Adolescents: en el limbe legal
Edat: 16 anys. Menors per a fer-se un tatuatge a Vitòria, però majors per a practicar-se una operació de cirurgia estètica sense el permís dels pares. Encara que el Codi Civil recull que la majoria d’edat comença als 18 anys complerts i que fins a aquell moment els pares tenen la representació legal dels seus fills, amb 14 anys els menors són independents en nombrosos àmbits, fet que els permet, entre altres accions, facilitar les seves dades personals a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. El Codi estableix, a més, que els menors d’edat no poden prestar consentiment per contractar un bé. En canvi, hi ha matèries en què, segons l’edat -majors de 16 anys i emancipació de fet-, els contractes signats per aquests menors són vàlids. Però no sempre i en tots els casos.
En termes generals, tots els contractes firmats per menors són vàlids, encara que els pares o tutors poden anul·lar-los. El fet que els menors no emancipats no puguin prestar consentiment per contractar no significa que no puguin contractar, sinó que no poden fer-ho en determinats supòsits sense l’assistència dels pares.
Si bé els menors d’edat necessiten del consentiment dels pares per a una intervenció quirúrgica, la Llei d’autonomia del pacient indica que les persones a partir dels 16 anys es podrien sotmetre a una operació sense consentiment patern si es considera que tenen la maduresa suficient. En aquest cas s’informarà els pares i la seva opinió es tindrà en compte si la intervenció implica un risc greu per a la seva salut.
No obstant això, la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE) considera que no s’ha d’operar quan el pacient encara està en període de creixement i desenvolupament. I la majoria de cirurgians diuen que es neguen a fer-ho. A més, els menors de 18 anys no tenen capacitat per firmar contractes de finançament, i com que no disposen de responsabilitat per a endeutar-se, es troben amb un obstacle important si no hi intervé el consentiment i els diners dels pares.
L’auge de la cirurgia estètica entre els adolescents ha fet que algunes comunitats autònomes es plantegin una regulació en aquesta matèria. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia, ja s’obliga els menors d’edat que desitgen operar-se a superar abans un examen psicològic per a avaluar el seu grau de maduresa.
Es regula per comunitats autònomes. Al País Basc, els establiments dedicats a aquesta activitat tenen l’obligació de sol·licitar el consentiment del representant legal si és menor o si sofreix algun tipus de discapacitat. Aquest document haurà de firmar-se davant l’aplicador i s’acompanyarà de la fotocòpia del DNI del tutor.
A Cantàbria, i des de l’any 2006, els menors d’edat amb maduresa suficient poden prestar per escrit el seu consentiment informat. Ara bé, aquesta maduresa haurà d’acreditar-se mitjançant un escrit firmat pel pare, la mare o el tutor. En els menors d’edat que no mostrin la maduresa suficient, correspondrà al pare, la mare o el tutor certificar per escrit el consentiment informat oportú. A Múrcia, els menors han d’anar acompanyats d’un adult i el seu representant està obligat a firmar el consentiment, igual que a Navarra, Galícia i les Illes Balears.
El contracte ha de firmar-lo el pare, la mare o el tutor. No obstant això, si el menor signa el contracte, en principi és vàlid, encara que els pares estan en el seu dret d’anul·lar-lo després, tret que es convalidi per haver assolit la majoria d’edat. Les operadores han d’assegurar-se que els seus clients han complert els 18 anys i sol·licitar el DNI en cas de dubte.
El venedor està obligat a comprovar la capacitat d’obrar de les persones que pretenen adquirir béns i serveis i negar aquesta pretensió als qui són menors d’edat. Així es va pronunciar l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife, en sentència de 30 març del 2007, on va declarar la nul·litat d’un contracte de compravenda d’una moto per un menor d’edat.
Cal diferenciar entre unes compres i unes altres. Els menors d’edat no poden adquirir tabac i la llei exigeix comprovar l’edat del client. En altres casos no queda tan clar. Podrien comprar roba pel seu compte, encara que un pare pot sol·licitar l’anul·lació d’una compra d’aquesta naturalesa.
Sí, però és necessària la signatura del contracte per part dels pares. Sobre la contractació d’un curs d’ensenyament, l’Audiència Provincial de Madrid, en sentència de 8 juny de 2007, va declarar no l’anul·lació, sinó la inexistència del contracte per falta de consentiment de la mare d’una alumna menor d’edat. I encara que s’havien pagat les primeres quotes del curs, l’Audiència va considerar que no es podia deduir el consentiment matern d’aquests pagaments. La falta de la signatura dels pares impedia, segons aquesta sentència, el naixement del contracte.
Si es desitja anul·lar el contracte, els pares o tutors han de notificar a l’establiment venedor o al prestador del servei les circumstàncies del contracte i acordar-ne l’anul·lació, fins i tot arribar als Tribunals si fos necessari. Si no es fa i el menor tampoc l’anul·la quan arriba a la majoria d’edat i compleix amb les seves obligacions de pagament, s’entén que “saneja” el contracte, és a dir, que el convalida.
El Tribunal Suprem, en sentència de 21 de gener de 2000, defensa que el consentiment d’un menor d’edat dotat de suficient discerniment és un consentiment cap al temps futur, ja que quan sigui major d’edat podrà efectuar-ne la ratificació confirmatòria i justificar el consentiment prestat. És el que va passar en una compra a domicili per una menor d’edat que, quan va complir els 18 anys, va efectuar-ne un pagament parcial. Es va acollir al mecanisme de confirmació del Codi Civil i va sanejar, amb efectes retroactius, la compravenda realitzada.
Aquest tipus de contractes es regeixen per una altra regulació. Perquè els pares d’un menor puguin vendre, en nom del seu fill, un bé immoble d’aquest, el Codi Civil exigeix que la venda es porti a efecte amb una autorització prèvia d’un jutge, amb audiència del Ministeri Fiscal.
L’article 166 del Codi Civil recull que les alienacions de béns de menors realitzades pels pares, sense la prèvia autorització judicial, són inexistents i nul·les de ple dret. La jurisprudència estableix que els negocis jurídics que s’atorguen respecte d’actes de disposició de béns de menors, sense autorització judicial prèvia, pateixen d’una falta de consentiment en els contractants.
- Notificar al prestador del servei o a l’establiment venedor l’anul·lació del contracte formalitzat pel menor sense consentiment dels pares o tutors, sol·licitar la devolució dels imports pagats i oferir la devolució del producte.
- Acudir a una Oficina Municipal d’Informació i Orientació al Consumidor (OMIC) per a tramitar una reclamació i sol·licitar la mediació d’aquesta a fi que s’anul·li el contracte.
- En defecte d’acord, es pot acudir a un advocat o a una associació de consumidors per a optar per la via judicial. En els contractes valorats en menys de 900 euros, no és obligada la defensa per part d’un advocat ni la representació per part d’un procurador.