L'oci no es jubila
Però per poder gaudir de l’oci, a més de temps, fan falta diners, l’altre gran inconvenient de gran part dels 7,2 milions d’espanyols, el 17% de la població, més gran de 65 anys. Conscients que els 808 euros que cobra de mitjana un jubilat al nostre país no permeten grans dispendis, l’Administració Pública i moltes empreses semipúbliques i privades despleguen tota una bateria de descomptes i promocions per a aquest sector de la població. Ja no hi ha excuses: la partida de cartes, la televisió o els viatges de Benidorm continuen sent una bona opció, però les alternatives d’oci abellidors i assequibles són una realitat. Tan sols fa falta curiositat i ganes.
Una àmplia oferta d’oci per a totes les butxaques
Arribada la jubilació, són moltes les persones que, ja siga per desmotivació o per desconeixement de l’oferta d’oci al seu abast, no saben com omplir el temps lliure que abans ocupaven amb el treball. La pràctica d’alguna activitat d’esbarjo en una etapa de la vida que pot durar deu, quinze, trenta o quaranta anys és fonamental, no tan sols per a mantenir entrenades determinades capacitats cognitives o físiques i minimitzar l’efecte de certs deterioraments psicofísics, sinó també per a preservar la interacció amb l’entorn i trobar significació a aquesta etapa de la vida.
Segons dades recollides en el butlletí de març del 2007 de l’Observatori de Persones Majors de l’Imserso, l’activitat cultural i d’oci més comuna en la gent gran és anar als centres comercials. Una altra alternativa molt estesa és la de les excursions al camp, i amb un baix percentatge de participació, entre el 4% i el 6%, es troben la visita a museus, al cinema, a conferències i fòrums i a fer visites culturals. Les activitats culturals i d’oci amb percentatges més baixos de participació són el teatre, els concerts, les biblioteques i els espectacles folklòrics.
Veure la televisió també ocupa diàriament una part important del seu temps; quatre hores diàries, segons un estudi recent de l’Agència Catalana de Consum. Les persones que més temps dediquen a veure la televisió tenen un perfil característic: baix nivell educatiu i cultural, poder adquisitiu minvat, viuen sols o en nuclis reduïts i estan fora del mercat de treball.
A fi d’incentivar l’oci actiu, ajuntaments, diputacions, associacions i clubs de jubilats organitzen cursos ben diversos (culturals, artesanals, esportius) en els quals el preu ja no és un problema. Així, l’ajuntament de Múrcia organitza una “Semana Dorada”, que es concreta en un cicle cultural que inclou activitats formatives, culturals i lúdiques en les quals s’ofereixen representacions i actuacions que inclouen teatre, música popular, coples i cançó espanyola, sarsuela i concerts i dansa, a més de conferències o cinema. La gent gran de Burgos també pot gaudir d’espectacles, actuacions musicals, tallers d’expressió dinàmica, orquestra i ball, organitzats per l’ajuntament. El consistori lleonès posa a disposició dels seus pensionistes circuits culturals que inclouen conferències, aules didàctiques, viatges, cinema, cine-fòrums, teatre, visites a exposicions, rutes de senderisme i concerts, debats i audicions. Els jubilats extremenys poden participar en el certamen literari “Experiencia y Vida”, i els malaguenys, de la “Pasarela de Moda Mayores”, mentre que els aragonesos i els madrilenys tenen la possibilitat d’acostar-se a la xarxa i descobrir les noves tecnologies. I aquests són només alguns exemples.
Art i escena a bon preu
Segons dades de l’Agència Catalana de Consum, l’assistència a espectacles dels jubilats i pensionistes és gairebé nul·la, un pobre 1% hi va amb regularitat. La proporció millora una mica, encara que no massa, en el cas del cinema (només un 10% dels jubilats van a les sales de projecció). En els dos casos la raó és, primer que res, econòmica. Per norma general, aquest tipus de consum queda relegat als últims llocs en el limitat pressupost mensual del pensionista.
Davant d’aquest panorama, cinema, teatres i museus també aporten el seu granet de sorra per enriquir les hores d’oci dels jubilats, i evitar que passen hores asseguts davant del televisor. Anar al cinema és, per als més majors, entre un 10% i un 52% més barat que per a la resta d’aficionats al setè art. Són moltes les empreses del sector que ofereixen entrades més barates. El llistat és ampli: cines ABC, Cinesa, Cines Albatros Babel, UGC Cine Cité, etc.
