Embaràs i salut laboral, una relació sense excuses
Per a molts experts, el principal factor de risc per a la dona embarassada al treball és el mateix embaràs. En l’últim informe elaborat per Fundación Madrina, enviat el passat mes de març a la Comissió Europea, es denuncia que nou de cada deu dones ateses per aquesta organització acaba sofrint assetjament maternal al treball. Aquesta fundació atén més de 100.000 dones a Espanya, el 70% joves embarassades. Segons es recull en l’informe, s’acomiada el 25% de les embarassades durant el procés de gestació o bé després de reincorporar-se al treball, una vegada finalitzada la baixa maternal o després de sol·licitar la reducció de jornada.
La Llei empara la dona embarassada en l’àmbit laboral i tant metges com psicòlegs insisteixen en la bondat de compatibilitzar el temps de gestació amb el treball. Molts són els estudis que constaten que continuar amb la rutina laboral contribueix a mantenir tant la forma física com la psicològica, perquè ajuda a enfrontar-se millor a l’embaràs i a no estar-ne pendents en exclusiva. A més de mantenir durant aquest temps una aportació econòmica regular, el treball representa una oportunitat perquè la dona es mantinga activa.
Riscs per etapes
El primer trimestre de gestació, en especial les primeres setmanes, és crucial per al bon desenvolupament del futur bebè. Tot i això, moltes són les dones que en aquesta primera etapa ignoren el seu estat. És per això que es prenen el seu temps a adoptar mesures protectores.
En aquest primer període s’han d’extremar les mesures preventives bàsiques, ja que el risc de sofrir efectes teratogènics (malformacions del fetus) o d’avortament és més alt. L’acompliment de tasques físiques, els llargs períodes de peu, els horaris rotatoris o nocturns, els elevats nivells d’estrès o l’exposició a substàncies potencialment tòxiques poden constituir factors de risc notables davant dels quals és necessari reaccionar si es perceben molèsties o perills importants. El metge confirmarà o descartarà la influència d’aquests riscs.
En el segon trimestre, els riscs dels primers tres mesos es redueixen, però no desapareixen. Aquest sol ser un període còmode, excepte en els embarassos de risc o en situacions laborals complexes.
En les últimes dotze setmanes d’embaràs s’aconsella interrompre l’activitat professional. Sovint, en l’últim trimestre l’esforç es fa insostenible per a la dona, fins i tot per a les dones que exerceixen el seu treball en llocs d’esforç físic reduït. El més habitual és que no tinguen la mateixa capacitat de suportar llargues jornades laborals, bé siga pel de fatiga física, bé siga per fatiga emocional.
La llista dels riscs a què ha d’enfrontar-se la dona embarassada en el seu lloc de treball és llarga. Alguns són evidents, però molts altres solen passar desapercebuts. D’aquí ve que en els últims temps s’hagen publicat documents que detallen de forma exhaustiva els factors de risc durant l’embaràs. Entre els més rellevants es troba la Guia per a la prevenció de riscs durant l’embaràs, i la lactància i Orientacions per a la valoració del risc laboral i la incapacitat temporal durant l’embaràs, de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) impulsada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Com que els riscs són amplis i molt diversos, convé que cada dona s’informe en funció del seu lloc de treball. En el document de la SEGO s’especifica en quina setmana de la gestació s’ha d’interrompre l’activitat laboral segons les professions o els oficis. Però, a més, és necessari que la treballadora embarassada també consulte el seu metge especialista. El metge no valorarà només els riscs laborals a què està sotmesa l’embarassada, sinó també els riscs clínics previs a la gestació (malalties cròniques, problemes respiratoris o osteoarticulars) que es veuen potenciats amb l’embaràs. La classificació habitual dels riscs és la següent:
- FÍSICS: Xocs, vibracions, alguns moviments, postures i desplaçaments, el maneig manual de càrregues, el soroll, les radiacions ionitzants i les no ionitzants, el fred i la calor extrema, la fatiga mental i la fatiga física. Odontòlogues i treballadores del sector industrial són els llocs que millor il·lustren aquest tipus de riscs.
- BIOLÒGICS: Hi destaca el risc d’infecció per virus de l’hepatitis B, citomegalovirus, rubèola, toxoplasmosis, herpes i sífilis. Els professionals del sector sanitari i veterinari, o dones que es dediquen a la cura de xiquets estan exposades a aquests riscs.
- QUÍMICS: Fàrmacs per al tractament del càncer i substàncies com l’arsènic, el benzè, el carbaril, el mercuri orgànic, el dietilestilbestrol, els gasos anestèsics, els hidrocarburs clorats, el monòxid de carboni, els plaguicides organofosforats, el sulfòxid de dimetil, així com diversos dissolvents, vernissos, pintures, metalls i altres tòxics estan recollits en la bibliografia mèdica com a substàncies d’alt risc per a l’embarassada. En els treballs agrícoles, les professions sanitàries i les artesanals és on s’acumula un risc més alt.
- AMBIENTALS: Afecta els qui treballen en ambients laborals amb atmosferes modificades (com les hostesses), però sobretot els qui efectuen horaris nocturns o rotatoris. En aquests casos, i sempre que siga possible, es traslladarà l’embarassada al torn de dia.
