Veritat o mentida: hipertensió, l’assassina silenciosa

Veritat o mentida: hipertensió, l’assassina silenciosa

Segons l’estudi Prevalença, diagnòstic, tractament i control de la hipertensió arterial a Espanya, en què participa el Sistema Nacional de Salut, el 42,6% de la població espanyola en té. Però un 37,4% no ho sap. El fet que es pugui viure durant anys amb la tensió alta sense tenir-ne símptomes és el més perillós, ja que hi ha una relació estreta entre aquesta patologia i els trastorns coronaris i cerebrovasculars i la insuficiència renal. Som davant una malaltia crònica que no es cura; per això, saber mantenir la hipertensió a ratlla és l’únic salvavides.

Només afecta la gent gran // FALS

La incidència més gran de casos amb hipertensió comença a partir dels 40-50 anys i la xifra augmenta amb l’edat. El 70% de les persones més grans de 65 anys té la tensió alta, ja que les parets arterials s’endureixen amb l’envelliment, es tornen menys elàstiques i ofereixen més resistència al flux sanguini. Però també hi ha hipertensos per sota d’aquesta edat, fins i tot adolescents i nens. En els casos d’hipertensió en joves, les causes gairebé sempre es deuen a malalties (renals o cardíaques), a l’ús de certs medicaments, a l’obesitat, al consum d’alcohol en excés o de drogues. Si no hi ha antecedents en la família, abans dels 40 és convenient prendre’s la tensió cada 2-3 anys i, a partir d’aquesta edat, cada any. Una persona diagnosticada amb hipertensió s’haurà d’efectuar consultes de revisió més freqüents. Cada cas és diferent, però es recomana revisar-se cada 1-2 mesos fins que es controlin els nivells. Una vegada aconseguits, les visites poden ser cada 3-6 mesos.

El més perillós és tenir-la descompensada // FALS

Popularment es parla de tensió descompensada quan els valors de la màxima (pressió sistòlica) i la mínima (pressió diastòlica) són a prop. Darrere no hi ha cap afirmació científica: el terme “tensió descompensada” no existeix en medicina. El que importa no és que els dos valors siguin a prop, sinó que es trobin dins dels límits. Tenir qualsevol de les dues mesures elevada (igual o superior a 140/90 mmHg) suposa un augment del risc vascular.

L’exercici ajuda a controlar-la // VERTADER

L’Organització Mundial de la Salut recomana fer exercici físic per a disminuir la tensió arterial. Per a la Fundació Espanyola del Cor, l’ideal és fer activitats com caminar, ballar, córrer, nedar o anar amb bicicleta entre 3 i 5 dies a la setmana durant 30-60 minuts al dia. Una petita reducció de la tensió arterial pot ser suficient per a rebaixar significativament la incidència d’accidents cerebrovasculars i infarts. Però, alerta: una persona hipertensa, abans de començar amb un programa d’exercici físic, sempre ha de consultar el metge, ja que durant l’exercici pot pujar la tensió arterial. L’especialista, depenent de la situació del pacient, li pot recomanar abaixar els valors abans de començar a practicar esport o evitar exercicis isomètrics (de tensió muscular), ja que amb aquests es pot elevar la tensió fins a límits que serien perillosos per a un hipertens. Per exemple, no es recomana aixecar pesos si la persona té una pressió superior a 180/110 mmHg, ja que la intensitat d’aquest exercici pot provocar en totes les persones un augment sobtat de la tensió, i si la persona està en els límits de risc cardiovascular és perillós.

Una dieta sana la redueix // VERTADER

Com més quilos pesem, més sang necessitem per a subministrar oxigen i nutrients als teixits. A mesura que augmenta el volum de sang, també ho fa la pressió sobre les parets arterials. Segons l’OMS, per cada 5 kg d’excés de pes que es perdin es pot arribar a reduir la tensió sistòlica entre 2 i 10 punts. Amb una alimentació saludable es pot mantenir la tensió sota control, és a dir, menjar de tot (el que és saludable) una mica (fruita i verdura, llegums, cereals integrals, lactis desnatats, peix, ous o carns magres) i eliminar els greixos menys recomanables (mantega, margarina, oli de coco o palma…).