Així, els més grans de 65 anys poden veure una pel·lícula en alguna de les sales que la cadena Cinebox té repartides per tot el país des de 3,90 euros. Una mica menys, 3 euros, paguen els jubilats que vagen als cines Golem. Yelmo Cineplex s’adhereix a la iniciativa de la Comunitat de Madrid per la qual, tots els dimarts no festius, el cinema els costa un euro als més gran de 60 anys. A la resta de ciutats s’aplica un 20% de descompte sobre el preu habitual de l’entrada als més grans de 65 anys. La Comunitat de Madrid també possibilita que els majors de 60 anys puguen anar al teatre fins al 29 de maig, tots els dijous, per només 3 euros.
En el cas de les arts escèniques, els més grans de 65 anys també tenen descomptes, entre d’altres, al Teatre Arriaga de Bilbao i al Teatre Nacional de Catalunya, un 25% en els dos casos, o al Teatre Principal d’Orense , el Centre Dramàtic Nacional (que inclou el Teatre María Guerrero i el Teatre Valle Inclán), un 50%. El Liceu de Barcelona ofereix aquesta temporada un “paquet” de tres espectacles amb un 70% de descompte sobre la tarifa habitual.
Una altra alternativa lúdica, i barata, per a omplir els moments d’oci és la visita a un museu. Entre els més de 1.300 museus que hi ha a Espanya, són molts els que permeten l’accés gratuït als jubilats i als més grans de 65 anys, com ara el Museu del Prado, el Museu Nacional Reina Sofia, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Sorolla o l’IVAM. Entre els que cobren entrada als visitants més adults hi ha el Museu Thyssen-Bornemisza (la visita costa entre 5 i 3,5 euros, amb un descompte d’entre el 30 i 45% sobre les tarifes normals, segons la col·lecció exposada), el Museu Guggenheim, que ofereix un descompte del 40% als jubilats, amb la qual cosa han d’abonar per l’entrada 7,50 euros, o el Teatre-Museu Dalí, que cobra a pensionistes i jubilats 8 euros per contemplar les obres que alberga, xifra que representa un descompte del 27% en relació amb el preu d’una entrada d’adult.
Esports per a veure i practicar
Haver complit els 65 no és un obstacle per a enfundar-se el xandall i introduir-se de ple en l’activitat física. Encara més, segons dades de l’Imserso, la pràctica d’esports i activitats a l’aire lliure està molt estesa entre la gent gran (ho fan de manera habitual un de cada dues persones). Caminar és l’exercici més comú en aquest grup de població: ho practiquen un 75% dels homes i un 62% de les dones majors. Li segueix la gimnàstica, però a una distància considerable, ja que és practicada per un 6% de dones i un 4% d’homes.
Tant si s’ha fet esport tota la vida com si es comença després de la jubilació, només cal adaptar les activitats esportives que pot practicar qualsevol (classes dirigides, natació, exercicis cardiovasculars, màquines de tonificació…) a les necessitats i circumstàncies de l’edat. Per evitar el sedentarisme propi de la jubilació, els ajuntaments ofereixen cursos i instal·lacions a preus inferiors als que paguen els altres ciutadans.
Així, les escoles esportives de Castella-la Manxa desenvolupen projectes i activitats gratuïtes dirigides a la gent gran per potenciar la pràctica esportiva. Els madrilenys més grans de 60 anys que vulguen practicar gimnàstica de manteniment, ioga o tai-txi, entre altres modalitats esportives, tenen una rebaixa del 50% en les quotes esportives municipals. El programa Siempre Activos de Valladolid també està dirigit als qui han superat els 60. Des de 3,85 euros al mes, els més grans de la capital castellana poden posar-se en forma dos dies a la setmana. Entre altres ajuntaments, els de Múrcia, Vitòria i Màlaga ofereixen als majors de 65 anys un descompte del 75%, el 50% i el 36% respectivament en les quotes anuals dels seus serveis municipals d’esports.
