Obesitat infantil: retrospectiva d'un problema de pes
Fa temps que l’OMS parla d’epidèmia global de sobrepès i d’obesitat, o més aviat de “globesity”, un terme que en anglès combina els conceptes de global i d’obesitat. Els experts assenyalen que l’excés de pes entre els nens és un dels problemes de salut pública més importants del segle XXI. Aquesta situació resulta paradoxal mentre coexisteix amb un altre dels grans problemes de salut totalment oposat, la desnutrició. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer de primera mà quines són les dades estadístiques que dibuixen el panorama de l’obesitat infantil i que permeten fer una retrospectiva del problema. Per fer-ho, s’ha acostat als estudis publicats per diverses entitats internacionals i també nacionals, com són l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Agència de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), entre d’altres. La conclusió principal és que l’obesitat infantil ha esdevingut un problema greu que tindrà conseqüències en la salut dels adults del futur si no es prenen les mesures oportunes de manera urgent. Des de fa dècades, les xifres de nens amb excés de pes han anat engreixant a poc a poc sense que cap de les iniciatives engegades per a lluitar contra l’epidèmia de l’obesitat i el sobrepès hagi donat resultat. El futur es presenta poc prometedor si aquesta tendència a l’obesitat continua creixent.
42 milions de lactants i nens en edat preescolar (entre 0 a 5 anys) van patir sobrepès o obesitat al món en 2013. Segons Census Bureau, el centre estadístic nord-americà, la població infantil amb aquesta edat representava fa dos anys gairebé 760 milions de persones. Per tant, gairebé el 6% dels nens que el 2013 tenien entre 0 i 5 anys tenien sobrepès o obesitat. En poc més de dues dècades, l’OMS ha detectat un fort increment de l’obesitat entre els més petits. En concret, des de 1990 i fins al 2013, la xifra ha augmentat en 32 milions de nens i lactants amb excés de pes, una pujada del 290% gens menyspreable. Un dels exemples més destacables es troba a la regió d’Àfrica de l’OMS (una de les sis regions amb què l’organització divideix els seus estats membres), on el nombre de nens amb sobrepès o obesitat va augmentar de 4 a 9 milions entre el 1990 i el 2013; és a dir, un 125%. En aquesta radiografia sobre l’impacte de l’obesitat al món, l’economia també hi intervé. Segons l’OMS, als països en desenvolupament amb economies emergents (classificats pel Banc Mundial com a països d’ingressos baixos i mitjans), la prevalença de sobrepès i d’obesitat infantil entre els nens en edat preescolar supera el 30%.
Obesitat infantil a Europa i a Espanya
En territori europeu, la situació no és gaire millor. Fins fa uns anys, l’OMS estimava que al voltant del 20% dels nens i dels adolescents europeus patia obesitat. Es detectaven diferències enormes entre països, però les comparacions no eren fidels perquè els mètodes per a obtenir les dades eren molt diferents (dissenys de mostreig, proporcions de resposta, etc.). A més, cada estat definia el sobrepès i l’obesitat amb els propis paràmetres. En vista d’aquesta situació, l’Oficina de l’OMS a la Regió Europea va plantejar la Iniciativa COSI (Childhood Obesity Surveillance Initiative) amb l’objectiu principal d’efectuar un seguiment de les xifres de sobrepès i d’obesitat en escolars d’educació primària (d’entre 6 i 9 anys) entre països. Per dur-ho a terme, es va establir una metodologia fixa de disseny, època de realització, grups d’edat, protocols de presa de dades, etc. Així, en la primera fase de l’estudi (entre 2007 i 2008) van participar un total de 12 països europeus: Bèlgica, Bulgària, República Txeca, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Malta, Noruega, Portugal, Eslovènia i Suècia. Es va comprovar que entre un 19% i un 46% dels nens i nenes d’entre 6 i 9 anys tenien sobrepès. A més, entre el 6% i el 22% patien obesitat. En la segona fase (entre 2009 i 2010), tres dels dotze països iniciats en la primera fase no van proporcionar dades (Bulgària, Malta i Suècia). Tanmateix, s’hi van unir altres quatre països europeus: Grècia, Hongria, Espanya i la República de Macedònia. Així, en aquesta ocasió, patien sobrepès entre el 18% i el 54% dels nens europeus d’entre 6 i 9 anys i entre el 5% i el 26%, obesitat. El moviment de països en les dues fases i la manca de dades per edats dificulta molt les comparacions. Tot i això, en línies generals, es va comprovar que hi ha un nivell superior de sobrepès als països del sud d’Europa: mentre que Itàlia i Grècia tenen les proporcions més altes de sobrepès i d’obesitat, Bèlgica té valors molt més reduïts. Per exemple, en la primera fase, gairebé el 44% dels nens italians de 9 anys tenien sobrepès i el 21%, obesitat. En la segona fase, els nens grecs d’aquesta mateixa edat amb sobrepès eren gairebé el 54% i amb obesitat, prop del 26%. En l’altre extrem, amb xifres més reduïdes, destacaven en les dues fases els nens belgues també de 9 anys: el 27% tenia sobrepès i el 10%, obesitat.
