Medicaments a casa
Encara que molts països han adoptat polítiques per a promoure un ús adequat dels medicaments, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que més de la meitat dels fàrmacs encara es prescriuen, es dispensen o es venen a tot el món de manera indeguda. I no només això. A més, fins al 50% dels pacients abandona el tractament i les recomanacions prescrites pels professionals de la salut. Al nostre país, la falta de compliment farmacològic, sobretot en malalties cròniques, és enorme. Per exemple, s’estima que el 85% dels pacients amb hipertensió no segueix el tractament i que entre el 7% i el 55% l’abandona per complet abans de l’any. El mateix ocorre amb el 20% dels qui han sofert un infart, que també ho deixa al cap d’un mes de l’alta hospitalària. Què passa llavors amb els medicaments? Segons l’última enquesta sobre l’ús i el consum de medicaments feta per EROSKI CONSUMER a 1.050 persones en territori espanyol, al 77% dels entrevistats els sobren medicines una vegada acaben el tractament prescrit pel metge, i un de cada dos les conserva a casa. A aquest costum, se li ha de prestar molta atenció pels riscos que pot comportar una mala conservació i eliminació dels medicaments.
Els medicaments a casa s’han de conservar en un lloc sec i fresc. No s’han d’exposar a la llum del sol, ni prop de fonts de calor, ni tampoc col.locar-los en llocs que experimentin canvis de temperatura o d’humitat, com ara a la cuina o el bany. El millor és guardar-los dins del seu envàs a temperatura ambient, a excepció dels que s’hagin de conservar a la nevera. Els medicaments que s’alteren per l’acció de la calor (termolàbils) porten marcat en l’envàs el símbol Q, o un asterisc, i en el prospecte recullen les condicions de conservació amb llegendes com “conserveu-ho al frigorífic dins del seu envàs” o “no ho congeleu”. N’hi ha que s’han de conservar entre els 2ºC i els 8ºC, però no s’ha de fer mai al congelador, i uns altres que requereixen una temperatura ambiental per sota dels 25ºC. Entre els que cal emmagatzemar a la nevera hi ha les vacunes, les insulines, algunes gotes oculars i antibiòtics, el glucagó (agent hiperglucemiant) i algunes suspensions una vegada han estat preparades. D’alguns, com la insulina, només cal conservar els vials nous a la nevera; el que s’està utilitzant pot estar a temperatura ambient, si no hi ha perill que sofreixi canvis tèrmics. Cal tenir en compte que no s’han de col.locar a les portes de la nevera, ja que quan les obrim es produeixen variacions de temperatura. Així, per norma general, s’aconsella guardar tots els medicaments, fins i tot els d’ús més comú, en el seu envàs i amb el seu prospecte, per si tenim dubtes sobre les indicacions, la posologia o les normes de conservació. No els hem de barrejar en un mateix envàs i de manera rutinària s’han de revisar les dates de caducitat. A més, és de gran ajuda tenir a mà aquestes dades en casa d’una reacció adversa al medicament o d’una intoxicació. I, per descomptat, s’han de guardar sempre fora de l’abast dels nens.
Fins fa uns anys, d’entre tots els fàrmacs que els usuaris portaven a les farmàcies, Farmamundi els seleccionava, recuperava els que estaven en bones condicions i els enviava a aquells països amb menys recursos que els demanaven. La resta es destruïen per no danyar el medi ambient. Tanmateix, cada vegada es recollien més medicines en males condicions. L’OMS va denunciar, diverses vegades, que a alguns països en desenvolupament, sumits en situacions de crisis, arribaven molts medicaments no utilitzables que provocaven problemes per emmagatzemament, ús irracional i eliminació incorrecta. Des de 2000, no s’autoritzen les exportacions de medicaments usats. Per aquest motiu, ara, quan els fàrmacs en desús es porten a la farmàcia, es dipositen als contenidors del Sistema Integral de Gestió del Medicament (SIGRE). En aquest punt de recollida, s’han de portar totes les restes de medicaments (caducats o no utilitzats), els envasos que hagin estat en contacte amb medicines (flascons, blísters, tubs, aerosols, ampul.les, etc.) i les caixes de cartró i els envasos de medicaments de tota mena que tinguin alguna resta o estiguin buits (no s’han de llençar mai als contenidors de reciclatge blau, groc o verd). No s’hi poden dipositar agulles, gases, termòmetres, radiografies, productes químics ni piles.
Els avanços en farmacogenètica -que estudia la resposta dels medicaments relacionats amb els factors genètics dels individus- aporten un millor coneixement, seguretat i eficàcia, tant en la prescripció com en la distribució de fàrmacs, fet que es tradueix en una millor atenció a l’usuari i una millor qualitat de vida. Segons estimacions de la Societat Espanyola de Farmacogenètica i Farmacogenòmica (SEFF), la falta de seguretat associada als fàrmacs en els pacients hospitalaris es va estimar, el 2011, en 819 milions d’euros i en pacients ambulatoris que acudeixen a l’hospital, en uns 912 milions d’euros. Aquell mateix any, les reaccions adverses degudes a fàrmacs van afectar unes 240.000 persones a Espanya i es considera que, a tot el món, entre un 10% i un 20% dels pacients hospitalitzats i un 7% de la població general sofreixen reaccions adverses als fàrmacs.