Idees per a un habitatge sense obstacles
Els problemes d’accessibilitat no acaben quan les persones amb discapacitat motriu, visual o auditiva tanquen la porta de l’edifici i obren la de casa seva. Segons l’última Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAD) de l’any 2008, són gairebé 3,9 milions les persones que declaren sofrir alguna minusvalidesa, xifra que representa el 8,5% de la població espanyola. En una de cada cincs llars viu almenys una persona amb discapacitat, i en més de mig milió ho fan dues o més. Els domicilis on viuen persones discapacitades soles representen més del 5% del total. En tots aquests, l’adequació dels habitatges facilitaria un lloc per viure còmode, segur i independent, que redundaria en una millora de la seva qualitat de vida.
/imgs/20091101/consejos2.jpg
L’amplària lliure mínima de qualsevol buit de pas de l’habitatge perquè hi pugui circular una cadira de rodes ha de ser de 0,80 metres. L’amplària dels passadissos ha de ser, almenys, d’1,10 metres.- Per a maniobrar i realitzar un gir complet amb la cadira de rodes es necessita un diàmetre mínim d’1,50 metres.
- En el revestiment de terres i parets, és preferible que s’hi utilitzin materials resistents a xocs i rascades.
- Els terres han de ser llisos, antilliscants i sense elements que sobresurtin. Eviti l’ús de catifes, ja que poden propiciar relliscades i incòmodes ensopegades i són un obstacle per als qui es desplacen en cadira de rodes.
- Si hi ha un invident a casa, els diferents tipus de terra (rajoles al passadís, catifa a la sala, parquet al dormitori, etc.) ofereixen claus tàctils per a moure’s d’un lloc a un altre.
- Las portes i finestres s’han de poder obrir amb una sola mà. L’opció més còmoda i segura són les corredisses.
- Es preferible que als banys les portes s’obrin cap a l’exterior perquè puguin ser desmuntades des de fora en cas d’emergència.
- Els pestells de les portes s’han d’obrir des de fora igual que des de dins.
- Per a la ubicació dels interruptors, tingui en compte que, assegut en una cadira de rodes, els ulls quedin a una altura d’entre 1,10 i 1,30 metres. Per a col·locar-los amb més facilitat, triï un model que porti un marc lluminós, lectura en braille o un altre sistema que n’indiqui la localització.
- Si algun membre de la casa sofreix problemes auditius, els senyals auditius es poden reemplaçar amb altres senyals sensorials. L’opció més senzilla és instal·lar un llum intermitent connectat al timbre de la porta, al telèfon o a un rellotge automàtic.
/imgs/20091101/consejos3.jpg
El bany és un dels llocs amb més risc de sofrir accidents. Per això, en el mercat hi ha una gran varietat de productes per a facilitar el dia a dia d’una persona amb algun grau de discapacitat, des de dutxes que s’instal·len sense fer obres al lloc que ocupa una banyera i mobles de bany adaptats, fins a inodors regulables en altura.- Per a salvar el desnivell habitual en els plats de dutxa, les persones que utilitzen cadires de rodes poden optar per dutxes d’obra o plats extraplans, al mateix nivell que el terra i sense graons. El material del plat de dutxa ha de ser antilliscant per a evitar caigudes i relliscades.
- Si el canvi de banyera a plat de dutxa no és possible es pot optar per un seient especial amb motor adaptat a la banyera, que eleva la persona i la submergeix.
- Un element obligatori són les barres de suport que es col·loquen en l’inodor i en la banyera o dutxa per donar estabilitat. En l’inodor, la barra es col·loca als laterals, de manera que les persones es puguin subjectar en asseure’s i aixecar-se. En la dutxa, s’instal·len a la paret per a agafar-s’hi durant el bany, mentre que en la banyera es col·loquen als laterals a fi de recolzar-s’hi en entrar o sortir.
- La tassa de l’inodor s’ha de col·locar a una altura entre 45 i 50 centímetres. A les botigues especialitzades es venen elevadors dissenyats per a aixecar un excusat de mida estàndard fins a l’altura requerida.
- El model de pica escollit no ha de portar peu, i ha d’estar col·locat a una altura d’uns 80 centímetres. Convé que s’instal·lin aixetes monocomandament.
- La aixetes electròniques també garanteixen una major seguretat en cas de descuit; a més, el seu ús és més senzill perquè funcionen amb un sensor de moviment.
- A la cuina és aconsellable que tots els electrodomèstics estiguin a una altura adequada i que siguin d’obertura fàcil.
- El taulell s’ha de situar a una altura de 68 cm, amb la part inferior buida i lliure perquè la cadira pugui situar-se dins i moure’s amb total llibertat.
- Els armaris superiors han d’estar penjats a 40 cm de la superfície inferior o a partir de 120 cm del terra.
- El risc de cremades causades per les diferents fonts de calor és un dels principals perills. Les cuines vitroceràmiques són les més recomanables ja que, gràcies a la seva superfície plana, resulta fàcil fer-hi lliscar les cassoles.
- Una tauleta auxiliar amb rodes permet transportar sense riscs els plats calents i els més pesants.
- Convé que al voltant del llit es disposi d’un espai de 180º. D’aquesta manera, la cadira es mourà en forma de T o en un angle de 360º girant en un cercle complet.
- El llit no ha de ser ni massa alt ni massa baix perquè resulti més fàcil aixecar-se’n i estirar-s’hi. L’altura mínima recomanable és de 45 centímetres.
- En aquells casos en què la persona pateixi d’una alta dependència i no pugui alternar els períodes de permanència al llit amb petits passeigs o descansos en una butaca, un llit articulat evitarà la immobilitat absoluta i facilitarà el canvi de posicions, des del decúbit fins a la sedestació (posició d’estar assegut).
- Des del llit s’ha d’arribar sense problema a l’interruptor de la llum, al telèfon o a la telealarma.
- Las alçades han de ser menors que en un habitatge estàndard. El braç estès ha d’arribar fàcilment allà on es desitgi: al penja-robes, a un prestatge, a un calaix, etc.
- Llits motoritzats. Permeten a l’usuari canviar entre diferents posicions per a llegir, veure la televisió, dormir o llevar-se. Entre 400 euros i 1.900 euros.
- Grues. Faciliten que l’usuari, pel seu compte o amb l’ajuda d’una persona assistent, pugui moure’s amb més facilitat a diverses zones de l’habitatge, i efectuar tasques com ara llevar-se del llit o estirar-s’hi, dutxar-se o anar al bany. Entre 700 i 1.700 euros.
- Ascensors, elevadors i remuntadors d’escales (cadires i plataformes). Contribueixen que l’usuari superi obstacles com ara escales d’accés exteriors i/o escales i desnivells dins de l’habitatge. Entre 4.000 i 5.000 euros.
- Aixetes, saboneres i assecadors de mans. N’hi ha prou que una persona acosti les mans perquè el sensor infraroig posi en marxa l’aigua de l’aixeta, dispensi una dosi de sabó o activi l’assecador de mans. Les aixetes es poden adquirir per un preu que va dels 300 euros als 800 euros; els assecadors, de 80 euros a 200 euros, i els dispensadors de sabó, de 45 euros a 100 euros.
- Elevador elèctric d’inodor. Permet asseure’s i aixecar-se de l’inodor per mitjà d’un sistema elevable que es recolza al terra i que és regulable en altura. El seu preu, entre 2.000 euros i 3.000 euros.