Una compensació no sempre suficient

Una compensació no sempre suficient

No es pot perdre aquesta informació si:

• Vol firmar una pòlissa per a assegurar-se el vehicle
• Ha patit un accident i el cotxe ha quedat en sinistre total
• La seua asseguradora li concedeix un valor venal que no li permet comprar un automòbil de característiques semblants a l’accidentat

/imgs/20061101/img.derechos.01.jpg

L’expressió “sinistre total” s’ha convertit per a molts conductors en sinònim de disgustos amb les asseguradores. La impossibilitat de la reparació d’un vehicle accidentat genera, de forma habitual, una diferència d’opinions entre el propietari assegurat i la companyia. De fet, la majoria de les asseguradores ofereixen indemnitzacions inferiors a l’import de la reparació del cotxe. Si aquest és el nostre cas, no ho donem tot per perdut ni ens conformem sense més amb uns diners amb què no podrem ni arreglar el cotxe ni comprar-nos-en un altre. Aquestes quantitats es coneixen com el valor venal, una expressió que, per regla general, significa un detriment en els interessos del consumidor.

Quin és el valor venal?

Per valor venal s’identifica el valor de venda del vehicle al mercat a la data de l’accident, que és inferior al valor de mercat de compra. El taxen els perits de les companyies i si resulta ser més baix que el pressupost de reparació, és habitual que les asseguradores es neguen a pagar la reparació, per antieconòmica, i oferisquen el valor venal.

Si la culpa ha sigut nostra, ens hem de conformar amb el valor venal?

No, no sempre. Per això ens convé comprovar les condicions de la pòlissa. És possible que el nostre vehicle estiga assegurat en els primers anys per valor igual a nou, o per valor venal millorat en un percentatge, o per valor de mercat de compra. D’altra banda, segons el Tribunal Suprem, perquè una clàusula que limite la indemnització al valor venal siga vàlida, ha d’estar destacada i firmada per l’assegurat.

Si la culpa ha sigut d’un altre cotxe què podem reclamar?

Quan el cost de reparació és superior al valor del vehicle, ens hem de guiar per aquests criteris, per bé que no són fixos ni uniformes:

• a) El punt de partida és que la reparació marque la pauta de la quantia indemnitzatòria. El perjudicat per culpa aliena té dret que el seu patrimoni quede en idèntic estat a com estava abans del sinistre, sense que es veja obligat a sofrir cap detriment patrimonial.
• b) El perjudicat tampoc no s’ha d’enriquir. Té dret que es repare el cotxe, a ser restituït en el seu patrimoni, però a res més. Per això, es fa un plantejament diferenciat en funció que el vehicle es repare o que el vehicle no es repare:
  • b.1) Quan efectivament s’ha procedit a la reparació dels danys o es té una intenció seriosa de reparar, la quantia de la indemnització vindrà determinada pel cost efectiu de la reparació (IVA inclòs).
    • b.1.1) De vegades es minora en un determinat percentatge en funció de l’increment de valor que s’estime produït per la substitució de peces ja usades per altres de noves.
    • b.1.2) En els supòsits en què el valor de reparació del vehicle siga molt superior al valor venal, serà aquest últim el que servisca per a fixar la indemnització corresponent, incrementant-la en la quantitat necessària per a cobrir les despeses d’adquisició d’una altra de semblant, si n’hi hagués. Per això, s’han d’estudiar les circumstàncies de cada cas per a la determinació de la quantia de la indemnització.
  • b.2) Si el vehicle sinistrat no es repara, el perjudicat serà indemnitzat amb el seu valor venal, més una quantitat (20-25 %) a fi que amb la quantitat resultant el perjudicat puga adquirir al mercat de segona mà un altre vehicle semblant. Si es pagués l’hipotètic valor total de reparació, sense que s’hagués fet aquesta, el perjudicat s’enriquiria injustament, per la qual cosa obtindria tot el valor de reparació sense reparar el vehicle i a més un valor superior al del vehicle danyat en el moment del sinistre.