A Burgos, les persones grans poden anar a classes de gerontogimnàstica per 50 euros al quadrimestre, i a Oviedo tenen l’oportunitat de jugar al golf des de 12,41 euros mensuals. De la seua banda, els majors de 65 anys sevillans no tenen excusa per a no practicar la natació, ja que el preu de l’entrada a les piscines municipals de Sevilla per a aquest col·lectiu és d’1 euro. Si abans d’anar a la piscina necessiten un curs de natació, la quota mensual de les piscines municipals de Sevilla per dues sessions setmanals és de 14,24 euros, un 58% més barata que la tarifa normal d’adult. A Bilbao, aquests cursos costen 10,45 euros, amb un estalvi del 40% respecte de la tarifa bàsica.
Per als qui prefereixen gaudir de l’esport des de la grada, els clubs de futbol ofereixen descomptes en els abonaments de temporada que van des del 25% del Sevilla CF als seus aficionats de més edat, fins al 51% que aplica el Racing de Santander als seus socis més grans. Altres equips com el Betis ofereixen als majors de 65 anys titulars de la targeta Andalucía Junta 65 un descompte sobre el preu de la tribuna fons grada baixa d’un 32%, i als titulars de la targeta Andalucía Junta 65 Oro un descompte del 43%. El Llevant, el Celta de Vigo i el Deportivo de la Corunya, entre altres clubs, apliquen uns descomptes als jubilats del 50%, el 35% i el 31%, respectivament. Els aficionats al bàsquet també poden gaudir de descomptes en els abonaments de temporada dels seus equips favorits, com ara en el cas del Ricoh Manresa i de l’Alta Gestión Fuenlabrada, que apliquen descomptes del 20% i del 33%, respectivament, als seus aficionats de més edat.
Transport públic
Gairebé tots els ajuntaments i les companyies de transport públic, i algunes de privades, miren per la butxaca dels seus clients de més edat, i els ofereixen descomptes i tarifes especials. És qüestió de demanar-ne informació cada vegada que s’haja d’emprendre un viatge, i aprofitar així les oportunitats de viatjar més barat.
La “Targeta Daurada” de RENFE ofereix, als majors de 60 anys, la possibilitat d’obtenir descomptes del 25% i el 40%, en funció del dia de viatge i la forma d’obtenció del bitllet, en els viatges en trens d’alta velocitat, inclosos els serveis regionals i de llarga distància. En mitja distància i rodalies, el descompte és del 40% en tots els trens, dies i recorreguts. Ferrocarrils de Via Estreta, FEVE, també posa a disposició dels més grans de 60 anys i dels pensionistes la “Targeta Blava”, amb la qual l’usuari pot obtenir un descompte del 50% en el seu bitllet, llevat de suplements, trens turístics i especials. En els trasllats per carretera, i en determinats recorreguts, les empreses d’autobusos solen fer descomptes del 50%.
Dins del límit metropolità, les empreses de transport urbà també ofereixen bonificacions o viatges gratis a jubilats, pensionistes i majors de 60 anys. N’hi haurà prou citant com a exemple els casos d’Alacant, Màlaga, Santander i Sevilla, on els autobusos són gratuïts per als majors de 65 anys, sempre que complisquen, això sí, amb els requisits fixats pels diversos ajuntaments. A Barcelona i Saragossa l’edat requerida per a gaudir de viatges gratis és de 60 anys. Els jubilats de Vitòria i a Burgos poden recórrer les seues ciutats pel mòdic preu de 0,08 i 0,05 euros, respectivament. A Bilbao, Pamplona, la Corunya, Almeria o Logronyo, entre altres capitals, el viatge no arriba als 0,30 euros, quantitat que representa un descompte fins del 88% respecte de les tarifes ordinàries.
Vacances per a totes les butxaques
Una bona forma de trencar amb el tedi de la jubilació és viatjar, sobretot si per falta de recursos econòmics, o per obligacions familiars, no s’han tingut oportunitats de gaudir de vacances fora de l’entorn habitual. Per donar l’oportunitat a aquestes persones més grans de 65 anys, que la majoria de vegades no disposen de mitjans per a gaudir d’unes vacances convencionals, l’Administració promou un programa social de vacances destinat a residents a Espanya que tinguen com a mínim 65 anys i que ofereix paquets turístics a preus molt econòmics a través de l’Imserso. Les persones grans poden gaudir d’estades en zones costaneres, viatges culturals, turisme de naturalesa i intercanvis amb altres països des de 129 euros.
