L'energia ecològica també es pot generar a casa
Els edificis convencionals consumeixen més energia que el transport o la indústria, segons un estudi de l’Institut Americà d’Arquitectes. Per això, les institucions són cada vegada més conscients de la importància d’introduir sistemes d’energia ecològica en els habitatges.
El nou Codi Tècnic d’Edificació (CTE), en vigor des del març de l’any passat, estableix a Espanya diverses exigències de reducció energètica i d’instal·lació de sistemes renovables, com ara panells fotovoltaics. Al Regne Unit, fins i tot s’han proposat que per al 2016 els nous habitatges siguen d’energia zero, és a dir, capaços de cobrir totes les necessitats energètiques gràcies al disseny, als materials eficients i a les fonts renovables instal·lades als edificis.
No obstant això, l’èxit d’un autoabastiment energètic total en aquests moments és molt car i difícil, per bé que sí que es poden aconseguir proporcions ressenyables. Per exemple, a Espanya ja hi ha cases, anomenades bioclimàtiques, que redueixen la despesa de llum i d’aigua fins en un 60%.
Les tecnologies disponibles en l’actualitat disposen de diverses possibilitats. D’una banda, es poden instal·lar sistemes actius per a aconseguir energia renovable, com ara panells solars, miniaerogeneradors, biocombustibles o biomassa. D’altra banda, les tècniques passives, com l’aïllament tèrmic, l’aprofitament de la calor del sol o fins i tot la generada pels ocupants de l’habitatge poden disminuir el consum elèctric en climatització d’un 70% a un 90%.
Panells solars i miniaerogeneradors
Els panells solars fotovoltaics poden reduir la despesa en electricitat d’un edifici entre un 15% i un 30%. Per la seua banda, l’energia solar tèrmica permet escalfar un habitatge a l’hivern, refrigerar-la a l’estiu i subministrar aigua calenta sanitària de maneres molt diverses i fins i tot curioses. Per exemple, les “bombes de calor geotèrmica” aprofiten la calor emmagatzemada al terra. Encara que més cares que els sistemes convencionals, s’amortitzen en un període de dos a cinc anys, segons els seus defensors.
La instal·lació d’un sistema solar fotovoltaic en un habitatge familiar pot costar uns 36.000 euros, mentre que un sistema solar tèrmic d’aigua calenta pot sortir per una mica més de 2.000 euros. Segons els experts del sector, aquesta despesa pot amortitzar-se en un termini raonable gràcies a l’estalvi obtingut, a les subvencions i a les desgravacions fiscals.
Els anomenats “horts solars” són una altra opció cada vegada més de moda. El consumidor inverteix uns 50.000 euros en petites instal·lacions solars fotovoltaiques agrupades en una parcel·la, els costos de la qual es redueixen perquè es comparteix amb altres usuaris el terreny i les despeses d’instal·lació, de vigilància, d’infraestructures o de manteniment.
A més del sol, el vent també pot ser aprofitat en un habitatge, a través de petits aerogeneradors connectats a les xarxes de baixa tensió. Aquests sistemes d’energia minieòlica poden instal·lar-se fins i tot en teulades, si bé en l’actualitat el seu destí més apropiat és l’electrificació rural.
Biomassa
D’altra banda, la matèria orgànica animal o vegetal (biomassa) conté una energia amb moltes possibilitats: un biodigestor és un contenidor que converteix els residus orgànics en biogàs i en fertilitzants agrícoles; els olis de cuina usats es poden transformar en biocombustible per a cotxes; fins i tot els pinyols d’oliva, les clofolles d’ametlla, els pellets (borumballes procedents de neteges forestals i indústries fusteres) o els residus agroindustrials poden alimentar modernes calderes de calefacció domèstiques; etc.
El millor, sistemes mixtos
En qualsevol cas, no es tracta de tecnologies incompatibles, i alguns experts recomanen sistemes híbrids o mixtos. Per exemple, l’energia solar tèrmica i la bomba de calor (un aparell que ofereix aire condicionat i calefacció) han donat lloc a l’anomenada “energia solar termodinàmica”. Segons els seus impulsors, aprofita la calor del vent, la pluja i el sol, fins i tot de nit, i aconsegueix aigua calenta de manera més eficient que les dues tecnologies en què es basa.
Una altra opció és la combinació de l’eòlica i la solar. Els dies freds i de vent, generalment ennuvolats, a penes permeten aprofitar la llum solar, mentre que són ideals per als aerogeneradors. Per la seua banda, els anticiclons solen provocar cels oberts amb poc de vent i, per tant, més adequats per a les plaques fotovoltaiques. Així mateix, els propietaris de sistemes minihidràulics poden instal·lar panells solars quan el corrent d’aigua no cobreix tota la demanda d’energia. Una altra possibilitat és la unió d’una instal·lació solar fotovoltaica i d’un grup electrogen. Encara que aquest últim no és un sistema d’energia renovable, pot servir per a cobrir possibles alts i baixos.
Pas a pas
En primer lloc, cal determinar les necessitats que es pretenen cobrir en l’habitatge: generació de llum, aigua calenta, calefacció, etc. Després, es poden consultar i comparar pressupostos de diverses empreses especialitzades del sector, que solen tramitar també les possibles subvencions a què acollir-se.
No obstant això, l’oferta d’algunes empreses instal·ladores pot generar expectatives que després no es cobreixen. Per això, abans d’avançar diners, es recomana recopilar tota la informació possible per a prendre una decisió encertada. Una bona opció és posar-se en contacte amb les institucions i els departaments d’Habitatge i Energia, l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE) o les associacions d’aquests sectors, com ara l’Associació Casa Bioclimàtica, l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), l’Associació de la Indústria Fotovoltaica (ASIF), l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), l’Associació Solar de la Indústria Tèrmica (ASIT), l’Associació per a l’Aprofitament de la Biomassa (AAB), etc.
Un futur esperançador
En qualsevol cas, no resulta senzill “passar-se” a les energies renovables i és la consciència ecològica del consumidor el que sol inclinar la balança. Tot i això, amb un petroli cada vegada més car i escàs i una preocupació més gran pel medi ambient, sumat al desenvolupament tecnològic i normatiu, la generalització d’aquestes tecnologies és qüestió d’unes dècades, segons els seus defensors.
En alguns casos es parla fins i tot d’una autèntica revolució, de la mà de la “generació distribuïda”: els consumidors produiran, emmagatzemaran i administraran de manera ecològica la seua pròpia energia, i supliran així, en part o fins i tot en la totalitat, la seua dependència de les companyies elèctriques. Tecnologies que avui estan poc desenvolupades o fins i tot que semblen ciència ficció podrien ser habituals d’ací a uns anys, com ara les piles d’hidrogen, sistemes informàtics que optimen el consum, pintures que generen energia solar, biocombustibles a base d’algues, etc.