destinats a la xarxa elèctrica general; la rendibilitat es calcula a llarg termini i són necessàries ajudes públiques per a renovar el sistema. Però la humanitat inaugura el segle XXI sabent com recol·lectar l’energia que ofereix el sol tots els dies.

/imgs/20090301/energia2.jpgRuben García Blázquez

La llum que mou electrons

El Sol envia a la Terra energia lluminosa en forma de fotons, partícules portadores de la radiació electromagnètica capaces de generar l’efecte fotovoltaic. En impactar sobre la superfície de cadascuna de les cel·les dels panells solars, els electrons del silici que les conformen s’exciten i escapen de la posició on es troben, i així produeixen una energia que circula en forma d’electricitat. Les cel·les es connecten entre si en un circuit en sèrie, fet que n’augmenta la tensió.

/imgs/20090301/energia3.jpgRuben García Blázquez

/imgs/20090301/energia11.jpgRuben García Blázquez

Seguidors del sol des de la matinada fins al capvespre

Ancorades sobre una columna, les estructures horitzontals poden arribar als vuitanta metres quadrats, i malgrat els seus 1.700 quilos es mouen seguint el moviment del sol. La superfície no supera temperatures de 25 graus centígrads i està preparada per a suportar vents de 80 quilòmetres a l’hora. L’energia discorre en paral·lel als mòduls que la condueixen cap a l’inversor.

/imgs/20090301/energia4.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20090301/energia10.jpgRuben García Blázquez

Inversors de contínua a alterna

En la corona de la columna l’alta tecnologia es materialitza en targetes de control que inverteixen el corrent de naturalesa contínua a alterna. Aquesta modificació és necessària perquè l’energia s’integri immediatament i directament a la xarxa elèctrica.

/imgs/20090301/energia5.jpgRuben García Blázquez

Comptadors i manteniment

Disposada entre grups de vuit terrasses reflectores es troba una caseta de comptadors per a cadascun dels seguidors solars. És allà on es registren els quilovats generats i enviats a la xarxa. L’activitat no depèn de la calor i ni tan sols de les hores de sol, sinó de la radiació solar que s’aconsegueix en els panells. Un hort de 800 seguidors del sol aconsegueix generar una mitjana de 14,28 quilovats a l’hora anuals. És a dir, l’energia necessària per al consum de 6.500 llars. Els estudis asseguren que evita l’emissió de 13.000 tones de diòxid de carboni (CO2), xifra que equival al treball depuratiu que s’aconseguiria amb un bosc de vuit-cents mil arbres.

/imgs/20090301/energia6.jpgRuben García Blázquez

Subestació elèctrica

A pocs metres de l’hort solar s’erigeix una subestació elèctrica que adapta el nivell de tensió per a injectar l’electricitat generada a la xarxa general. L’usuari no percep cap canvi en el servei elèctric que rep, però sap que cada quilovat que produeix el generador fotovoltaic és un quilovat menys que generaran les centrals contaminants.

/imgs/20090301/energia7.jpgRuben García Blázquez

Horts en edificis

En la recerca del desenvolupament sostenible i a fi de donar suport a les fonts netes d’energia, el Codi Tècnic de l’Edificació aprovat el 2006 i modificat el 2007 obliga a instal·lar panells solars en edificis nous. No es tracta de generadors d’energia fotovoltaica sinó termoelèctrics: utilitzen la radiació del sol per aconseguir aigua calenta sanitària. També hi ha la possibilitat de traslladar la tecnologia dels horts solars als edificis. En varia l’escala i la producció, però el sistema està connectat igualment a la xarxa en paral·lel i l’electricitat produïda també es ven a la xarxa. Es calcula que aquest tipus d’infraestructures tenen una vida útil de 30 anys sempre que es facin les tasques de manteniment preventiu i correctiu estipulades.

/imgs/20090301/energia9.jpgRuben García Blázquez

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions