Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Les edats de la nutrició: alimentació infantil de 3 a 11 anys

La diversificació alimentària que es va iniciar a partir dels 6 mesos anirà modelant-se durant tota la vida. A partir dels 3 anys, amb la incorporació dels aliments amb risc d’ennuegada, el menú dels petits podrà ser el mateix que el dels adults. En aquesta etapa, segons com es fomenti una alimentació saludable, possiblement tindrà conseqüències en la relació que tindran els nens amb el menjar, tant a curt termini com a llarg.

En aquesta etapa de la vida l’objectiu no només és oferir una alimentació que permeti el creixement i el desenvolupament òptim dels menors, sinó també fomentar conductes saludables que en el futur disminuiran el risc de patir algunes malalties com l’obesitat. Seguir una alimentació saludable des de ben petits i durant tota la vida ajuda a prevenir, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la malnutrició (en totes les formes) i també un bon ventall de patologies no transmissibles (és a dir, no infeccioses), com són la diabetis de tipus dos o les malalties cardiovasculars.

Una alimentació saludable ha de ser suficient, satisfactòria, completa, equilibrada, segura, adaptada a l’entorn i al destinatari, sostenible i assequible. Tots aquests requeriments no es tradueixen en un patró alimentari concret, ja que depèn de la cultura i de la tradició culinària, que pot estar marcada per un territori o zona geogràfica, per les influències migratòries i també per eleccions religioses, familiars i personals.

La dieta mediterrània (si eliminem el consum de begudes amb alcohol) és un patró d’alimentació saludable que es considera adequat per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi les edats més primerenques (de 3 a 11 anys). Aquest model alimentari es va declarar el 2013 Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco i es caracteritza per:

  • Tenir un consum elevat d’hortalisses, fruites, llegums, fruita seca, cereals de gra sencer (integrals) i oli d’oliva.
  • Un consum important de peix i una ingesta moderada de lactis i de carn.
  • Donar preferència als aliments frescos, amb productes locals i de temporada.
  • Una gran riquesa i varietat gastronòmica, amb presència rellevant de tradicions locals.

Per a acostar els més petits a aquest patró alimentari, s’ha de fomentar el consum de més fruites i hortalisses, llegums, fruita seca i portar una vida social i activa. L’aigua ha de ser la beguda d’elecció, així com els cereals i els derivats integrals, l’oli d’oliva verge i els aliments de temporada i de proximitat. Finalment, s’ha de consumir menys sal, sucres, carn vermella i processada, i aliments ultraprocessats.

Produtos ‘dubidosos’ e exercicio

Seguir una alimentació equilibrada és, sense cap dubte, un aspecte fonamental per a la salut. D’altra banda, també ho és dificultar, limitar i posar barreres a l’elecció i la disponibilitat d’aliments insans. Tot i que sovint es pensa que les dues eleccions són excloents, la veritat és que no ho són. Una persona pot seguir un patró alimentari saludable i al mateix temps incloure una gran quantitat d’aliments insans en aquest patró.

De la mateixa manera, una persona que fa activitat física suficient (segons l’OMS, els nens de 5 a 17 anys haurien de fer 60 minuts diaris d’activitat física d’intensitat moderada a vigorosa), també pot haver adoptat una quantitat considerable de conductes sedentàries, com ara estar assegut diverses hores davant del televisor o d’altres pantalles. “Tan important (o fins i tot més) és tenir una alimentació saludable i ser físicament actiu com limitar el consum d’aliments insans, per exemple, tota la brioixeria, els dolços, els refrescos, les begudes energètiques o el menjar ràpid”, adverteix el nutricionista Eduard Baladia, membre de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica.

Fomentar una alimentació saludable és cosa de tots

Dificultar l’accés a aliments insans és, d’una banda, una responsabilitat social individual: si a casa no comprem aliments insans, els nens hi tindran un accés limitat, i això podria disminuir el risc d’algunes malalties relacionades amb el sobreconsum d’aquests aliments. És a dir, les decisions individuals i familiars tenen un impacte en la societat i en l’entorn que ens envolta.

D’altra banda, la ciència diu que la publicitat d’aquests aliments i l’exposició a les pantalles influeix en les preferències i en el consum de menjar escombraria, per això també és sense cap dubte una responsabilitat social empresarial.

Finalment, hi ha una responsabilitat social pública o governamental, que rau en les institucions i administracions que s’encarreguen de dissenyar i executar polítiques, posar barreres al menjar escombraria per mitjà de lleis, decrets i regulacions, més encara quan la ciència suggereix que són polítiques efectives i possibles.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions