Canvi de vida a cop de tecnologia
Malgrat la recessió econòmica, l’era digital continua amb el seu avanç accelerat. Molts països continuen donant suport als seus investigadors i hi ha grans empreses tecnològiques mundials que inverteixen part del seu pressupost en innovació i desenvolupament tecnològic.
Gràcies a aquesta aposta decidida, cada dia sorgeixen nous descobriments i projectes. Alguns ni tan sols aconsegueixen passar a una fase d’aplicació, però els que ho aconsegueixen permeten que el futur immediat dels consumidors digitals i tecnològics variï de forma constant.
La definició de pantalla 4K o Ultra HD quadruplica els estàndards actuals. De fet, ja existeixen televisors que la incorporen i alguns programes i pel.lícules s’estan filmant en aquesta resolució. A més, hi ha mòbils capaços de gravar vídeo en 4K, com l’HTC One M9.
Ara, arriba el 6K, un nivell de resolució molt superior i gairebé igual al que percep l’ull humà: 6.144 x 3.160 píxels per cada fotograma, uns 19.415.040 píxels. Això significa que, en un futur no gaire llunyà, es podrien veure pel.lícules, sèries o fins i tot òperes i concerts televisats com si s’estiguessin presenciant des del plató de gravació o la llotja d’un teatre. Es tracta de la internacionalització de molts espectacles a través del televisor i en emissió en directe, ja que encara que uns pocs tinguin el privilegi d’anar a l’espectacle en directe, pràcticament no percebran diferències amb els qui el gaudeixin des de casa seva, potser a milers de quilòmetres de distància.
Es basen en el descobriment d’un científic de la Universitat de Ginebra (Suïssa), que ha determinat la manera en què els camaleons canvien de color. Aquesta variació és deguda a uns cristalls situats en les cèl.lules superficials. Són prismes orgànics que modifiquen l’orientació en funció de la longitud d’ona que volen polaritzar per a reflectir un color o un altre.
Aquests cristalls es formen amb guanina, una de les quatre bases nitrogenades que conformen l’ADN; és a dir, són compostos orgànics degradables. Així i tot, ja s’especula que es puguin crear pantalles basades en el funcionament d’aquests cristalls o uns altres de similars en què la resposta a un impuls electromagnètic pugui ser el canvi d’orientació del prisma per a oferir un color o un altre, de manera que es puguin aconseguir matisos més reals.
Una de les novetats de l’última conferència d’Apple va ser el nou MacBook de 13.1 mil.límetres de gruix i 900 grams de pes, l’ordinador més lleuger que s’hagi dissenyat fins avui. Aquest èxit es deu a la incorporació del nou estàndard de connexió, transmissió de dades i carrega USB 3.1. Apple és pionera en la inclusió d’aquest port, que és molt més petit que l’anterior USB, però alhora més potent i ràpid en la transmissió d’energia i dades.
L’aposta d’Apple per aquest sistema condicionarà la indústria d’aquest tipus de producte. També la d’altres fabricants, ja que la seva mida permetrà fabricar equips fins com una tauleta i lleugers com una carta, de manera que seran molt més portàtils.
Si les xarxes 4G o LTE estan revolucionant el sector de la telefonia mòbil amb velocitats de descàrrega de dades en el mòbil, moltes vegades, superiors a les que s’ofereixen en routers fixos i xarxes Wi-Fi, l’esperada arribada de les xarxes 5G podria suposar l’aposta definitiva per a les xarxes de dades mòbils, en lloc de la internet fixa o sense fil. Aquest fet podria resumir-se en una xarxa ubiqua que permeti als consumidors estar sempre connectats entre ells i amb tots els seus aparells i electrodomèstics. Així, es podria activar l’alarma, apagar la rentadora, programar l’enregistrament d’una sèrie o encendre l’aire condicionat o la calefacció des del mòbil.
Són l’aposta d’una empresa escocesa per un sistema de transmissió de dades basat en bombetes. D’aquesta manera, quan s’encengui un llum, hi haurà llum i connectivitat amb el router. Seria una aplicació semblant al PLC que ja es comercialitza, però d’abast més local. Amb aquest sistema, es podrien evitar les xarxes Wi-Fi a casa, amb tota la seva inseguretat i les seves interferències, i modificar-les per petits focus sense fils unipersonals als quals seria molt difícil que pogués accedir un ciberdelinqüent, ja que la tecnologia Li-Fi funciona en un radi màxim de deu metres. S’impedirien així els atacs MitM (Man in the middle), en què l’atacant pot llegir, inserir i modificar els missatges entre dues parts sense que cap de les dues sàpiga que l’enllaç entre ells ha estat violat.
Des que Facebook va comprar l’any passat les ulleres de realitat virtual (ulleres VR) Oculus Rift, la fabricació d’aquesta mena de dispositius amb pinta d’ulleres de bussejar s’ha disparat. Són nombroses les marques que les fan, si bé el seu públic encara és residual i estan enfocades als videojocs i al visionat de pel.lícules.
Impliquen que els abonaments per mòbil no depenguin de la targeta SIM i, per tant, d’un operador o d’un altre, sinó que el dispositiu actuï com una targeta de crèdit sense fil per la qual es transmeti el pagament al comerciant en una botiga física només polsant un botó. Possiblement, en un futur, ni tan sols caldrà passar per caixa per a emportar-se un producte, n’hi haurà prou de llegir un codi i validar que està abonat a través del telèfon.