L'aparell de les mil funcions
L’evolució de la tecnologia domèstica té en els telèfons mòbils un dels grans puntals, tant per la seua transformació constant com per una, en aparença, demanda insaciable dels consumidors. Les causes de la bona salut d’aquesta indústria són diverses, però gairebé totes són degudes al progrés imparable de les telecomunicacions i la seua convergència amb altres camps com l’oci o la transmissió de la informació (textos, so o imatges). Com més avança la societat digital, major és la percepció entre fabricants i consumidors que es fa necessari concentrar el potencial tecnològic en un aparell al més reduït i fàcil d’utilitzar possible. I el candidat amb més opcions per a aglutinar aquesta multitud de funcions és el telèfon mòbil.
Els últims models ja incorporen moltes de les comeses que abans monopolitzaven altres aparells. Qualsevol telèfon amb un rang mitjà de prestacions pot fer fotografies amb una resolució d’un megapíxel i té prou memòria per a guardar-ne diverses dotzenes. També és capaç de sintonitzar emissores de ràdio i reproduir arxius en MP3, a més de videoclips musicals, o escriure i guardar textos. Permet enviar missatges no només de text (SMS), sinó també d’imatge (MMS). Altres característiques amb què pot comptar són: connexions per a descarregar fotografies a l’ordinador o per a carregar vídeos al mòbil, capacitat per a albergar jocs en tecnologia JAVA i, per descomptat, parlar per telèfon amb altres usuaris…
Diferents generacions
La telefonia mòbil s’ha desenvolupat a través de diverses “generacions”. La primera, entre 1982 i 1992, era totalment analògica. La segona, utilitzada durant els últims deu anys, s’ha caracteritzat pel desenvolupament de la tecnologia GSM, la de les antenes a dalt dels edificis. Els telèfons GSM envien contínuament senyals a les antenes, que són les que en fixen la posició de manera que se’ls pot transferir una telefonada o recollir la que fan per a enviar-la al destinatari. Un mòbil GSM permet fer trucades amb bona qualitat i una cobertura prou àmplia a les zones urbanes, i també enviar de missatges de text (SMS).
La següent generació de mòbils no és la tercera, sinó la 2.5. Està condicionada per la tecnologia GPRS, que és una millora de la GSM. El resultat: es pot enviar més quantitat d’informació, com ara missatges multimèdia MMS (fotografies), i és útil per a connectar-se a Internet, fet que es plasma en la possibilitat d’enviar i rebre correus electrònics, encara que poc més.
3G: ordinadors o mòbils?
En l’actualitat el mercat es troba en un període de transició entre la generació 2.5 i la tercera (3G), basada en tecnologia UMTS. Aquesta tecnologia acumula prou anys de desenvolupament, però la seua implantació comporta canvis importants en les antenes GSM, és a dir, una inversió cara, que les operadores de telefonia han tardat a assumir. Amb aquesta generació es pot accedir plenament a Internet, navegar i fer recerques, a més d’utilitzar i reproduir tot tipus d’informació multimèdia i de text, jugar a videojocs o veure la televisió (de moment per Internet). Per descomptat es pot parlar per telèfon, i fins i tot fer-ho gratis mitjançant programes com Skype si es parla amb una altra persona que també tinga un telèfon 3G connectat a la Xarxa.
En última instància, els telèfons 3G es converteixen en petits ordinadors en què l’usuari pot escriure documents, consultar informacions o enviar correus electrònics amb absoluta independència del lloc en què es trobe. Es tracta dels “smartphones” (telèfons intel·ligents), que disposen de sistema operatiu propi per a organitzar-se. Al mercat n’hi ha diversos sistemes: Nokia va crear Symbian per als seus aparells i ha tingut una àmplia acceptació en altres marques, però també Microsoft va llançar el Windows Mobile.
Cada usuari haurà de decidir en funció de les seues necessitats reals. Cal no deixar-se enlluernar per les capacitats d’un aparell si realment no s’utilitzaran. Per exemple, si el que es desitja principalment és un telèfon per fer trucades i enviar missatges SMS, no cal gastar-se més de 100 euros per a tenir un telèfon de primera marca.
Per sobre dels 120 euros es poden aconseguir telèfons amb càmera de fotos i vídeo, però gairebé més important que això és que l’aparell tinga capacitat per a descarregar les imatges fetes a l’ordinador, una capacitat no tan usual a aquest preu. Desgraciadament, el negoci de la telefonia mòbil està dissenyat de manera que l’usuari ha de pagar per gairebé cada gestió que fa.
Així, si fa una fotografia i vol enviar-la a altres usuaris, generalment el seu aparell no li permet inserir un cable per passar la imatge a un altre dispositiu des d’on enviar-la gratis per correu electrònic, sinó que es veu obligat a fer-ho per MMS a un preu gens barat (entre 0,5 euros i 1 euro). Per això, quan es compra un telèfon multimèdia cal comprovar que té connectivitat amb altres dispositius, almenys del tipus Bluetooth. També serà útil per a carregar arxius multimèdia en el mòbil sense haver de pagar a l’operadora. Per poc més de 130 euros es poden aconseguir aparells amb càmera i connectivitat Bluetooth.
Un altre aspecte davant el qual és millor tenir el cap fred és la capacitat de connectar-se a Internet. Un telèfon amb aquestes capacitats costa des de gairebé 200 euros fins a més de 600 euros. Lògicament, com més alt siga el preu més capacitats tindrà. Però els serveis de connexió a Internet i d’enviament de correus electrònics són prou cars, tant que molts usuaris rarament els utilitzen, per la qual cosa s’amortitzen molt poc les capacitats del telèfon (les tarifes planes, amb un límit de pujada i baixada d’un gigabyte mensual, que ofereixen les operadores a Espanya, voregen els 30 euros al mes de mitjana).
Tot i això, amb vista al futur pot ser una bona inversió tenir un telèfon 3G: s’espera que una nova tecnologia (UMA) permeta fer trucades híbrides (que usen alternativament la xarxa telefònica i Internet) a preus més baixos que els actuals.