Els límits dels suplements vitamínics
L’astènia més freqüent és la que apareix sense cap causa justificada en les dues èpoques de l’any associades a canvis de clima més bruscs, la primavera i la tardor. Sense malaltia de base associada, dura unes setmanes i desapareix sense necessitat de tractament. En opinió d’alguns científics, els canvis de la ionització de l’atmosfera podrien ser els causants d’un descens en el nivell d’endorfines, les conegudes, en llenguatge col·loquial, com a hormones de la felicitat. Les endorfines actuen com a resposta a estímuls com ara l’exercici físic i se les associa amb sensació de benestar, retard en la percepció de cansament, augment del llindar del dolor i increment de la vitalitat.
Per fer front a l’astènia no s’ha dissenyat cap tractament eficaç reconegut. Per això, la majoria dels afectats sol recórrer a l’ús de vitamines, tònics, estimulants suaus que incorporen carnitina, arginina, àcid aspàrtic, citrulina, deanol, ginseng o hipèric, entre altres components.
Sempre que l’astènia siga lleu (de primavera o tardor), el més aconsellable és combatre-la amb una dieta equilibrada rica en verdures, cereals i fruites. Començar el dia amb un bon esmorzar i acabar-lo amb un sopar lleuger dues hores abans d’anar al llit és de gran ajuda. Una bona hidratació i fer exercici moderat a l’aire lliure, a més de mantenir una actitud positiva i optimista, completen la millor de les receptes. S’ha comprovat que el bon humor i les rialles estimulen l’alliberament d’endorfines. Tot i això, caldrà visitar el metge si un quadre d’aquestes característiques s’intensifica durant més d’un mes.
Però no només l’astènia és causa del consum generalitzat de suplements vitamínics. Milions de persones arreu del món desenvolupat prenen vitamines, minerals, enzims, pigments vegetals, a més d’antioxidants, amb propòsits tan diversos com ara prevenir el càncer i l’arteriosclerosi, buscar una major longevitat i salut, compensar hàbits inadequats de vida, anul·lar l’efecte dels radicals lliures o prevenir l’Alzheimer i altres malalties degeneratives. Aquests compostos es troben amb certa facilitat tant en preparats farmacològics com, cada vegada més, en productes alimentaris enriquits.
De moment, a Espanya no hi ha estadístiques fiables que expliquen el volum de consum de suplements vitamínics i minerals. I el nombre de treballs publicats n’és molt escàs. Els estudis estimen que, en algunes comunitats autònomes, entre un 9% i un 28% de la població consumeixen de forma freqüent aquest tipus de suplements. Als Estats Units es calcula que la ingesta afecta del 20% al 46% de la població; la mitjana europea se situa al voltant del 20%.
Tot i aquest consum elevat, són molts els dubtes raonables sobre el benefici que tenen. De les investigacions efectuades, algunes de poca evidència científica, s’extrauen conclusions massa discordants com per a donar un missatge clar al consumidor. L’estudi més cridaner dels realitzats fins ara, publicat el 2007 en la prestigiosa revista JAMA (Journal of the American Medical Association), planteja dubtes sobre els pretesos efectes beneficiosos sobre la salut d’una àmplia selecció de vitamines (betacarotè, vitamines A, C, E i seleni) administrades per prevenir diverses malalties. Segons l’estudi, els suplements amb betacarotens i vitamines A i E organitzades com a preventius s’associen a índexs més alts de mortalitat. En el cas de la vitamina C i el seleni, no es demostra cap relació.
Dels resultats es conclou que el consum generalitzat de suplements vitamínics durant llarg temps i sense indicació mèdica pot arribar a ser perjudicial. En la majoria de casos, la dieta aporta pràcticament tots els nutrients necessaris per a l’organisme. Només en situacions excepcionals, i per consell mèdic, està justificat l’ús de suplements en forma de vitamines i minerals.
Definida com una sensació subjectiva de cansament, debilitat, esgotament i somnolència, l’astènia s’acompanya sovint d’altres símptomes com ara irritabilitat, insomni, falta de motivació o apatia. Encara que, des d’un punt de vista mèdic, fatiga i debilitat són conceptes diferents, s’usen com a sinònims d’astènia per fer referència a un estat de cansament que persisteix fins i tot en estat de repòs i sense cap esforç previ.
Els símptomes són molt freqüents entre la població; s’estima que gairebé una tercera part dels pacients que acudeixen als centres d’assistència primària la manifesten com un dels signes que els indueix a acudir a la consulta. Apareix amb més freqüència en dones i en la franja d’edat dels 30 als 40 anys.
En la majoria de casos, l’astènia no té una causa clara, per bé que es poden registrar alteracions endocrines, metabòliques, infeccioses o cardíaques que la justifiquen. Es parla, llavors, d’astènia orgànica. De forma ocasional, la causa desencadenant és psicògena -astènia psicògena- i apareix associada a trastorns depressius, quadres d’ansietat o situacions d’estrès.