Música a través del Wi-Fi
La prestatgeria que suportava el pes dels discs de vinil primer, i dels compactes després, respira ara pels quatre costats i com a molt guarda discs externs, auriculars i accessoris d’ordinador. Gràcies al desenvolupament digital, la música s’emmagatzema al disc dur de l’ordinador, on caben desenes de milers de cançons. Les cançons baixen directament de la Xarxa a l’ordinador, on els àlbums es classifiquen a l’espera que l’usuari els senti quan desitgi. A aquests avantatges s’uneixen, a més, una sèrie de reptes.
Un d’aquests és com fer que els arxius sonors digitals concentrats en un disc dur sonin als altaveus de la saleta o de l’habitació sense necessitat de tirar metres de cable. És a dir, com treure’ls de l’ordinador. Un altre objectiu és que quan les cançons digitals es reprodueixin en aquests altaveus aconsegueixin transmetre la mateixa qualitat que proporcionava en el seu format de disc compacte. Ambdós desafiaments depenen en gran manera del mètode que es triï per portar la música des de la matriu digital fins a les cadenes d’alta fidelitat de la casa.
Les solucions sense fil són, en general, l’única alternativa per a no omplir el terra de cables i sentir la música amb una mínima qualitat. Però dins d’aquest camp també hi ha altres possibilitats, unes millors que altres. En el primer grup se centren els sistemes que utilitzen les xarxes Wi-Fi disponibles a casa per a transmetre les dades d’àudio als altaveus.
Les xarxes Wi-Fi tenen el doble avantatge de disposar d’un ample de banda capaç de transmetre la música per l’aire sense problemes de caiguda del flux sonor, i de protegir aquest flux d’interferències d’altres aparells domèstics que emeten ones en una freqüència semblant, com els forns microones o els telèfons sense fil. L’ús d’aquests sistemes requereix la contractació d’una connexió ADSL amb antena Wi-Fi perquè es generi una xarxa que ha d’arribar amb comoditat a tots els racons de la casa o, almenys, allà on es vulgui sentir la música de l’ordinador. Si es disposa d’una xarxa potent, l’únic obstacle que queda per superar és econòmic, i les solucions no són barates. No obstant això, al mercat es poden trobar sistemes a un preu ajustat, com l’AirPort Express d’Apple.
Aquest senzill dispositiu es connecta al corrent elèctric d’una banda, i d’un altre als altaveus per mitjà d’un cable d’àudio (ja sigui un connector mini o un cable òptic). L’AirPort Express capta el senyal Wi-Fi i a través d’aquest és capaç de rebre les cançons que l’usuari reprodueix al seu ordinador mitjançant el programa iTunes. Una vegada rebudes, les passa als altaveus. El seu preu és de 89 euros.
Una altra alternativa sense fil que aporta qualitat de so són els altaveus Wi-Fi, que aprofiten la xarxa de connexió a Internet de la casa per rebre el so des de l’ordinador. Són eficaços i fan servir una antena concentradora del senyal que evita interferències, però són cars. Un equip complet de concentrador, altaveus i caixa de baixos pot superar els 2.000 euros.
Si es disposa d’un reproductor de MP3 del tipus iPod Touch, o un telèfon iPhone, es pot aprofitar la seva capacitat de connectar-se a les xarxes Wi-Fi a fi de sentir la música de l’ordinador sense cables. El programa Simplify Media fa de pont a través d’Internet entre el reproductor portàtil i el disc dur, de manera que permet que se senti a l’iPod la tota la música de l’ordinador mitjançant “streaming” (flux de dades).
Una vegada establerta aquesta connexió entre aparells, n’hi ha prou de connectar la sortida d’àudio de l’iPod a la cadena musical per a sentir la música de l’ordinador als altaveus. El desavantatge d’aquest sistema és que l’escolta de cançons només es pot activar des de l’iPod i no des de l’ordinador, amb la qual cosa és necessari aixecar-se cada vegada que es vulgui canviar de disc o de llista de reproducció.
A les llars sense connexió a Internet, es poden fer servir altres sistemes per a transmetre la música sense fils. Un d’aquests és la radiofreqüència. Es comercialitzen diversos aparells que es connecten a la sortida d’àudio de l’ordinador i transmeten el so per ones de ràdio a un receptor de senyal situat a l’entrada de so de la cadena estereofònica. Aquest receptor es passa pel canal auxiliar o per canals de ràdio establerts amb anterioritat. L’únic requisit és que la cadena compti amb un dial.
L’inconvenient principal és que ocupen una zona amb nombroses interferències, tant d’aparells domèstics com d’emissores de ràdio comercials, per la qual cosa no es gaudirà en tot moment d’una escolta estable. Aquestes interferències es poden eliminar si s’opta per l’ús d’altaveus que transmetin el so pel protocol Bluetooth. Ara bé, els models disponibles al mercat que usen aquesta tecnologia no responen bé a distàncies superiors als dos metres.
Cap dels mètodes sense fil que s’utilitzin superarà al cable en la transmissió del senyal d’àudio. Per tant, fer regates a les parets per passar cables a totes les habitacions, de manera que a cadascuna es pugui sentir per altaveus el que s’executa a l’ordinador, o en un altre reproductor de música central, és la millor solució. Una fórmula que implica una important inversió de temps i diners si es fa expressament. Ara bé, si es té planejat fer obres de cablejat elèctric a casa, es poden aprofitar per a estendre la xarxa d’àudio. Amb tot, aquest “capritx” augmentarà com a mínim un 20% el pressupost de l’obra.