Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Qui decideix què mengen els nostres fills a escola

El 65,8% dels menors de 12 anys s’alimenten tots els dies al menjador de l’escola, segons el Ministeri d’Educació. Cada comunitat autònoma s’encarrega de decidir qui gestiona aquest servei, quines característiques ha de complir i com s’ofereix. Les famílies, d’altra banda, reclamen tenir més veu per a decidir què mengen els seus fills i, encara que la gestió no sempre influeix en la qualitat, els experts asseguren que, com més allunyada estigui del centre, menys control tenen els pares. Queda molt per fer.

L’anàlisi de l’obesitat infantil a Espanya no s’entén sense el paper que tenen els menjadors escolars i els centres educatius. És aquí on més d’un milió i mig d’alumnes a Espanya fan l’àpat més important del dia. Malgrat que hi ha guies de bones pràctiques i recomanacions d’experts sobre com hauria de ser un menú equilibrat i sostenible, l’alimentació a les escoles ha estat molt criticada en aquest país al llarg de les últimes dècades. També és cert que associacions de pares i mares, empreses de càtering, escoles i administracions públiques tenen, poc o molt, un paper determinant a l’hora de confeccionar un plat saludable on la qualitat tingui un paper primordial. Quins passos fan?

En qui recau la responsabilitat

Des de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) fa anys que es pregunten si els qui gestionen els menjadors vetllen per la salut nutricional dels petits o si només busquen reduir costos i maximitzar el seu benefici. “En les licitacions l’oferta econòmica continua sent majoritàriament un criteri bàsic per a aconseguir les adjudicacions. Hi entren grans conglomerats de restauració amb capacitat per a emprendre baixades de fins a un 20% en el preu, en part per l’enorme capacitat de negociar amb els proveïdors, ja que treballen amb comandes enormes”, explica Olga Leralta Piñán, vocal d’Andalusia a CEAPA.

Davant de propostes així, poc hi poden fer les petites empreses d’àmbit local. “Les administracions públiques no es poden desentendre del que passa als menjadors de les escoles públiques. Són els responsables últims de tot el que passa en una escola, tant pel que fa les estructures com als serveis. I el menjador és un servei més, amb l’agreujant que per a moltes famílies en situació vulnerable el menú escolar serà l’àpat més important del dia per al nen”, destaca Leralta Piñán. Una possible solució que posa sobre la taula seria injectar més diners públics per als menjadors, “i no desentendre-se’n”, subratlla. Per a Leralta Piñán és paradoxal que des de les institucions “es llancin campanyes contra l’obesitat infantil, un problema molt greu entre la població en edat escolar, i que després no vigilin què es menja a les escoles”.

Consumidor petit i captiu

La tornada gradual a la “normalitat” després de la irrupció del coronavirus fa pensar en una recuperació dels índexs d’usuaris als menjadors escolars, que es van reduir en un 45% el 2019 pel temor de la pandèmia i el teletreball dels progenitors. Els últims registres del Ministeri d’Educació, del 2016-17, assenyalaven que aproximadament el 35% de l’alumnat d’Educació Infantil i Primària i un 10% del de Secundària feien ús del menjador escolar.

A diferència d’altres àmbits on el consumidor pot triar menú, als menjadors escolars es produeix una situació de “consumidor captiu”: famílies i comunitat educativa tenen un marge de maniobra escàs a l’hora de decidir o modificar el menú. Especialment als centres públics, on la legislació estableix que l’assignació dels menjadors serà per licitació. En els concursos públics es valora la qualitat nutricional dels aliments, però també altres factors, com el preu final per cobert o la capacitat de gestió de l’adjudicatària (logística, personal de cuina, transport, compres…).

“Molt sovint els plecs són un vestit a mida de les grans adjudicatàries, com quan s’exigeixen anys d’experiència en la gestió de menjadors o haver desenvolupat projectes de sostenibilitat els anys anteriors. Aquestes condicions tallen el pas a les petites empreses locals o de nova creació i afavoreixen que es concentri en mans dels grans grups de restauració”, denuncia des de CEAPA Leralta Piñán. Encara que també és cert que només el 58% dels menjadors a Espanya queden en mans de les quatre empreses principals de restauració col·lectiva –Serunion, Compass Group, Aramark i Ausolan–, segons revela l’informe Els menjadors escolars a Espanya, del 2018, coordinat per Andrés Muñoz Rico, juntament amb Carro de Combate i SEO BirdLife.

Línies d’actuació per al canvi

L’objectiu a llarg termini tant de pares com d’institucions és aconseguir que els infants tinguin menús més saludables, sostenibles i de proximitat. Les vies que demanen el canvi són diverses i, en general, les novetats arriben amb comptagotes. Les més significatives venen de la mà de les modificacions obligatòries en la regulació de les contractacions en el sector públic per a alinear-se amb l’Agenda 2030. En aquest sentit, es redueix el pes de l’oferta econòmica en benefici dels seus valors nutricionals, de sostenibilitat i proximitat.

Una línia de treball que ha començat a continuar Navarra aquest curs escolar. La comunitat autònoma ha millorat les condicions de licitació per als menjadors escolars, que estan obligats a servir totes les setmanes verdures i hortalisses fresques i a prioritzar els cereals integrals en el pa, la pasta i l’arròs. A més, estableix que els productes lactis hauran de ser sempre naturals i sense sucre, i el menú només podrà incloure un plat processat al mes (com ara arrebossats no casolans, mandonguilles industrials, hamburgueses, salsitxes…) i un plat fregit a la setmana. També prohibeix el peix provinent de llargues distàncies (més de 200 quilòmetres) i obliga a incloure-hi, almenys dues vegades al mes, llegums ecològics i de proximitat.

També es rebaixa fins a 15 punts sobre 100 el pes de l’oferta econòmica. “Però la fórmula preval a les empreses que facin les rebaixes més grans, quan els preus publicats ja són baixos. “Això pot anar en detriment de la qualitat alimentària, del pagament que s’ofereix a les persones productores, de les condicions laborals de les persones treballadores o de les ràtios”, expliquen des de l’Associació de Pares i Mares (APYMA) de Navarra.

Altres comunitats autònomes, com la valenciana o l’andalusa, han fet estudis els últims anys per conèixer la qualitat del servei dels menjadors i promoure canvis. És el cas del Pla Evacole, de la Junta d’Andalusia, on un tècnic de la Conselleria de Salut visita el centre i avalua l’estat de la cuina (si n’hi ha) i del menú. L’informe crida l’atenció sobre els precuinats ocults. És a dir, al marge de les crestes o les croquetes congelades, assenyalen l’abús del brou precuinat que s’afegeix a la paella o de la base de pizza congelada en una pizza que en el menú publicat consta com “d’elaboració pròpia”. També critiquen que les receptes es repeteixen massa per a un mateix ingredient, i això fa que el menú sigui monòton, i puntuen de manera positiva la varietat en els aliments al llarg de la setmana. Malgrat això, no es preveuen sancions ni multes. Al final, només són visites rutinàries i consignes per a millorar que queden en la bona voluntat dels gestors.

Castella-la Manxa, d’altra banda, començarà a valorar en els plecs la presència de productes amb denominació d’origen protegida, amb indicació geogràfica protegida o amb especialitat tradicional garantida. “Es tracta de garantir un menjar de qualitat que afavoreixi també els productes de Castella-la Manxa”, recalca la seva consellera d’Igualtat i portaveu, Blanca Fernández. També valoraran la ubicació de les cuines dels càterings amb un criteri de proximitat, on la cuina ha d’estar a un màxim de 150 quilòmetres.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions