Veritat o mentida: carn de gall dindi, tan bona com la pinten
És una carn més calòrica que la de pollastre // Fals
Una porció de pit de gall dindi de 100 grams (sense pell) té unes 104 calories, mentre que una de pollastre sense pell del mateix pes té 108 kcal. La diferència calòrica entre les dues carns és mínima quan es tracta del pit, però si parlem de les calories que aporta l’animal sencer (la mitjana de tots els talls), en el cas del pollastre puja fins a 167 grams per 100 grams de carn; el gall dindi es queda en 107 calories. Així i tot, les dues quantitats estan molt per sota de les 197 calories que ens aporta un tall de vedella de 150 g, les 273 kcal que ingerim amb una ració de carn de porc o les 225 kcal que té l’anyell de llet.
Conté menys greix // Veritat
El gall dindi, com la resta de les carns blanques, és una carn magra. Té aproximadament una mitjana de 2,2% de greix per cada 100 grams, dels quals només el 0,44% és saturat, mentre que la del pollastre en té un 9,7%, dels quals 2,63% constitueixen àcids grassos saturats. Aquestes xifres són una mitjana del greix que aporta l’animal sencer, però cada tall del gall dindi en té una quantitat diferent. En un filet de pit sense pell (100 g), l’aportació de greix és mínima, només 0,65 grams, mentre que una cuixa sense pell del mateix pes n’aporta 2,37 grams. Igual que passa amb el pollastre, tot el greix del gall dindi és visible, per tant es pot retirar fàcilment.
El pollastre aporta més quantitat de proteïna // Fals
Tant el gall dindi com el pollastre tenen proteïnes amb alt valor biològic –es denominen així pel contingut ric en aminoàcids essencials, aquells que l’organisme no pot sintetitzar per ell mateix–, però el gall dindi en té més quantitat. El gall dindi, a més, aporta més metionina, que és un aminoàcid que ajuda a metabolitzar més bé aquestes proteïnes. En una ració de pit de pollastre sense pell de 100 g s’obtenen 21,2 grams de proteïna (19,3 g si són de la cuixa), però la mateixa ració de pit de gall dindi aporta uns 24,6 grams de proteïna (20,3 grams en el cas de la cuixa). És una quantitat bastant important, ja que, per exemple, una dona de 60 kg que no fa gaire activitat física necessita una ingesta d’uns 48 g de proteïna al dia; així, amb dos talls de pit de gall dindi ja tindria cobertes les seves necessitats diàries. Com que el gall dindi no té hidrats de carboni, són les proteïnes i els greixos les úniques que contribueixen a aportar calories a l’organisme. D’aquesta manera, a l’organisme li costarà més treball metabolitzar-les i, per tant, ens quedarem més tips i tindrem la sensació d’estómac ple durant més temps. Encara que en general la carn de gall dindi no té gaire greix (una mitjana de 2 g per cada 100 g), és cert que uns talls en tenen més que d’altres i, de tots, el pit és la part més blanca i més magra de l’animal, la que té menys percentatge de greix (0,65 g) i més contingut proteic. Les calories que arriben de les proteïnes sempre són preferibles, ja que l’organisme requereix més energia per a descompondre-les que les dels greixos o els carbohidrats, per això aporten més sensació de sacietat.
Té menys colesterol que altres carns // Veritat
El gall dindi també té colesterol, però el seu contingut és més baix en comparació d’altres carns. Un tall de pit de gall dindi sense pell conté 62 mg de colesterol (72 mg en la cuixa sense pell), mentre que el pollastre en conté 64 mg per la mateixa quantitat (87 mg en la cuixa sense pell) i la ingesta màxima al dia recomanada és de 300 mg. Un tall de vedella conté 103 mg de colesterol per cada 100 g, i un de porc, 80 mg.
Veritat o mentida: carn de gall dindi, tan bona com la pinten (II)
És molt rica en vitamina B i minerals // Veritat
Les vitamines principals que hi ha presents en el gall dindi són del grup B, entre les quals destaca la niacina o B3, que ajuda a convertir els aliments que mengem en energia: un adult en necessita 16 mg al dia i 100 grams de gall dindi ja n’aporten 13 mg. També és ric en vitamina B6 (0,46 mg) i B12 (2 µg, la meitat del requeriment d’un adult al dia). Pel que fa als minerals, hi destaquen el magnesi (23 mg), el zinc (1,7 mg), el potassi (300 mg), el fòsfor (150 mg) i el seleni (28,6 mg).
El pit i la cuixa són iguals nutricionament // Fals
No hi ha diferències de qualitat entre la cuixa i pit, però és cert que la fama de l’últim en les dietes té justificació. Encara que es considera carn blanca, la cuixa de gall dindi té més concentració de teixit conjuntiu i, per tant, conté cert greix intramuscular (encara que en un percentatge petit). Per això, el seu color és més fosc que el del pit. La cuixa, per tant, aporta més quantitat de greix que el pit, encara que continua sent-ne una xifra mínima: 2,37 grams de greix per cada 100 grams de cuixa. Aquest extra de greix li aporta alguns avantatges sobre el pit: és una zona més suculenta i gustosa.
La carn envasada a talls és tan saludable com la fresca // Fals
El pit de gall dindi envasat, segons la legislació espanyola, només pot portar carn de pit, no d’altres parts del gall dindi (el pernil dolç, per exemple, sí que pot portar altres parts del porc), i només s’hi afegeix sal, no ha de tenir fècules o midons afegits. Per tant, quan parlem de pit de gall dindi envasat parlem d’un derivat carni, de carn que ha estat processada mínimament i que està llesta per al consum immediat, però no d’embotit. Quan comprem pit de gall dindi envasat a talls comprem simplement pit de gall dindi sotmès a un procés de cocció, pasteurització i saladura (el procés que afegeix sal al producte). Per la baixa aportació calòrica (un tall pot tenir entre 16 i 20 calories), molta gent acostuma a incloure sense mesura el pit de gall dindi a talls en totes les dietes, però no tots els productes que es troben al supermercat són iguals, ja que no tots porten la mateixa quantitat de carn (n’hi ha alguns que contenen menys del 52% de carn de gall dindi i uns altres, el 92%) ni de sal, i això és una cosa que cal valorar. Es considera que un aliment té una quantitat elevada de sal quan supera els 1,25 g per cada 100 grams de producte.
Pit de gall dindi i embotit de gall dindi no és el mateix // Veritat
A l’embotit de gall dindi, a més de carn, s’hi afegeixen fècules o midons (en l’etiquetatge pot aparèixer com a glucosa), que són farines refinades que s’utilitzen per a abaratir el producte, ja que retenen l’aigua i així s’augmenta el pes. Es tracta d’un producte de menys qualitat que el pit de gall dindi, ja que té menys proporció de carn i, per tant, de proteïnes. L’embotit de gall dindi s’engloba dins dels ultraprocessats i la majoria només porten un 40% de carn, la resta són sucre, additius, fècula de patata, llet en pols, greixos, espècies, proteïnes làcties o d’origen vegetal. L’embotit de gall dindi aporta 15,3 grams de proteïnes, 9,4 de greixos i 148 calories per cada 100 grams i, com que és una carn processada, el consum ha de ser ocasional. Menys recomanables són també les salsitxes envasades de gall dindi, perquè contenen poca carn (40-50%) i perquè el seu processament elimina qualsevol benefici que poguessin aportar les proteïnes de la carn magra del gall dindi.