Elisa Medina, cofundadora de Mammalia, Associació per a la Normalització de la Lactància Materna

"Alletar és un dret"

1 mayo de 2015
Img entrevista 2 listado 213

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella donar el pit en exclusiva fins als sis mesos i mantenir la lactància materna, complementada amb altres aliments, fins als dos anys. Hi està d’acord?

A Mammalia, proporcionem informació coherent amb les recomanacions de l’OMS i del Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria. Amb relació a la seva recomanació sobre donar el pit en exclusiva, l’OMS es basa en dos estudis, en els quals es comparaven la lactància materna exclusiva durant quatre i sis mesos. Van concloure que la dels quatre mesos era pitjor perquè els nens prenien menys nutrients i tenien menys defenses. A més, la durada de la lactància materna no és “fins als dos anys”, sinó a partir dels dos anys, tant de temps com mare i fill vulguin.

La Societat Europea de Gastroenterologia Pediàtrica, Hepatologia i Nutrició (ESPGHAN, en les sigles en anglès) aconsella introduir l’alimentació entre les 17 i les 26 setmanes de la vida del nadó.

Aquesta recomanació no només contradiu l’OMS, també la majoria d’entitats internacionals de referència en alimentació infantil, que aconsellen la lactància materna exclusiva durant sis mesos i, complementada amb altres aliments, durant dos anys o més. En aquest sentit, és imprescindible esmentar la revisió de 2002 de la xarxa d’investigadors, professionals, pacients i interessats en salut, Cochrane, titulada “Durada òptima de la lactància exclusiva”. A més, en opinió de l’Associació Espanyola de Pediatria, algunes de les recomanacions de la societat europea no s’ajusten a l’evidència científica més actual i poden afavorir consells inadequats del pediatre que ocasionin problemes a les mares que volen alletar els seus fills.

I què pensa de les farinetes?

Les farinetes no són necessàries ni recomanables. És millor oferir a l’infant menjar normal, de forma gradual i adaptat a la seva edat.

L’Associació Espanyola de Pediatria indica que, encara que a la sortida de l’hospital el 80% de les mares dóna el pit als seus nadons, només el 52% dels infants de tres mesos prenen llet materna en exclusiva i la xifra baixa fins a un 36% quan el nadó fa sis mesos. Com explica aquest abandonament?

Manca d’informació i de suport. Vivim en la cultura del biberó, les mares actuals amb prou feines han vist donar el pit. No hi ha confiança perquè la lactància materna sigui un mecanisme robust de la naturalesa. I, a més, sovint es difon informació contrària a l’evidència científica i a les recomanacions dels organismes amb autoritat en la matèria. La lactància materna és un fenomen “biocultural”: no només al.ludeix a la biologia de l’espècie, sinó que necessita una cultura de l’alletament, vilipendiada durant anys.

Si una dona que ha deixat de donar el pit al seu nadó, o que s’ho està plantejant de manera seriosa, acudeix a Mammalia, com actua el grup de suport a la lactància?

A Mammalia li oferiríem informació i ajuda si desitja alletar. Però no pretenem convèncer-la que alleti, si ha decidit no fer-ho.

Quins són els beneficis principals de la lactància materna i per què és important que les mares alletin els seus nadons?

La lactància materna és un dret, és important que les mares alletin si per a elles és important. La lactància és el patró normal d’alimentació de la nostra espècie. En els nens, el biberó s’associa amb un risc més alt de meningitis i de mort sobtada, entre altres malalties. Per a la mare, a més, els avantatges més rellevants de l’alletament són la prevenció del càncer de mama i d’ovaris. Aquests beneficis s’estenen a tota la societat, a tots ens interessa viure en una societat que alleta.

Encara està mal vist alletar?

De vegades, i segons en quines circumstàncies, com ara segons la freqüència de preses o l’edat del nen. No està assumit de forma general el funcionament normal de la lactància.

Creu que hi ha pressions per a escollir entre pit i biberó?

Sí. La cultura del biberó i els seus interessos econòmics expliquen les pressions per a l’abandonament precoç de la lactància materna.

La psicòloga Laura Rojas-Marcos ha declarat que la tendència actual d’allargar el temps de lactància durant més de dos anys pot suposar una dependència excessiva, fins i tot una forma d'”esclavitud” per a la dona. Hi està d’acord?

El plantejament de què parteix és erroni. No és que avui s’allargui la lactància materna, sinó que en dècades anteriors s’havia escurçat de forma dramàtica. Alguns estudis antropològics situen l’edat natural del deslletament entre els dos anys i mig i els set anys. La decisió de donar el pit i durant quant de temps ha de ser lliure i personal, cosa que resulta incompatible amb el concepte d’esclavitud.