Fins fa poc, les dues úniques fonts que proporcionaven dades sobre l’obesitat infantil a Espanya eren l’Estudi enKid i l’Enquesta Nacional de Salut. El primer es va elaborar entre el 1998 i el 2000 per a avaluar els hàbits alimentaris i l’estat nutricional de la població infantil i juvenil espanyola. Al voltant de 3.500 individus d’entre 2 i 24 anys en van constituir la mostra. En línies generals, l’Estudi enKid va concloure que la prevalença d’obesitat a Espanya era del 14% i la del sobrepès, del 12%. En total, un de cada quatre nens i joves espanyols patien excés de pes. Per sexes, era una mica més freqüent entre els homes i, per edats, l’obesitat era superior en edats més joves (de 6 a 13 anys). Per zones geogràfiques, destacaven Canàries i Andalusia per sobre de la mitjana, i la zona nord-oest de la península per sota. Finalment, en l’enKid s’afegia que l’obesitat era més alta en nivells socioeconòmics i d’estudis més baixos, i també entre aquelles persones que no esmorzaven o que feien un esmorzar de baixa qualitat. Amb tot, va passar el temps i els resultats de l’Estudi enKid van quedar antics. L’última Enquesta Nacional de Salut, elaborada entre el 2011 i el 2012, va detectar que el 28% dels nens espanyols d’entre 2 i 17 anys tenien un excés de pes: el 18% sobrepès i el 10% obesitat. Per edats, els petits d’entre 5 i 9 anys presentaven una prevalença més alta (el 37% sofria un excés de pes); l’obesitat, però, era més freqüent entre els menors de 2 a 4 anys. Per sexes, les dades eren semblants, encara que els nens patien aquest problema de manera més destacada: un 29% d’ells tenia excés de pes, enfront del 26% d’elles. Quant a la comunitat autònoma, més del 30% dels menors d’entre 2 i 17 anys de les Illes Balears, Galícia, Canàries, Andalusia i del País Basc tenien un excés de pes. Per contra, a Cantàbria i a Aragó, aquesta proporció es reduïa fins al 12% i el 16%, respectivament. Malgrat tot, els experts consideren que aquestes xifres tampoc no són avui una referència indiscutible, ja que són els mateixos enquestats els qui proporcionen les respostes (és a dir, són autoreferits), per la qual cosa es consideren estimacions baixes respecte de la realitat.
Estudi ALADINO
Com que cap de les dues fonts d’informació esmentades oferien una visió fidedigna de l’impacte de l’obesitat en la població infantil, Espanya va començar a col.laborar en la Iniciativa europea COSI (Childhood Obesity Surveillance Initiative), promoguda per l’Oficina per a la Regió Europea de l’OMS. L’estimació de l’obesitat infantil comporta grans problemes metodològics perquè no hi ha un consens sobre quins punts de talls o de valors de referència s’han de fer servir a l’hora de definir-la. Amb la Iniciativa COSI, es fan coincidir les metodologies en l’avaluació de l’obesitat infantil en tots els estats membres participants. Així doncs, AECOSAN va dur a terme a Espanya l’Estudi ALADINO el 2011, basat en la metodologia europea. Així, es va comprovar que dels gairebé 8.000 alumnes de 6 a 9 anys que hi van participar, el 26% tenien sobrepès i un altre 19%, obesitat. En total, el 45% patien un excés de pes. Així mateix, es va posar en relleu una prevalença més alta de sobrepès i obesitat en els homes, especialment a partir dels 7 anys d’edat. A més del sexe, hi havia altres factors associats amb l’excés de pes:
- Nivell d’estudis dels pares inferior.
- Ingressos familiars baixos.
- Que els progenitors fossin fumadors.
- Que el nen no esmorzés habitualment.
- Que el petit dormís menys de 8 hores al dia.
- Que el menor tingués mitjans d’oci passiu a la pròpia habitació.
- Que les instal.lacions esportives estiguessin lluny del domicili familiar.
