Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Aplicacions de videotrucada: treballar i aprendre des d’una pantalla

Ni a les empreses ni a l’escola era una tecnologia d’ús generalitzat. No hi havia res que evités un llarg viatge per a fer una reunió o per a veure la família. Amb la pandèmia ens hem vist obligats a conviure amb les videotrucades diàriament i a utilitzar-les per a parlar amb els cosins, per a reunir-nos amb els companys, per a atendre proveïdors o per a assistir a classe. Aquí n’hem provat 10. Aquest és el nostre escrutini.

Van néixer als anys 40 del segle passat, però no va ser fins als 70 i 80, amb l’arribada de les xarxes digitals de telefonia (RDSI), que van començar a desenvolupar-se. Als 90 va arribar la videoconferència basada en Internet i la seva popularització a partir de la dècada del 2000 mitjançant serveis gratuïts com Messenger o iChat (ara, FaceTime). Avui estan a l’ordre del dia. En alguns sectors fins i tot s’utilitzen més que el telèfon.

Com funcionen

La tecnologia ha evolucionat els últims anys, però continua funcionant de la mateixa manera: mitjançant la compressió digital d’àudio i vídeo en temps real, que s’envia i es rep simultàniament a través d’una mateixa plataforma que han de fer servir dos o més interlocutors, tant amb un ordinador, un telèfon o una tauleta.

Les millores en l’ample de banda de les xarxes i els algorismes de compressió (gràcies als quals cada cop necessitem gastar menys dades per a fer les trucades amb més qualitat) proporcionen una qualitat d’imatge més bona, i ja s’aconsegueixen cotes d’alta resolució (FullHD, o 1080p). I quantitat: hem passat d’uns sistemes per a connectar dues persones a reunir-ne centenars en una sala de manera simultània.

Què necessitem

Qualsevol portàtil o telèfon intel·ligent integra tots els components necessaris per a fer una videotrucada: pantalla, càmera, altaveu i micròfon. Sempre es recomana fer servir accessoris com auriculars amb micròfon –per a obtenir més privacitat i qualitat–, però ja no és sempre necessària la instal·lació d’un programa per a fer la trucada, gràcies a la tecnologia WebRTC (sigles de Web Real Time Communication), i que ha suposat una revolució en aquestes plataformes. La majoria ens ofereixen la possibilitat de connectar-nos a una videotrucada només quan entrem en un enllaç per mitjà de navegadors com Chrome o Firefox. Això és perquè són compatibles amb aquesta tecnologia, que demana permís a l’usuari per a fer servir micròfon, altaveus o auriculars del dispositiu, alhora que ens connecta a una aplicació al núvol que dona accés a la plataforma de videotrucades, com si l’hagués instal·lat de forma local.

No sempre s’obtenen les mateixes prestacions. Google Meet, per exemple, ofereix funcions com la de l’enregistrament de pantalla, només disponible en la versió d’escriptori, i no per mitjà del navegador. Però, en general, l’experiència sol ser semblant amb aplicació i sense.

Factors de seguretat en una aplicació

L’experta d’Incibe Ruth García adverteix que la seguretat d’una aplicació de videotrucada hauria de permetre:

  • El xifratge extrem a extrem (les nostres dades es xifren només als dispositius d’origen i destinació) de les comunicacions. O, almenys, TLS (Transport Layer Security, xifratge de les dades tant en origen i destinació com al llarg del canal que les transporta) entre l’usuari i el servidor de l’aplicació.
  • Opcions que permetin gestionar les conferències grupals de manera segura, basades en invitació amb contrasenya per a les reunions.
  • Mecanismes per a protegir el compte de l’usuari que evitin intrusions i accessos no autoritzats, com ara contrasenyes de doble verificació (clau i segon factor d’autenticació: SMS amb codi al mòbil, correu amb enllaç…).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions