El pes, la distribució i la subjecció, els punts clau
- Distribuïm els paquets de forma que els més pesants, encara que no siguen els més voluminosos, estiguen per sota: les maletes més grans i rígides s’han de col·locar al fons, i la resta de l’equipatge per sobre. Així mantindrem el centre de gravetat del vehicle al més baix possible.
- Col·loquem la càrrega al maleter de forma compensada perquè no afecte l’estabilitat del cotxe. No posem tot el que pesa més a un costat i el que pesa menys a un altre.
- Si viatgem amb les places posteriors lliures, cordem-ne els cinturons de seguretat. Evitarem que, en cas de col·lisió, els respatlers posteriors cedisquen i les maletes lesionen els ocupants.
- No oblidem que en cap cas la suma del pes en buit del cotxe més la dels ocupants i la de l’equipatge ha de superar el pes màxim autoritzat que figura en la targeta de característiques tècniques del cotxe.
- No col·loquem l’equipatge dins de l’habitacle del vehicle, ja que pot resultar molt perillós en cas de frenada o accident. A més, si viatgem amb xiquets és fonamental que gaudisquen d’un mínim d’espai i de mobilitat perquè no se senten oprimits i inquiets.
- Tinguem en compte que l’existència a l’interior del cotxe d’objectes amb arestes o superfícies tallants augmenta el risc de lesions dels ocupants en una col·lisió.
- Col·loquem tots els objectes – fins i tot els més lleugers – al maleter del cotxe. No els deixem mai a la safata posterior. A més de reduir el camp de visió del conductor, es poden convertir en perillosos projectils davant d’una col·lisió. Una simple botella d’aigua equivaldria a una massa de 25 quilos en una col·lisió i provocaria ferides serioses als passatgers.
- Recordem que el comportament del cotxe canvia quan va carregat. La conseqüència principal, a més de la pèrdua de potència -més evident com menys motor tinga-, és que en cas de frenada notarem que la distància s’allarga.
/imgs/20070501/img.motor.02.jpg Sempre que siga possible i una vegada acabat el procés de càrrega, emboliquem l’equipatge amb una xarxa protectora ancorada als punts de subjecció previstos per a això al maleter. D’aquesta forma, en cas de produir-se una maniobra brusca o un accident, limitarem el desplaçament de la càrrega i la seua possible irrupció a l’habitacle.- Evitem portar l’equipatge a la baca del cotxe. Quan siga imprescindible, evitem que els paquets sobreïsquen del perímetre del vehicle i assegurem-nos que estiguen ben subjectats i que la part del davant no quede més elevada que la del darrere. Les millors baques són les tancades, també anomenades cofres portaequipatges, concebudes com a maleters hermètics, amb pany i forma aerodinàmica.
- L’ús del cofre aporta una gran seguretat en qualsevol desplaçament que fem, perquè evitarà possibles despreniments del sostre, com pot passar amb altres sistemes més senzills -les baques- que van adaptats al sostre del vehicle.
- Triem el model adequat a la càrrega que transportem habitualment -hi ha cofres amb capacitat de fins a 450 litres-, d’acord amb la grandària del nostre vehicle. N”hi ha models “curts” i quadrats, d’aproximadament 1,40 metres, i “llargs”, de fins a 1,90 metres de longitud.
- Els cofres portaequipatges són relativament cars (de 120 euros a 600) i són un destorb quan no s’usen perquè cal un lloc per a guardar-los. Sospesem bé la conveniència de comprar-ne un si no l’hem d’usar amb una certa freqüència.
- Els models més pràctics són els que s’obren des dels dos costats. Faciliten la col·locació de l’equipatge i el seu accés, i en cas que es trenque uns dels panys el cofre no queda inutilitzat.
- Els models amb obertura cap enrere dificulten la col·locació de la càrrega en la part del davant del cofre si l’angle d’obertura és reduït.
- Tinguem en compte la càrrega màxima del sostre del nostre vehicle (figura en el manual del cotxe).
- Col·loquem els paquets més pesants al maleter i els més lleugers al cofre.
- Fixem bé la càrrega amb corretges o cintes per a evitar que llisque.
- Traguem més partit a l’espai disponible ficant el contingut que haguem de guardar al cofre en bosses petites i flexibles. Evitem les maletes grans i rígides: són més pesants i creen espais morts que impedeixen aprofitar la seua capacitat.
- Convé saber que per a col·locar el cofre al cotxe cal adquirir unes barres adequades al nostre vehicle i amb el sistema d’instal·lació i d’ancoratge de l’aparell.
- El cofre portaequipatges ha d’anar centrat al sostre del cotxe, sense sobresortir.
- Abans de cada viatge, i a intervals periòdics durant el trajecte, comprovem que el cofre està fixat amb seguretat a les barres portaequipatges.
- Una vegada instal·lat, prenguem la precaució de mesurar l’altura total del vehicle, barres i cofre inclosos (pot augmentar fins a 60 cm), sobretot davant de la possibilitat d’haver d’estacionar-lo en un pàrquing cobert.
- La seguretat és el principal punt dèbil d’aquests complements, en especial en els més senzills, per la qual cosa no serà sobrer escollir un model que incorpore un bon tancament de seguretat. Evitem deixar-hi dins objectes de valor.
- Tinguem en compte que el cofre portaequipatges modifica el comportament del cotxe (sensibilitat al vent lateral, comportament en corbes i en frenar), de manera especial si està ple.
- No deixem instal·lat el cofre portaequipatges quan no siga necessari, perquè afecta l’aerodinàmica del vehicle i amb això el consum, ja que l’augmenta entre un 10% i un 15% depenent de les dimensions.