Diputacions, conselleries i ajuntaments també disposen de viatges a preus prou assequibles. El Govern andalús ofereix 12.680 places als pensionistes més grans de 60 anys per a participar en el Programa de Turisme Social de Persones Majors d’Andalusia. El Programa de Turisme Social de Castella-la Manxa té la finalitat d’enriquir el temps lliure i de promoure l’envelliment actiu i saludable de les persones majors de 65 anys. El cost dels viatges varia entre els 40 i els 220 euros, segons quina siga la destinació elegida. Els pensionistes de Múrcia poden triar entre 100 destinacions per una sèrie de rutes turístiques i culturals de la Regió, i l’Ajuntament de Màlaga ofereix a 600 majors de 55 anys, jubilats i pensionistes la possibilitat de gaudir d’un viatge sociocultural a l’Algarve per 123 euros.
El programa de viatges del “Club de los 60” de Castella i Lleó ofereix als seus socis un ampli ventall de viatges que inclou creuers i destinacions tan diversos com la Riviera Maia, Noruega, Romania, Galícia o els parcs naturals d’Àvila i Salamanca, a preus que oscil·len entre els 100 i els 1.145 euros, segons la destinació. L’ajuntament de Barcelona, les diputacions basques i els governs autònoms d’Extremadura, Madrid i la Comunitat Valenciana, entre d’altres, tenen també una àmplia oferta de viatges per als seus majors que inclouen estades en balnearis i programes de termalisme.
Mai és tard per a aprendre
És el moment de reprendre les activitats educatives que en el passat no es van poder fer. centres d’educació permanent d’adults, aules de gent gran, cases de cultura o centres de serveis socials municipals desenvolupen programes tant per a persones que es troben gairebé en situació d’analfabetisme, com per a aquells que van abandonar els estudis primaris i desitgen aconseguir el títol de graduat escolar. Per la seua banda, les anomenades aules per a gent gran, aules de l’experiència o universitat dels majors, entre altres denominacions, congreguen més de 23.000 alumnes d’entre 50 i 85 anys, en programes que duren entre tres i cinc anys, i que ofereixen matèries com història, ciència, medi ambient, art, geografia, literatura, filosofia, noves tecnologies, nutrició, idiomes o economia. En la majoria dels cursos, la formació es complementa amb visites culturals, assistència a fòrums, audicions musicals, obres teatrals o activitats esportives. El preu? Des dels 52 euros per curs.
Una valuosa ajuda per a la societat
Des de la Unió Democràtica de Jubilats i Pensionistes d’Espanya (UDP), amb més d’un milió d’afiliats i 1.800 associacions repartides per tot el país, reclamen el suport als programes d’oci “productiu” o, el que és el mateix, als programes de voluntariat social, de promoció d’associacionisme i altres programes que potencien la participació de la persona gran en la societat i que els permeten seguir contribuint en el seu desenvolupament.
Aquestes activitats de voluntariat se situen a cavall entre les activitats no remunerades (perquè podrien constituir un ocupació), les d’oci (perquè són escollides de forma voluntària i ocupen el temps lliure després de les obligacions) i les activitats socials (fora de l’àmbit familiar).
En l’actualitat, cada vegada són més nombroses les persones d’edat que dediquen part del seu temps lliure a tasques de voluntariat i de participació social. Segons les dades més recents, pertanyents a l’enquesta d’Ocupació del Temps 2002-2003 (INE, 2004), efectuen tasques de voluntariat una de cada cinc persones grans, amb una dedicació mitjana d’1 hora i 37 minuts al dia. Molts d’aquests col·laboren amb Creu Roja, Càritas Espanyola, parròquies i ONG (com les que apareixen recollides en la Guia d’ONG de CONSUMER EROSKI), en diversos programes d’ajuda a col·lectius socials necessitats. D’altres ocupen el seu temps exercint de “voluntaris culturals”, ensenyant museus, catedrals, esglésies, castells i diversos espais i institucions culturals del ric patrimoni historicoartístic espanyol. I també n’hi ha que es dediquen al “voluntariat educatiu”, ensenyant als seus coetanis informàtica, artesanies diverses, idiomes, dansa, oficis antics, resolució de mots encreuats, etc.