Cita amb Hisenda carregada de novetats

Cita amb Hisenda carregada de novetats

/imgs/20080501/economia01.jpg
Com cada any, el pensament que més enfosqueix o il·lumina els plans de les vacances que comencen a preparar-se durant els mesos de maig i juny és el de la cita amb Hisenda. Del seu resultat dependrà l’ànim amb què, en molts casos, les famílies se n’aniran de vacances i, fins i tot, la destinació escollida. No obstant això, la Renda serà enguany una tasca una mica menys molesta que en altres ocasions. Amb els canvis de la nova reforma fiscal que va entrar en vigor al gener del 2007 i que s’aplicaran per primera vegada en la Declaració que es fa ara, uns 20 milions de contribuents poden notar una lleu rebaixa en el pagament d’impostos. Segons els càlculs del Ministeri d’Economia, les novetats fiscals permetran pagar, de mitjana, un 6% menys en impostos.

Per als qui declaren rendes inferiors als 17.360 euros, l’estalvi aconseguirà, de mitjana, el 17%. Encara que ja no es pot executar cap operació per millorar l’IRPF corresponent a l’exercici passat, convé conèixer les nombroses modificacions que s’aplicaran en el càlcul del pagament o la devolució de diners per part de l’Agència Tributària.

Nous tipus marginals

Un dels principals canvis que s’apreciaran són els nous tipus marginals aplicats, és a dir, el percentatge que cal pagar en impostos sobre els ingressos totals del contribuent. En funció de les rendes, a cada ciutadà se li aplica un dels quatre nous percentatges de pagament d’impostos: del 24%, 28%, 37% i 43% (fins ara eren cinc els trams aplicats, des del 15% fins al 45%). Al País Basc, comunitat que, juntament amb Navarra, compta amb un règim propi, el tipus mínim és del 23% i el màxim, del 43%. A Navarra, el tipus aplicat va del 13 al 42%.

Per a conèixer el percentatge exacte és necessari determinar la base imposable general, que es calcula amb la suma dels ingressos obtinguts pels rendiments del treball personal, d’activitats econòmiques, del capital mobiliari i immobiliari, imputacions de renda i els guanys i pèrdues patrimonials generats en un any.

Al territori general, la reducció del nombre de trams de l’escala a quatre permet que el 60% dels contribuents tributen a un tipus únic del 24% sobre els ingressos. Als contribuents que declaren rendes de fins a 17.360 euros se’ls aplica un tipus del 24%; als qui obtinguen ingressos de fins a 32.360 euros, el 28%; fins a 52.360 euros, el 37%; i per sobre d’aquella quantitat, el 43%.

Productes d’estalvi

A més dels canvis per a calcular la base general del contribuent, una altra de les novetats fiscals més substancials és la referida als productes d’estalvi: els guanys generats amb dipòsits bancaris, assegurances, llibretes d’estalvis, actius de renda fixa, fons d’inversió, dividends o accions tributaran a un tipus únic del 18% al territori general i al País Basc, amb independència del termini en què s’hagen generat i del tipus marginal del contribuent. En aquest cas, no tots els contribuents hi guanyen, ja que la fiscalitat anterior era més beneficiosa en alguns supòsits. A Navarra, en canvi, es manté la proporció del 15%.

Dipòsits

Els rendiments generats amb l’estalvi invertit en dipòsits tributaran a un tipus únic del 18%, que s’efectuarà mitjançant retenció a compte. En aquest cas, ha desaparegut la reducció del 40% per a inversions amb més de dos anys d’antiguitat. La nova fiscalitat beneficia els contribuents amb un tipus marginal més elevat i és menys beneficiosa que abans per als titulars de dipòsits a terminis superiors als dos anys. A partir d’ara convé apostar per dipòsits a menys termini.

Accions

Passen a tributar al tipus únic del 18% al territori general i al País Basc (a Navarra es manté el 15%). En aquest cas, un dels canvis negatius per al contribuent és la desaparició de la possibilitat de compensar pèrdues amb guanys obtinguts en altres rendiments del capital mobiliari (dipòsits o dividends). Hi surten perdent també aquells qui tinguen plusvàlues generades en més d’un any, ja que passen de tributar del 15% anterior al 18% actual, tant al territori general com al País Basc. En canvi, hi guanyen els qui hagen fet operacions a curt termini (en períodes inferiors a l’any), ja que tributaran al 18% esmentat, en comptes de fer-ho al tipus marginal de cada contribuent. En aquest cas hi surten afavorits, sobretot, els contribuents amb un tipus marginal més alt. Quant als dividends generats amb els valors, un dels avantatges és que quedaran exempts de tributar els primers 1.500 euros. En aquest cas, també hi guanyen els contribuents amb tipus marginals més alts, ja que tots pagaran ara per un 18% dels guanys, mentre que abans depenia del tipus de cada titular (aquest percentatge es manté quan es ven un fons d’inversió a Navarra).

Fons d’inversió

La nova reforma tributària manté l’exempció del pagament d’impostos per a canviar de fons d’inversió. És a dir, un estalviador podrà traspassar el fons d’inversió a una altra entitat o fins i tot canviar de producte sempre que ho desitge sense la necessitat d’informar-ne a Hisenda. No obstant això, com ocorre amb la resta de productes d’estalvi, quan el contribuent decidisca vendre les seues participacions en un fons, haurà d’abonar a Hisenda un 18% dels guanys obtinguts. És a dir, per cada euro de guanys, Hisenda es quedarà amb 18 cèntims. En aquest cas, igual que amb les accions, hi surten perdent els inversors que mantenien les seues participacions en fons durant més de dos anys, ja que amb la fiscalitat anterior només calia pagar impostos per un 15% dels guanys.