Veritat o mentida: hipertensió, l’assassina silenciosa (II)

La culpa de tot la té la sal // EN PART

El sodi és un mineral que l’organisme necessita en petites dosis (2 g al dia) i que és present tant en la sal com en altres aliments de manera natural. El sodi atreu l’aigua i, una dieta rica en aquest mineral, el que fa és afegir aigua al flux sanguini. Això provoca un augment del volum de la sang i, com a conseqüència, de la pressió sanguínia. Però això no vol dir que consumir sal causi hipertensió. Una investigació publicada a The Lancet va concloure que quan es prenia molta sal augmentava el risc de mort per malaltia cardiovascular en persones que ja tenien hipertensió, però en les persones amb tensió normal el risc no s’incrementava. A més, la sal no és l’únic factor que augmenta la pressió arterial: també ho són fumar (accelera la freqüència cardíaca, contreu les artèries i fa que s’alteri el batec del cor), l’obesitat (els obesos tenen més despesa cardíaca), el sedentarisme (un estil de vida actiu pot arribar a reduir fins a un 70% les possibilitats d’hipertensió), l’estrès (les hormones que es desprenen davant un estat d’ansietat eleven la tensió, el cor batega més de pressa i els vasos sanguinis s’estrenyen) o l’abús d’alcohol (el fetge ha de fer un sobreesforç per a metabolitzar-lo, i això fa que augmenti la pressió de la sang).

El potassi és un gran aliat // VERTADER

El sodi actua en connexió amb el potassi, i l’increment de la pressió arterial pot arribar a potenciar-se si tenim dèficit d’aquest mineral. El potassi s’aconsegueix amb la ingesta de cereals de gra, fruita, verdura i lactis desnatats. Com més potassi prenguem, més sodi eliminem a través de l’orina; i també ajuda a disminuir la tensió dels vasos sanguinis. Si les recomanacions d’ingesta de potassi per a un adult sa són de 3.500 mg al dia, per a les persones amb hipertensió se’n recomanen 4.700 mg, sempre que no tingui cap altre problema de salut, ja que el potassi pot ser perjudicial en persones que pateixin una malaltia renal i també pot interferir en alguns medicaments. Aconseguir aquestes quantitats amb la dieta és un repte, ja que cal fer esforços per a cobrir les necessitats d’aquest mineral. Alguns aliments que en tenen més quantitat són: un plat de mongetes (1.332 mg per 100 g), una tassa de soia texturitzada (1.800 mg per 100 g), un alvocat (824 mg), un plat de bledes (740 mg), un plàtan mitjà (358 mg), un tall de salmó (340 mg), una patata mitjana al forn (925 mg), una papaia (700 mg) o un grapat de pistatxos (1.025 mg per 100 g).

El sucre no és un problema // FALS

En concret la fructosa. Aquest hidrat de carboni simple es troba en la fruita i en la mel, però també en gran part dels aliments processats: refrescos, sucs, dolços, llaminadures, batuts… Si el consumim en forma de fruita, la fructosa no és nociva, però quan la ingerim en grans quantitats en la nostra dieta diària correm el risc de patir hipertensió. Normalment una persona que basa la dieta en un consum excessiu de sucre desenvoluparà obesitat, i amb això el risc d’hipertensió que s’hi associa, però també perquè menjar en excés productes carregats de sucres afegits inhibeix les concentracions d’òxid nítric en sang (un vasodilatador que permet que la sang circuli a més velocitat), i això fa que es contreguin les artèries i incrementa el risc d’hipertensió.

Els homes són més hipertensos // DEPÈN

Els homes (en un 49,9%) pateixen més hipertensió que les dones (37,1%), però la pressió arterial d’elles augmenta amb els anys, especialment després de la menopausa per la falta d’estrògens. És a dir, que mentre que el sexe masculí té xifres de tensió més altes en tots els rangs d’edat, des dels 60 anys la tensió de les dones es dispara i arriba a presentar nivells iguals o superiors.