- PSICOSOCIALS: Entre aquests riscs destaca el de treballar amb molt d’estrès laboral i durant llargues hores o en soledat.
- ERGONÒMICS: Treballar sempre de peu, sempre asseguda o en postures forçades.
L’abast dels riscs laborals per a la salut maternofetal és notori. El risc d’avortament espontani, de part preterme (abans del fi del temps de gestació), de nounats amb malformacions (llavi leporí, paladar fes o defectes del tub neural), baix pes o, fins i tot, mort fetal, són alguns dels perills que poden suposar no assumir ni actuar enfront dels riscs descrits. Així mateix, la deficient protecció de la dona embarassada al treball no tan sols pot comportar aquestes conseqüències immediates, sinó que també comprèn un impacte més enllà del període perinatal amb perill de ramificar-se fins a la infància amb el desenvolupament de tumors cerebrals infantils, càncer i leucèmia.
Qualsevol dona embarassada que sospite que la seua situació laboral és perjudicial per a la seua salut o per a la del fetus hauria de consultar el seu metge, que determinarà si necessita una baixa laboral temporal o incapacitat laboral transitòria durant la gestació.
El metge de família prendrà aquesta decisió si la causa és mèdica, com ara una lumbàlgia o una ciàtica, molèsties habituals durant l’embaràs. El ginecòleg determinarà una baixa laboral si observa una causa obstètrica, com ara sagnat durant l’embaràs o risc de part prematur. El metge del treball o de la unitat de salut laboral de l’empresa -encara que no sol ser el metge protagonista en la gestació- determinarà en dones que treballen en professions de risc, com ara la indústria química o exposicions a agents nocius, si necessiten una baixa laboral o un canvi de departament mentre es prolongue la gestació.
La treballadora embarassada ha d’informar l’empresa del seu estat. L’organització ha de vetllar per la seua protecció mitjançant la identificació dels riscs i l’adaptació de les condicions o el temps de treball de l’empleada, o bé mitjançant un canvi de lloc de treball. En casos més extrems, es pot valorar l’opció d’una suspensió de contracte per risc durant l’embaràs o lactància natural. En aquest cas, la dona podrà tramitar un subsidi. En aquest sentit, es distingeixen dues tipus de situacions:
És aquella en què l’embaràs mostra una evolució clínica amb problemes, és a dir, es tracta d’un embaràs de risc de per si o amb un risc genèric. En aquest cas, la treballadora embarassada podrà rebre una incapacitat temporal per malaltia comuna. D’aquesta manera, la dona cobrarà el 75% de l’últim sou. Solen ser subsidis de curta duració que es prolonguen fins al moment del part, després del qual s’inicia la baixa per maternitat, que actualment és de 16 setmanes.
En aquesta situació, l’evolució clínica de l’embaràs és normal, però es dóna el cas que la font de risc en l’embaràs o la lactància natural és l’exposició laboral. Davant d’aquesta situació, sempre que l’empresa no preveja llocs de treball exempts de risc, la treballadora embarassada tindrà dret a una suspensió del contracte i un subsidi durant l’embaràs o la lactància materna, cobrant el 100% del seu salari.
- Evitar esforços, moviments repetitius o bruscos i alçar pesos.
- Si treballa asseguda, és necessari alçar-se i caminar cada cert temps per a activar la circulació.
- Si treballa de peu, s’ha d’asseure de tant en tant per a disminuir el grau de fatiga i caminar perquè no es carreguen les cames.
- Beure aigua i prendre aperitius nutritius sempre que siga possible.
- No saltar-se àpats per treball.
- Demanar ajudes ergonòmiques, com ara un alçapeus, una cadira i un teclat adequats, que ajuden a suportar millor postures estàtiques i moviments repetitius a l’oficina.
- Evitar horaris nocturns i extensos, i les hores extres.
- Delegar sempre que siga possible les tasques estressants.
- Informar l’empresa de la necessitat de mantenir els controls ginecològics.
- Concedir-se temps per a fer estiraments, exercicis de relaxació i de respiració.
Diverses lleis avalen els drets de la dona embarassada. Entre d’altres, la Llei general de sanitat del 1986, la Llei 31/1995 de prevenció de riscs laborals, la Llei 39/1999 per a la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones que treballen, el Reial Decret 1251/2001 pel qual es regulen les prestacions de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’embaràs i la Llei 3/2007 d’igualtat efectiva de dones i homes.
La Llei de prevenció de riscs laborals estableix que, quan siga possible, la treballadora embarassada en situació de risc laboral ha de ser traslladada a un altre lloc dins de l’empresa i, en el cas que no siga possible, que se suspenga el contracte de treball i s’inicien els tràmits d’obtenció del corresponent subsidi de risc durant l’embaràs.
La Llei d’igualtat i de conciliació de la vida familiar i laboral estableix la nul·litat dels acomiadaments a la dona per embaràs o lactància natural. Així mateix, reconeix el risc durant l’embaràs i la lactància com a causa per a suspendre el treball i tenir dret a rebre una prestació de fins al 100% del salari de la base reguladora de la incapacitat temporal.