Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Obra social d'entitats financeres: analitzada la dotació a iniciatives socials de 21 caixes d'estalvi i cinc bancs espanyols : Les grans caixes reforcen els seus fons de reserva a costa de l'obra social

·Les caixes d'estalvi espanyoles destinen deu vegades més diners a iniciatives socials que els bancs.
·El percentatge de beneficis per a obra social de les dues grans caixes s'ha reduït dràsticament els últims cinc anys.
·Els diners dedicats a l'apartat sanitari i assistencial han crescut un 63% en detriment de l'àmbit cultural i de temps lliure

Percentatge que es destina a reserva i a obra social

Tres de cada quatre euros de beneficis, per a reserves

/imgs/20090701/tema3.jpg
La normativa, vigent des del 1992, exigeix a les caixes d’estalvi dedicar, com a mínim, la meitat dels seus beneficis al fons de reserves a fi de garantir-ne la solvència i el futur econòmic. El 2008, el percentatge mitjà de reserva va ascendir al 74%, dos punts per sobre de les dades de fa cinc anys. Entre les entitats que es troben per sota d’aquesta mitjana i que dediquen una major part dels seus beneficis a fons socials destaquen Caixa Galicia i Caja Rioja. En els dos casos, més del 42% dels seus beneficis van anar a parar a obra social. Després d’aquestes figuren Kutxa (un 37,5% el 2008 contra el 21% del 2003), Caja Sur (36,2%), Caixanova i Caja Vital, aquestes dos per sobre del 35% dels seus beneficis per a accions d’índole social.

En la banda contrària es troben Caja Madrid (que dedica el 91,3% a fons de reserva i el 8,7% a obra social), la CAM (d’un 23% per a iniciatives socials en 2003 ha passat al 12,7% actual), Caixa Catalunya, Cajastur i La Caixa (entre un 17% i un 19%). La resta de caixes incloses en l’estudi es mouen en una franja entre el 20% i el 30%. D’aquestes dades es desprèn que entitats com Caja Rioja o Caixa Galicia van destinar a projectes socials una proporció dels seus beneficis gairebé cinc vegades més gran que la que hi va dedicar Caja Madrid.

En nombres absoluts, les dues caixes amb major volum de negoci aporten també les quantitats més elevades: La Caixa va dedicar a la seva obra social 465 milions d’euros (gairebé el triple que fa cinc anys) dels gairebé 2.500 milions que va guanyar el 2007; i Caja Madrid 250 milions d’euros (un 84% superior al muntant facilitat el 2003) dels seus 2.861 milions de beneficis. Els segueixen entitats com ara Bancaixa (84 milions d’euros dels 369 bestiars en 2007), Caixa Galicia (83,4 milions de 198) i Caixa Catalunya i BBK, les dues amb una despesa social de 82 milions d’euros durant l’exercici passat (els seus resultats van ser de 487 i 307 milions d’euros respectivament). Quantitats, totes aquestes, molt per sobre dels vuit milions d’euros de Caja Rioja (el 2007 va guanyar 19 milions d’euros), els 11 de Caja Cantabria (56 milions de beneficis) o els 25 milions d’euros que hi van destinar tant Caja Vital (71 milions de guanys) com la CAI (86 milions de resultats).

Pel que fa als bancs, la proporció de fons destinats a iniciatives socials també ha descendit, i de forma notable. S’ha passat del 2,4% de l’informe anterior a l’1,7% del 2008, gairebé una tercera part menys. El percentatge més alt correspon al Banco Popular, que va contribuir amb l’1,9% dels seus beneficis del 2008 a accions socials (l’any 2003, aquesta proporció era més alta: un 4,3%). A continuació, el BBVA (un 1,7%, que incrementa lleugerament l’1,5% de fa cinc anys) i el BSCH (un 1,4%, que redueix el 2,7% dels seus beneficis destinat el 2003).No obstant això, és el Santander el que va hi destinar més diners, 126 milions d’euros, seguit del BBVA, amb 85 milions d’euros, i el Banco Popular, amb 20 milions d’euros.

Un bé social o màrqueting?

El desenvolupament d’activitats de caràcter social dels bancs i de les caixes d’estalvi genera debats i controvèrsia sobre el seu objectiu final. D’una banda es troben els qui posen l’accent en el benefici social que ofereixen. D’una altra, els qui cataloguen aquestes iniciatives com a accions de rentat d’imatge en què l’altruisme és la disfressa per a aconseguir una posició més competitiva en el mercat i assolir així millors rendiments.

No és un secret que la crisi actual, iniciada en el sector financer, ha fet mal a la imatge de la banca i de les caixes d’estalvi, els constants i abundants beneficis de les quals, almenys fins a dates recents, contrastaven amb els ajusts i les dificultats dels consumidors per a afrontar o aconseguir els préstecs personals i hipotecaris. La millora d’aquesta imatge corporativa s’ha convertit en una necessitat per a les entitats financeres. Un dels aspectes que el consumidor valora més és la seva contribució a activitats socials, laborals, ambientals i culturals; és a dir, el que es coneix com a responsabilitat social corporativa (RSC).

L’Informe Anual sobre la Responsabilitat Social Corporativa a Espanya publicat el 2008 per la Fundación Alternativas indica que tot allò relacionat amb aquest nou concepte està generant canvis importants en les àrees de màrqueting i comunicació de les empreses, que aposten per introduir missatges de RSC amb l’objectiu de generar confiança entre consumidors i altres grups d’interès.

Qualsevol que sigui l’estratègia de comunicació i imatge de les entitats bancàries, aquestes no comptaran en aquesta època de crisi amb la mateixa inversió que anys enrere. Tampoc no disposaran dels mateixos recursos per a obra social. Segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), el benefici d’aquestes entitats ha caigut un 23% el primer trimestre del 2009. L’import destinat a obra social es preveu que es reduirà un 16% respecte del 2008.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions