6 claus perquè els xiquets mengen peix / 0,8 grams de proteïnes / La castanya / Verdures i llegums en conserva / Teïna
- El peix concentra tots els nutrients que participen en el creixement i el desenvolupament del xiquet: proteïnes, àcids grassos omega 3, calci, ferro, zinc, iode, vitamines del grup B, vitamina A, D i E.
- Amb 9 mesos, el bebè pot i ha de menjar peix triturat amb el puré de verdures diverses vegades a la setmana. És important que des de menut s’acostume al seu sabor.
/imgs/20061101/img.despiece-alimentacion.jpg - Es poden triar els peixos frescos o congelats, en filets o lloms, però sempre sense espines, perquè aquest no siga el motiu del rebuig. N”hi ha molts per a triar: lluç, halibut, llenguado, emperador, perca, nero, tonyina, bonítol…
- Convé barrejar el peix amb els aliments que més agraden al xiquet: macarrons amb tonyina, pizza amb bacallà desmollat, entrepà d’anxoves o sardines…
- El peix es pot preparar de mil maneres perquè menjar-lo no resulte monòton i avorrit. Pastissets, croquetes, bunyols, mandonguilles, púding, lasanya, canelons, en truita, amb salsa, al forn, farcit…
- És possible dissimular el seu sabor. Dues fórmules senzilles consisteixen a macerar el peix amb llimona, oli i herbes o acompanyar-lo de salses i guarnicions.
Són els grams de proteïnes per quilo de pes i dia que necessita l’organisme de qualsevol persona adulta sana. Per exemple, un adult de 70 quilos de pes necessitaria al voltant de 60 grams de proteïna al dia. Amb mig litre de llet (16 g de proteïna), un filet de 120 grams de carn per dinar (24 g de proteïna) i 140 grams de peix (25 g de proteïna) per sopar n’hi hauria prou. La ingestió de més quantitat d’aliments proteics -carns, peixos, ous i lactis- es tradueix en proteïnes de més per a l’organisme, que es veu obligat a fer un esforç superior per a eliminar-les.
La castanya és un fruit amb una composició més pròxima a la dels cereals que a la dels fruits secs, dels quals es diferència per tenir més hidrats de carboni complexos -36 grams per cada 100 grams- i menys greixos -2 grams per cada 100 grams-. Això explica que el seu valor energètic, encara que elevat -175 calories per cada 100 grams-, siga fins a tres vegades inferior a la de la majoria de fruits secs. Pels seus nutrients, la castanya es pot considerar un complement ideal per a la dieta de xiquets, estudiants i esportistes, als quals proporciona entre hores una aportació d’energia extra. Pel caràcter estacional que té, qualsevol pot gaudir del seu sabor durant els mesos tardorencs.
Crues, torrades o cuites són les formes més habituals de menjar castanyes. També es fan servir en rebosteria i pastisseria, i és l’ingredient principal del marron glacé, un dolç elaborat amb castanyes confitades. En puré, aporten el contrapunt perfecte a diverses receptes, sobretot de carn de caça i aus. Les castanyes es conserven sanes en un lloc fresc i sec. Si es congelen, es pot disposar de castanyes durant 6 mesos.
Si som de les persones que no tenim temps per a preparar el menjar amb antelació, o no ens agrada cuinar, o resulta que els nostres coneixements culinaris són més aviat escassos i recorrem constantment a les verdures i els llegums en conserva, potser ens hem plantejat la qüestió de si aquesta forma de menjar vegetals és un hàbit saludable.
Preparar un plat amb aliments en conserva resulta senzill, pràctic i ràpid. Perquè aquest costum siga sa, convé triar les conserves vegetals que estan simplement cuites; esbandir-les sota un raig d’aigua per eliminar-ne els conservants, escórrer-les bé i acompanyar-les d’un sofregit senzill i casolà. Perquè les conserves que ja vénen cuinades -fabada, potatge de cigrons, de llentilles, etc.-, tenen prou més additius, a més de més greix, sal i calories, ja que normalment porten xoriço, botifarra, cansalada o altres ingredients grassos. Per això solen resultar també més indigestes. Ara bé, es pot alleugerir el menú si s’acompanyen aquests plats cuinats d’ensalada i fruita.
Teïna i cafeïna són el mateix compost químic. Es fa servir una denominació o una altra segons que es parle de te o de cafè, plantes en què abunda. És un alcaloide estimulant del sistema nerviós central i del cor amb efectes diürètics. De manera natural, també en contenen el mate, la nou de cola i la pasta de guaranà.