Plans de pensions

/imgs/20080501/economia02.jpg
La nova fiscalitat estableix nous límits de deducció en plans de pensions, de fins a 10.000 euros anuals per a contribuents de 50 anys com a màxim i de 12.500 euros per a edats superiors. Aquests canvis s’apliquen tant al territori general com a Navarra, però no al País Basc, on continuen els límits vigents fins ara (8.000 euros per als contribuents de fins a 50 anys, i a partir d’aquesta edat s’incrementa en 1.250 euros per any).

Amb els canvis introduïts al territori general i a Navarra es beneficien, sobretot, els partícips de fins a 53 anys d’edat, ja que podran deduir-se més quantia per les seues aportacions. A més, la nova fiscalitat permet el traspàs sense cap cost fiscal entre productes de previsió social, la qual cosa assegura una millor planificació de l’estalvi amb vista al llarg termini.

Amb tot i això, un dels canvis que perjudica els qui contracten aquest producte és que desapareix la reducció del 40% per a les prestacions cobrades en forma de capital. Fins a l’any 2006, si un contribuent decidia cobrar l’estalvi generat amb el seu pla de pensions en un únic pagament i en diners, sempre que haguessen transcorregut més de dos anys des que es va fer l’última aportació, el particular només havia de pagar impostos pel 60% de la quantitat, perquè la llei permetia gaudir d’una reducció del 40%. Però des de l’any 2007 aquest avantatge ha quedat suprimit, ja que la reforma vol incentivar els cobraments en forma de rendes vitalícies, és a dir, rescatar de manera periòdica el capital acumulat en el pla de pensions i no d’una sola vegada. Per tant, ara hi surten perjudicats els partícips que rescaten el pla en forma de capital. La prestació s’integrarà com a rendiment del treball i tributarà al tipus marginal, de manera que l’any del cobrament el jubilat podria tributar a un màxim del 43%.

Assegurances d’estalvi

Al territori general i al País Basc, els subscriptors d’assegurances, generalment, perden amb la nova fiscalitat. Això és així perquè desapareixen les reduccions del 40% en les percepcions en fons de capital generades en més de dos anys i del 75% en més de cinc anys. Amb el nou IRPF, els interessos de les rendes percebudes tributen al 18%. Els més perjudicats són els contribuents que decidisquen cobrar l’assegurança en forma de capital, ja que perden la reducció del 75% per als rendiments generats en més de cinc anys. A partir d’ara es beneficiaran els qui decidisquen cobrar les assegurances i els plans de jubilació en forma de renda vitalícia, ja que en molts casos quedaran exempts de tributar els rendiments. Això és possible, per exemple, amb els nous Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic, un nou producte creat a l’empara de la nova reforma fiscal.

Habitatge

Amb la nova normativa fiscal, al territori general, des del primer any la deducció per adquisició d’habitatge amb finançament aliè se situa en el 15% de l’import invertit cada any, fins al màxim de 9.015 euros. El benefici fiscal, com a màxim, serà de 1.352 euros. Disminueix, per tant, la reducció aplicada els dos primers anys, que arribava al 25%. En el cas dels discapacitats el percentatge de deducció serà del 20%.

El que sí que respecta la nova norma són els drets adquirits per als qui van comprar l’habitatge abans del 20 de gener del 2006, que podran continuar aplicant l’increment de deducció per finançament aliè durant els dos primers anys. En aquest cas sí que podran deduir-se en la Declaració d’Hisenda del 2007 el 25% de les quantitats abonades.

Si el contribuent resideix al País Basc i compta amb un préstec destinat a l’adquisició o la rehabilitació del seu habitatge habitual, podrà deduir-se anualment el 18% de les quotes pagades durant l’any (amortització més interessos) amb el límit màxim de deducció anual de 2.160 euros. Aquest percentatge aconsegueix, en aquesta comunitat, el 23% per a menors de 35 anys o titulars de família nombrosa. En aquest cas, la deducció màxima anual arriba als 2.760 euros.

A Navarra, els contribuents també poden deduir-se fins a un 15% de la quantitat abonada en els seus préstecs per a l’adquisició d’habitatge habitual, amb el límit anual de 9.015 euros. El límit global de deducció arriba als 90.150 euros. En el supòsit d’unitats familiars en què estiguen integrats dos fills o més, el percentatge assenyalat serà del 18%.

Lloguers

Al territori general, els propietaris de finques llogades podran deduir, en concepte d’obres o millores dels immobles arrendats, imports superiors als de les rendes percebudes pels arrendaments, a diferència del que passava fins ara, que no es permetien rendiments negatius per aquest concepte.

Holdings familiars

Al territori general, s’elimina el benefici de l’exempció patrimonial d’aquest tipus de societats excepte en el cas que desenvolupen una activitat econòmica productiva. Hi surten perjudicades, però, les SICAV, societats de mera tinença de béns immobles i la resta de patrimonials que no desenvolupen una activitat empresarial, ja que no se’ls aplicarà l’exempció.