Els riscos dels perclorats per a la salut

Els perclorats són compostos que apareixen en el medi ambient de manera natural o per contaminació; per exemple, per l’ús d’alguns fertilitzants o de focs artificials
1 Novembre de 2020
Equilibrio

Els riscos dels perclorats per a la salut

Els perclorats són compostos que apareixen en el medi ambient de manera natural o per contaminació –per exemple, per l’ús d’alguns fertilitzants o de focs artificials–, i arriben als aliments a través de l’aigua o la terra. Suposen un problema per a la salut perquè redueixen l’absorció de iode en la tiroide i poden interferir amb la formació d’hormones en aquesta glàndula, fet que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) considera preocupant a curt termini en lactants i nens petits i també a llarg termini en persones joves amb dèficit de iode. Per a protegir els consumidors, s’han establert uns límits màxims per a determinats aliments com el meló o el cogombre, i per a aliments destinats a lactants i nens petits, perquè són més vulnerables. Perquè aquests aliments es puguin comercialitzar, no poden sobrepassar els límits establerts.

Per què repeteix el cogombre?

Aquesta hortalissa conté cucurbitacines, unes substàncies de gust amarg que es troben sobretot a l’extrem de la tija i just sota la pell, i que en l’organisme produeixen gasos. A més, en la masticació i la digestió s’alliberen els àcids grassos de les membranes del cogombre i es posen en contacte amb enzims que els descomponen i formen substàncies volàtils, portadores de l’aroma. Així, quan mengem cogombre, els gasos formats per les cucurbitacines arrosseguen les substàncies aromàtiques, que pugen a la boca, per això n’apreciem l’aroma un temps després de menjar-lo; és a dir, “repeteix”. Es pot reduir eliminant els extrems del cogombre, o bé cuinant-lo o submergint-lo en vinagre o suc de llimona. Cal anar amb compte si un cogombre té un gust molt amarg. Això és indicatiu que té una concentració alta de cucurbitacines, per tant pot produir una intoxicació alimentària.

És dolent menjar el pa calent?

No. Encara que algunes aromes triguen més a desenvolupar-se i es poden apreciar millor quan el pa és fred, és un factor purament sensorial. La teoria que diu que si el mengem calent continua fermentant a l’estómac no té base científica, ja que els microorganismes que produeixen la fermentació es destrueixen durant la cocció.

La clara d’ou i la vitamina B

La clara d’ou conté una glucoproteïna, l’avidina, que s’uneix a la vitamina B8 o biotina i n’impedeix l’absorció. Els bacteris necessiten aquesta vitamina per a multiplicar-se, així que aquest compost, que bloqueja la B8, és un mecanisme eficaç que fa servir la clara per protegir el futur pollet de les infeccions. La cocció desnaturalitza l’avidina, i la biotina s’allibera, és a dir, l’organisme pot absorbir la vitamina B.

El paper del vinagre, la llimona o el bicarbonat com a desinfectants

Es parla d’aquests productes com a desinfectants naturals perquè tenen certa acció enfront d’alguns microorganismes, però no tenen efecte sobre gran part dels patògens alimentaris i no s’han de fer servir per a higienitzar vegetals. A aquest efecte només hem d’utilitzar lleixiu apte per a la desinfecció d’aigua de beguda o desinfectants comercials per a aliments, que són eficaços i segurs seguint les instruccions d’ús.