Cames sense reg
Les malalties cardiovasculars constitueixen la primera causa de mortalitat als països desenvolupats, però a més ocasionen nombroses incapacitats i tenen una repercussió socioeconòmica seriosa. En l’actualitat, l’arteriosclerosi és el principal detonant de malaltia cardiovascular i es pot localitzar en qualsevol part de l’arbre arterial del nostre cos, si bé el cervell, el cor i les extremitats inferiors són les localitzacions més freqüents.
L’arteriosclerosi és una malaltia degenerativa que afecta les artèries i que es desenvolupa, inicialment de forma silenciosa, al llarg de la vida. Les artèries es van tancant per la formació de plaques d’ateroma a la seua paret interior, però al principi això no provoca més problemes perquè la sang que hi passa és suficient per a respondre a la demanda dels teixits i dels òrgans. Però arriba un moment en què l’estretor de l’artèria (estenosi) es fa crítica: ja no hi passa la sang necessària. Quan els teixits i els òrgans no reben la sang suficient es parla d’isquèmia. Per això és freqüent sentir l’expressió de malaltia isquèmica del cor, del cervell o de les extremitats inferiors.
L’arteriosclerosi es desenvolupa des de la joventut. A més dels factors genètics i hereditaris, n’hi ha d’altres que afavoreixen el desenvolupament de la malaltia, els anomenats factors de risc: el tabac, la hipertensió i el colesterol elevat són els més rellevants, però també la diabetis, l’obesitat, el sedentarisme, l’hiperuricèmia i l’éstrès. I el més important, i sobre el qual no podem actuar: l’edat.
Els diversos estudis epidemiològics han posat de manifest que l’arteriosclerosi d’extremitats inferiors (arteriopatia perifèrica obstructiva, APO) és la més freqüent de les arteriopaties de l’adult: afecta un 5 % dels homes i un 2 % de les dones. Amb tot, als últims anys la incidència en les dones ha augmentat, a causa probablement d’un augment del nombre de fumadores. La malaltia es manifesta sobretot a partir dels 50 anys.
No tots els factors de risc tenen la mateixa incidència en les localitzacions i manifestacions de l’arteriosclerosi. Així, la hipertensió arterial acompleix un paper molt important en la localització cerebral, el colesterol a les artèries coronàries i el tabac a les extremitats inferiors. En aquest últim cas també té un paper fonamental la diabetis, que augmenta el risc de patir lesions isquèmiques graus a les extremitats inferiors.
El símptoma més important de l’arteriopatia perifèrica obstructiva de les extremitats inferiors és el dolor a les masses musculars de la cama, la cuixa o la regió glútia. És un dolor induït per l’activitat. La persona afectada recorre una distància, variable segons la gravetat; apareix el dolor que l’obliga a aturar-se; descansa dos o tres minuts, i torna a caminar fins que sorgeix novament el dolor.
Aquest dolor és d’origen isquèmic, és a dir, per falta de reg sanguini. De la mateixa forma que al cor apareix el dolor (angina de pit) quan no arriba sang al múscul cardíac, el mateix ocorre a les extremitats inferiors quan els falta sang: el múscul fa mal, crida, avisa que passa alguna cosa. El dolor és abans que res un senyal d’alarma. Per això quan ens molesten les cames en caminar i milloren amb el repòs no ens hem de conformar d’atribuir-ho al cansament o a un problema reumàtic. A l’hivern, amb l’arribada dels freds i la vasoconstricció que produeix a les artèries, persones que fins aleshores eren asimptomàtiques poden començar a manifestar els primers símptomes de la malaltia.
La localització del dolor depèn de la ubicació de la lesió arterioscleròtica i de l’obstrucció. Quan és alta, a l’alçada de l’aorta, el dolor sorgeix al maluc i la cuixa, i si se situa més avall, per exemple als femorals, el dolor es focalitza a les cuixes; i si la lesió està a l’alçada del genoll, fan mal els músculs bessons. L’afecció de les extremitats inferiors produeix, a més, altres símptomes com sensació de fred, formiguejos o rampes a les cames. Aquests símptomes són de vegades els primers a aparèixer i es classifiquen en funció de la continuïtat i el grau d’intensitat.
- Grau I: Símptomes com fredor, formiguejos, rampes, parestèsies
- Grau II a: Dolor amb la marxa que apareix després de 150 metres, fet que es coneix com claudicació intermitent moderada
- Grau II b: Dolor amb la marxa que apareix abans dels 150 metres, anomenada claudicació intermitent greu o incapacitant
- Grau III: Dolor en repòs
- Grau IV: Lesions tròfiques que poden arribar a la necrosi i a la gangrena
* CLASSIFICACIÓ SEGONS CRITERIS DE FONTAINE
L’arteriopatia obstructiva crònica d’extremitats inferiors evoluciona amb lentitud. El diagnòstic pot fer-se la majoria de vegades a la consulta d’atenció primària. Davant els símptomes que planteja el pacient, el metge sol palpar les artèries i aplicar el fonendoscopi als troncs arterials.
Si és necessari, els casos es remeten a l’angiòleg per a una avaluació correcta mitjançant tècniques diagnòstiques molt precises. En les estenosis molt localitzades i crítiques, cal recórrer a la cirurgia per permeabilitzar l’artèria, col·locar un bypass i revascularitzar. Però, generalment, el tractament es basa en mesures higienicodietètiques. La més eficaç és l’abandonament de l’hàbit tabàquic. Els components del tabac produeixen constricció de les artèries, la qual cosa agreuja la insuficiència circulatòria. Els tractaments farmacològics a base de pentoxifilina, que millora una mica la circulació, són poc eficaços per a combatre la malaltia. Tenen la funció de proporcionar un alleugeriment simptomàtic de la claudicació intermitent.
És fonamental controlar els factors de risc: hipertensió arterial, dislipèmia, diabetis, obesitat, sedentarisme. En aquest sentit, els canvis en l’estil de vida són bàsics per a controlar-ne l’evolució i millorar la circulació. Cal caminar, encara que faça una mica de mal. Però, sobretot, cal deixar de fumar.