En conclusió, a Espanya, hi havia un problema greu de salut pública i que estava molt estès en la infància. A més, si es mirava al futur, es vaticinava una càrrega d’obesitat important i una gran afecció de malalties cròniques associades, com la diabetis, la hipertensió, altres cardiovasculars i el càncer.
El 2013, es van actualitzar les dades de l’Estudi ALADINO. Aquesta vegada, hi van participar gairebé 3.500 nens d’entre 7 i 8 anys en 71 centres escolars. Es va comprovar que un 25% tenia sobrepès i que, l’obesitat, la patia el 18%. En definitiva, es va concloure que el 43% dels nens espanyols d’entre 7 i 8 anys pateix un excés de pes. Aquestes dades posen de manifest que l’obesitat infantil continua sent un problema greu de salut pública a Espanya, malgrat els anys. Tot i això, es mostra una lleugera tendència a la baixa, ja que les dades de sobrepès i d’obesitat en nens i nenes de 7 i 8 anys són una mica més baixes el 2013 respecte de les de 2011 en els mateixos grups d’edat i sexe. Són tendències que s’hauran de confirmar en el pròxim estudi de 2015. Amb tot, el 2013 es va comprovar que la prevalença de sobrepès és similar en el sexe masculí i femení, encara que la d’obesitat és més alta en els nens. A més, és més freqüent l’excés de pes en els 8 anys que en els 7. Entre els possibles factors associats a l’obesitat, es van relacionar de forma significativa:
- No esmorzar diàriament.
- Tenir televisió o DVD a l’habitació.
- Veure la televisió durant més de 2 hores diàries.
- Dormir menys hores.
- Que els pares siguin fumadors (especialment si fumen tots dos).
- El baix nivell d’ingressos econòmics de la família.
- El baix nivell educatiu de pares i mares.
Futur i agreujants de l'obesitat infantil
La preocupació pel gran increment i la prevalença de l’obesitat al món no és intranscendent. Les dades indiquen que si es mantenen les tendències actuals, el nombre de lactants i de nens petits amb sobrepès augmentarà fins als 70 milions una vegada arribem a l’any 2025. L’ONU assegura que, sense intervenció, els petits en edat preescolar amb obesitat mantindran aquesta malaltia crònica durant la infància, l’adolescència i, també, en l’edat adulta. Per tant, convé tenir-ne en compte les conseqüències. L’obesitat infantil està associada a una àmplia gamma de complicacions de salut greus i a un risc creixent de contreure malalties de forma prematura, com són la diabetis i les cardiopaties. A més, els nens obesos tenen més probabilitats de desenvolupar una sèrie de problemes de salut en l’edat adulta: cardiopaties, resistència a la insulina (amb freqüència és un signe primerenc de diabetis imminent), trastorns osteomusculars (especialment artrosis, una malaltia degenerativa molt discapacitadora que afecta les articulacions), alguns tipus de càncer (endometri, mama i còlon) i discapacitat. Per tant, per a l’ONU, afrontar el problema de l’obesitat infantil, a més d’ajudar a millorar la salut dels nens, també és una oportunitat de reduir els efectes de les malalties greus en el futur.
Els agreujants del problema mundial de sobrepès i d’obesitat no es redueixen a un de sol. Segons l’OMS, cada aspecte concret de l’entorn en què els nens es conceben, neixen i creixen pot empitjorar els riscos de patir aquest tipus de malaltia crònica:
- Durant l’embaràs, la diabetis gestacional pot donar lloc a un pes més alt en néixer i augmentar el risc d’obesitat en el futur.
- L’elecció d’aliments saludables per als lactants i els nens petits és crucial, ja que les preferències d’alimentació s’estableixen molt aviat en la vida. L’alimentació del lactant amb aliments hipercalòrics amb alts continguts de greix, sucre i sal és un dels factors principals que propicien l’obesitat infantil.
- La manca d’informació sobre enfocaments sòlids respecte de la nutrició, així com la limitada disponibilitat i assequibilitat dels aliments sans, contribueixen a agreujar-ne el problema.
- La promoció intensiva d’aliments i de begudes hipercalòriques per als nens i les famílies ho exacerba més encara.
- En algunes societats, certes pautes culturals molt arrelades (com ara la creença generalitzada que un nadó gras és un nadó sa) poden encoratjar la família a sobrealimentar els nens.
- El món, cada vegada més urbanitzat i digitalitzat, ofereix menys possibilitats per a l’activitat física. A més, el sobrepès o l’obesitat redueixen les oportunitats dels nens per a participar en activitats físiques de grup. Per tant, esdevenen menys actius físicament, cosa que els predisposa a tenir cada vegada més sobrepès.