Problemes amb el gluten, més enllà de la malaltia celíaca
El gluten és una proteïna que es troba en la llavor de molts cereals: blat, ordi, sègol, espelta, triticale i, possiblement, civada. Segons la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, aquest component és molt preuat en l’àmbit de l’alimentació pel seu poder espessidor, ja que confereix una consistència elàstica i esponjosa als pans i a les masses cuits al forn, i també és responsable de l’elasticitat de la massa de farina.
Però el gluten ja no es coneix tant pels seus beneficis, sinó pels inconvenients que ocasiona a moltes persones: l’1% de la població sofreix intolerància a aquest component. Tanmateix, no és l’únic trastorn relacionat amb el gluten. Avui dia, hi ha un altre tipus de reaccions adverses a aquest component. Aquestes són algunes de les més importants:
Fins no fa gaire, la malaltia celíaca es diagnosticava després de l’inici de diarrees, malabsorció i desnutrició amb pèrdua de pes. Tanmateix, en l’actualitat s’han detectat altres manifestacions d’aquesta malaltia que inclouen símptomes com anèmia, osteoporosi, alteracions neurològiques o cefalea.
El diagnòstic de la malaltia celíaca sempre l’ha de fer un metge especialista que, amb aquesta finalitat, tindrà en compte els resultats de l’analítica sanguínia (predisposició genètica i anàlisi dels anticossos en sang) i l’estudi de la biòpsia intestinal (encara que alguns autors comencen a proposar el diagnòstic sense necessitat de la biòpsia intestinal).
El tractament de la malaltia celíaca consisteix en una dieta sense gluten, que s’ha de realitzar de manera estricta la resta de la vida. Per això, és important disposar d’un bon diagnòstic i, a més, acudir a un dietista nutricionista per a pautar l’alimentació a partir d’aquest moment.
La sensibilitat al gluten no celíaca és una altra forma d’intolerància a aquesta proteïna, present en la llavor de molts cereals. Aquesta sensibilitat és una entitat de definició recent i encara s’està investigant a fons per tal de conèixer quins són els mecanismes fisiològics que té implicats. Per aquesta raó, és fonamental que sigui sempre un especialista qui diagnostiqui la sensibilitat al gluten no celíaca.
Aquesta malaltia provoca símptomes semblants als que presenten els pacients celíacs. Els més habituals són dolor abdominal (68% dels pacients), aparició d’èczemes (40%), mal de cap (35%), confusió mental (34%), fatiga (33%), diarrea (33%), depressió (22%), anèmia (20%) o d’altres.
La predisposició genètica d’aquests pacients no és del tot clara, ja que només el 50% d’ells presenta una alteració genètica positiva per als gens de malaltia celíaca. A més, no hi ha encara marcadors bioquímics específics per a aquesta entitat patològica. En la pràctica, el metge que porta el pacient acaba diagnosticant la sensibilitat al gluten no celíaca quan descarta totes les altres possibles patologies i observa una millora del pacient després de la dieta sense gluten. Els símptomes d’alguns pacients milloren quan canvien a una dieta de baix contingut en gluten, sense necessitat d’eliminar la seva presència del tot.
Es tracta d’una reacció immunològica adversa a les proteïnes del blat. Pot afectar la pell, el tracte gastrointestinal o l’aparell respiratori. Una de les al.lèrgies al blat més prevalents és l'”asma del forner”, una reacció al.lèrgica estudiada sobretot entre els professionals del pa.
També existeix l’anafilaxi dependent del blat i induïda per l’esport, una reacció al.lèrgica greu que pot afectar diferents sistemes orgànics (respiratori, vascular, cardíac) i que pot posar en risc la vida del pacient.
És una manifestació en la pell que s’observa, sobretot, en els pacients amb malaltia celíaca. El tractament d’aquesta dermatitis consisteix en l’estudi de la malaltia celíaca i en la realització d’una dieta sense gluten.
L’atàxia és una descoordinació en els moviments del cos. Aquesta descoordinació es pot produir per l’efecte de diverses patologies, com ara malalties neurològiques o musculars. L’atàxia per gluten és una malaltia autoimmunitària que danya el cerebel i que té com a conseqüència aquesta descoordinació dels moviments. La resposta a la dieta sense gluten en aquest tipus de pacients dependrà del temps que s’hagi trigat a realitzar el diagnòstic, ja que alguns dels danys cerebrals poden ser irreversibles.