Contrasenyes bancàries: quan la ment es queda en blanc
Per a efectuar les operacions bancàries principals, en l’actualitat, depenem en excés de claus i de contrasenyes. Perdre-les, confondre-les o oblidar-les pot generar inconvenients excessius. I no només quan utilitzem les targetes de crèdit i dèbit, també a l’hora de realitzar gestions en línia. Tanmateix, les solucions a aquests problemes es poden solucionar de manera senzilla i efectiva.
Les presses, l’excés de feina… Són molts els motius pels quals, de vegades, cometem errors quan introduïm la contrasenya en un caixer o quan la teclegem en el datàfon. Hi ha tres oportunitats, però de vegades som incapaços de recordar les claus i, esgotats els intents, per mesures de seguretat, queden bloquejades. Reactivar-les és senzill i es pot fer des d’Internet o per mitjà de la banca telefònica per a iniciar de nou el procés de compra o la retirada d’efectiu.
El mateix pot passar a aquells que operin des de l’ordinador i confonguin els números secrets. En aquest cas, el procés és igual i n’hi ha prou de demanar de manera virtual la nova contrasenya. Immediatament, amb un correu electrònic, el banc reposarà els dígits nous per a operar amb normalitat.
Per a salvaguardar i mantenir la clau en un lloc segur, no n’hi ha prou de memoritzar-la, ja que pot ser que en qualsevol moment se’ns oblidi, i segurament serà el més inoportú. Per aquest motiu, la contrasenya haurà d’estar a casa, en un lloc discret però localitzable. A més, convé que aquest lloc sigui conegut per les persones pròximes (només les molt afins) i, si per qualsevol circumstància, s’oblida en un moment determinat, no hi haurà més problema per a recuperar-la.
Per a desar les claus de les targetes de crèdit i de dèbit, i també les que s’utilitzen per a operar en línia, convé seguir tres passos:
- Triar la clau: cal escollir un número que no sigui molt obvi. La data de naixement, aniversaris, número de telèfon o de l’adreça de la casa són opcions massa evidents. Convé pensar en números que no estiguin relacionats directament amb l’usuari en l’actualitat, però que siguin fàcils de memoritzar, com ara el número que teníem en l’equip de l’escola, la data de la primera comunió…
- No repetir: no s’ha d’utilitzar mai la mateixa contrasenya per a totes les targetes.
- Recordar-la o desar-la: convé no escriure-la, però si s’ha de fer, s’ha d’apuntar en clau o de manera dissimulada, com a part d’un número de telèfon fictici o escrit entre les pàgines d’un llibre, etc.
Aquestes tres situacions són molt freqüents entre els usuaris bancaris. Tot i això, no ens hem d’alarmar en excés, ja que la solució passa per bloquejar el “plàstic”. Per Internet o per mitjà d’una trucada telefònica es pot solucionar el problema, encara que es generen una sèrie d’inconvenients. A més de passar uns dies sense targeta (poden transcórrer entre cinc dies i una setmana fins que rebem la nova), en cas de sostracció s’han de fer una sèrie de gestions.
Més enllà de la ciència ficció, la biometria té totes les paperetes per a protagonitzar el futur de la seguretat bancària, potser un dels camps on la certesa en la identificació de l’usuari és més elevada. Avanços com el de la tecnologia Touch ID en els iPhone per a desbloquejar el telèfon, i fins i tot per a fer compres mitjançant l’empremta dactilar, indiquen que tecnologies que abans van pertànyer a l’àmbit de la seguretat militar ara s’estan popularitzant en l’àmbit domèstic.
En aquest sentit, les empremtes dactilars, la configuració de l’iris de l’ull o la distribució del sistema circulatori al palmell de la mà són conformacions úniques i exclusives de cada individu, inherents a ell -per la qual cosa no les pot perdre- i impossibles de replicar de forma artificial, almenys de moment. Tard o d’hora, a mesura que avancin les tecnologies d’identificació biomètrica en la seguretat d’aeroports i altres àmbits, aquests patrons substituiran les claus.
En el futur, no serà necessari exposar les claus bancàries a la pàgina web del banc. N’hi haurà prou d’exposar el palmell de la mà, el palpís dels dits o l’ull a un lector que identificarà la persona en concret després de registrar aquests paràmetres en una immensa base de dades on estarà inclosa la major part de la humanitat. D’aquesta manera, ja no hi haurà la por de perdre claus ni que siguin robades i utilitzades de forma il.legal. A més, es podrà disposar a casa d’un lector biomètric de butxaca o implantat a l’ordinador, el telèfon mòbil o la tauleta.
Tampoc no seran necessàries les claus per a treure diners dels caixers o fer qualsevol altra gestió, ja que la identificació es farà de forma inequívoca en entrar a la institució bancària. De manera que les mateixes dades que serviran per a la seguretat del banc, també seran útils als usuaris per a fer gestions al caixer sense necessitat de tenir cap clau. I per mitjà d’aquests patrons biomètrics, s’identificarà les persones en els serveis de salut, d’hisenda i altres serveis públics. Fins i tot les institucions rebran un historial ampli de les seves activitats socials i financeres.