Parlar idiomes, una combinació d'aprenentatge i de salut cerebral
La recepta per a gaudir d’una bona salut cerebral consta de diversos consells: adoptar un estil de vida saludable amb una dieta sana, fer exercici físic, comptar amb un bon cercle social i controlar bé les emocions com l’estrès. A totes aquestes recomanacions, cal afegir-ne una altra d’imprescindible: l’estimulació cognitiva i tot el que aporta l’aprenentatge.
Aprendre proporciona nombrosos beneficis al cervell. En concret, està demostrat que parlar diverses llengües ajuda a cuidar la salut cerebral. Les persones bilingües tenen una morfologia cerebral diferent de la de la resta i disposen de més capacitat de concentració i més avantatges cognitius. A més, el bilingüisme ajuda a ser més ràpid i més eficient en la presa de decisions en què es necessiti immediatesa, davant d’un cas de dificultat o d’emergència. Són les conclusions d’un estudi elaborat per científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i coordinat per Albert Costa, investigador de l’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats).
Qui domina un segon idioma té més capacitat per a controlar l’atenció. Això es produeix perquè, des que són petits, s’habituen a separar els dos idiomes per a evitar interferències a l’hora de parlar-los o de comprendre’ls, i aquest procés utilitza les mateixes cèl·lules nervioses que intervenen en la presa de decisions ràpides. És un entrenament extra que no tenen els menors monolingües.
En la mateixa línia, algunes recerques insisteixen que aquest entrenament extra també ajudaria, si no a evitar el mal d’Alzheimer, sí a retardar-ne l’aparició dels símptomes, període que alguns especialistes assenyalen que pot allargar-se fins a cinc anys. De tota manera, s’ha demostrat que una vegada que la malaltia fa acte de presència en les persones bilingües, les dues llengües es veuen afectades igualment, encara que el deteriorament és més gran en l’idioma que es va adoptar més tard.
Tots aquests beneficis no són exclusius de les persones bilingües. Un estudi recent, realitzat per investigadors de l’Escola de Psicologia de la Universitat de Kent (Regne Unit) i publicat en la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), ha demostrat que l’aprenentatge d’una segona llengua, si es dóna en condicions similars a les d’un parlant nadiu quan aprèn el seu idioma matern, aporta eficiència en la transmissió de la informació.
Mitjançant un mètode concret de ressonància magnètica, els especialistes autors de la recerca han comprovat que les persones que aprenen una segona llengua (joves i adults), igual que els qui són bilingües, generen una matèria blanca en el cervell que millora la cobertura de mielina, el component que assegura la transmissió de coneixement.
Un dels coautors de l’estudi i investigador, Christos Pliatsikas, explica que la matèria blanca es denomina així perquè els axons -les avingudes principals que transfereixen informació- estan embolcallats en una capa de greix, la mielina. Afegeix que aquesta substància és com un aïllament que impedeix la fugida d’informació en l’axó i assegura una millor comunicació entre les neurones. De manera que, fins i tot de manera tardana, el bilingüisme provoca canvis estructurals en el cervell i preserva l’estructura de matèria blanca. La condició obligada perquè es produeixin aquests beneficis és que l’aprenentatge d’aquesta segona llengua es faci en un entorn d’immersió total.
Moltes de les mesures que s’aconsellen per a les demències no estan dirigides a prevenir, de manera específica, la pèrdua progressiva de les facultats mentals, sinó els factors de risc que la poguessin acompanyar. Segons la Guia de Pràctica Clínica sobre l’Atenció Integral a les Persones amb Malaltia d’Alzheimer i altres Demències, del Sistema Nacional de Salut, encara no hi ha cap evidència científica que sostingui què és el que cal controlar per a mantenir-les a ratlla.
Després d’analitzar si determinades actuacions en factors de risc podrien modificar el risc de demència, els especialistes aconsellen en aquest document:
- Controlar la hipertensió arterial, la diabetis mellitus i la hipercolesterolèmia (factors de risc cardiovascular demostrats) i els hàbits de vida saludables (àcids grassos Omega-3 i exercici físic i mental) perquè, tot i que encara no hi ha prou evidència dels seus beneficis sobre el risc de demència, sí que n’hi ha en altres aspectes de la salut.
- Encara que no hi ha estudis suficients que demostrin que la ingesta moderada d’alcohol o el consum crònic d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) es corresponguin amb un risc més baix de sofrir malaltia d’Alzheimer, sí que s’associen a altres riscos per a la salut. Per això, no es recomana el seu consum.
- No prendre vitamina C, vitamina E, ni teràpia hormonal substitutiva per a la prevenció de la demència.