Embaràs amb sabor
És abundant la informació que arriba a l’embarassada sobre el que en teoria “ha de fer” o “no ha de fer”. La llista de recomanacions i advertències és llarga. Aquesta allau de recomanacions fa que se senta insegura, de forma especial si és mare novençana. Primer consell: ni cal obsessionar-se amb la dieta o el pes, ni tampoc acabar en el pol oposat; és a dir, relaxar-se massa, passant per alt el consell professional o deixant-se portar per allò que més abelleix o pels clàssics desitjos (fenomen que no té més transcendència, sempre que no siga la causa d’un desequilibri alimentari).
Les necessitats d’energia varien al llarg de l’embaràs. Si el pes de la dona en el moment de quedar embarassada és l’adequat, n’hi hauria prou de tenir en compte que a partir de la segona meitat de la gestació augmenten les necessitats energètiques al voltant de 250-300 calories “extres” diàries. Com que els requeriments de certs nutrients també creixen en aquesta etapa, només incrementant la quantitat de lactis i cereals ja n’hi haurà prou. Per exemple: 1 quallada, 1 got de llet desnatada i 4 dits de pa aporten poc més de 300 calories i els lactis cobreixen el 100% de les necessitats “extres” de calci que exigeix l’embaràs. Aquest aclariment ajuda a desterrar el mite que l’embarassada ha de menjar per dos. La mare porta a dins seu un ésser molt petit i, per tant, no hi ha raó perquè l’alimente com un adult.
Convé fer de 5 a 6 menjades al dia. Això evita sobrecarregar l’estómac, les digestions són més àgils i es millora el control de la glucosa en la sang, qüestió important especialment en cas de diabetis gestacional.
L’alimentació ha de ser variada. El que distingeix la dieta de l’embarassada de la que no ho està afecta fonamentalment les racions de lactis i d’aliments rics en hidrats de carboni: cereals i els seus derivats -pa, galetes, pasta, etc.-, patates i llegums.
Dona adulta | Embarassada | |
---|---|---|
Desdejuni | 1 got de llet amb cafè, poc de sucre i 4-5 galetes | 1 got de llet* amb cafè, poc de sucre i 4-5 galetes |
Esmorzar | Iogurt i fruita fresca | Iogurt i fruita fresca |
Dinar | Opció A: Verdura amb patates i carn o peix amb guarnició vegetal, 2 dits de pa i iogurt. Opció B: Ensalada o puré o sopa i plat de paella, pasta o llegums i iogurt. |
Opció A: Verdura amb patates i carn o peix amb guarnició vegetal, 4 dits de pa i iogurt*. Opció B: Ensalada o puré o sopa i plat de paella, pasta o llegums i iogurt*. |
Berenar | Fruita fresca | Quallada i fruita fresca |
Sopar | Ensalada o puré o sopa, carn o peix o ou o derivats carnis no massa grassos, 2 dits de pa i fruita | Ensalada o puré o sopa, carn o peix o ou o derivats carnis no massa grassos, 4 dits de pa i fruita |
Resopar | Infusió (opcional) | 1 got de llet* |
* Es recomana que siguen semidesnatats o desnatats, per no augmentar el consum de greixos saturats.
L’embaràs exigeix quantitats extres de nutrients relacionats amb el creixement i el desenvolupament del bebè. L’àcid fòlic és fonamental en les primeres setmanes, per la qual cosa els ginecòlegs prescriuen complements quan es confirma l’embaràs. Generalment no cal prendre comprimits de calci perquè la dieta cobreix els requeriments. El dèficit de ferro sol ser comú als últims mesos, però el metge determinarà, després d’estudiar els resultats de les anàlisis de sang de la dona embarassada, si és necessari prendre’n quantitats extres.
Solen presentar-se al cap de pocs dies d’identificar-se el retard menstrual. Si els vòmits són intensos cal visitar el metge per assegurar-se que l’embaràs progressa amb normalitat. Si són moderats no comporten risc. Davant els vòmits és necessària la rehidratació amb sèrum oral -1 litre d’aigua bullida, el suc d’1-2 llimes, 1 cullerada de sucre, una mica de bicarbonat i una altra de sal- o begudes isotòniques. Solen tolerar-se millor els aliments més pastosos com les biscotes, les galetes, els purés espessos, l’arròs, etc. Les begudes de cola desgasificades també ajuden a calmar les molèsties.
Aquests símptomes solen aparèixer al tercer trimestre. El consell dietètic es basa principalment a distribuir l’alimentació en 5 o més menjades al dia, menjar lentament, ingerir els líquids fora de les menjades per facilitar-ne la digestió i evitar estirar-se en acabar de dinar perquè això facilita el pas dels àcids gàstrics cap a l’esòfag.
Per alleujar o prevenir aquesta molèstia convé beure prou aigua, prendre més fibra -hortalisses i verdures, fruites fresques i seques, fruits secs, cereals integrals i llegums-, un o dos iogurts cada dia i, només sota consell professional, es podrà recórrer a complements de fibra o laxants suaus.