Crisi: la banca en línia perd els senyals d'identitat
Còmoda, oberta les 24 hores, disponible des del mateix menjador de casa i més barata. Són només algunes de les característiques més lloades dels bancs en línia, un tipus d’entitat financera que guanya adeptes de forma exponencial. Segons un informe de la consultora Nielsen, al tancament del 2008 els bancs en línia espanyols comptaven amb 18 milions d’usuaris, que van efectuar 1.200 milions de transaccions tot l’any i 125 milions d’operacions al mes. El tancament d’oficines físiques en què està immersa la gran banca espanyola i la promoció dels seus serveis virtuals expliquen el major interès, de vegades incentivat pels mateixos bancs, que tenen ara els clients per fer les seves operacions a través d’Internet. A punt de complir el vintè aniversari a Espanya, la banca en línia continua fidel als seus orígens: comissions zero o més baixes que la mitjana del mercat, senzillesa d’ús i disponibilitat gairebé absoluta a qualsevol hora del dia. No obstant això, aquestes entitats també han adoptat estratègies específiques per a ajustar-se als desconcerts de la crisi: ja no és possible trobar altes rendibilitats, com abans, s’apliquen comissions en determinats serveis i, de vegades, recorren al suport de les seves matrius per oferir algunes prestacions. Conèixer quines són les limitacions actuals d’aquestes entitats invita a reflexionar sobre els vertaders avantatges d’operar-hi.
Des que es van instal·lar a Espanya, les entitats en línia han presumit de prestar serveis a un cost més reduït que les convencionals. I així era en les entitats en línia inicials, aquelles que basaven el seu model de relació amb el client a Internet i a través del telèfon i que, com a canal secundari, han obert algunes oficines. En aquest grup es poden citar ING Direct, Uno-e, Inversis Banc, Openbank, Activobank, iBanesto, Oficina Directa (de Banco Pastor), Bancopopular-e… Entitats que durant molt de temps no aplicaven comissions pels serveis bàsics bancaris: realitzar transferències, mantenir un compte corrent, apunts, ingressar xecs o extreure diners dels caixers. Tanmateix, amb la crisi, des de fa uns mesos la seva gran basa de les “comissions zero” ha passat a millor vida.
En general, encara que les comissions que cobren són més baixes que les de la banca tradicional, allò de “tot gratis” s’ha acabat i les entitats ja cobren per alguns serveis considerats bàsics. ING Direct estableix comissions per treure diners a dèbit en caixers de la xarxa 6000, quan aquesta era una operació gratuïta gairebé durant els seus primers deu anys de vida (l’entitat va començar a operar a Espanya al maig de 1999). La comissió mínima per fer una operació d’aquest tipus és de 2 euros, fet que implica que per extreure 20 euros en un caixer Euro 6000 l’usuari paga una comissió del 10%. A Openbank fins fa poc no cobraven per fer ingressos en compte. En canvi, des de mitjans d’aquest any cobren una comissió d’1 euro quan se superen els tres ingressos al mes, sigui quina sigui la quantitat.
Al marge de les entitats pures en línia (que es van crear amb l’objectiu d’operar exclusivament a través d’Internet i del telèfon), els grans bancs també han creat línies específiques a fi que els seus clients operin per mitjà de la xarxa. En aquests casos, el cobrament de comissions és més habitual, a més d’elevat. Com a exemple, n’hi ha prou d’esmentar el cas de “la Caixa”, que a mitjan any passat va començar a cobrar pels correus electrònics enviats als seus clients per informar-los que havien realitzat una transferència. Es tracta del cobrament d’un servei injustificat ja que, generalment, el correu electrònic és una prestació gratuïta en nombroses plataformes virtuals.
La banca en línia puja així al carro de cobrar comissions per serveis de tota mena. Per això, abans de subscriure un compte en un d’aquests bancs convé consultar les taxes aplicades. De vegades, els serveis bancaris en poden estar exempts, però poden cobrar comissions per prestacions d’ús habitual no esmentades.
Els termes de supercomptes i superdipòsits que van encunyar els bancs en línia a mitjan dècada dels 90 han perdut la seva raó de ser amb la crisi actual. En qualsevol entorn de mercat (fins i tot amb la crisi de les puntcom de l’any 2000), les entitats financeres que operaven a Internet s’havien caracteritzat per oferir una major rendibilitat que la mitjana del mercat amb els seus productes de passiu (diners que no s’utilitzaran a curt termini). En l’actualitat, la duresa de la desacceleració econòmica i la forta reducció d’ingressos que registren fa que siguin menys generoses en les seves remuneracions de passiu. En aquests moments fins i tot es promocionen ofertes més agressives en bancs tradicionals (sobretot en bancs estrangers amb sucursal a Espanya, com ara Citibank, Barclays i Deutsche Bank) que en la mateixa banca en línia. Els interessos mitjans dels dipòsits que ofereixen les entitats per Internet voregen el 2%. Ara bé, a Citibank donen un 4% a un any i a Barclays, un 3,53%. En alguns casos, però, sí que es poden localitzar ofertes de captació, promocionals o de benvinguda amb tipus interessants, encara que són molt puntuals.
En les hipoteques també es nota la menor agressivitat d’aquestes entitats. La morositat creixent ha portat la banca, en general, a ser més cauta en la concessió dels seus préstecs. Com a estratègia de defensa, a més d’aplicar una anàlisi de risc rigorosa, la banca en línia ha optat per elevar els diferencials aplicats als seus préstecs. A ING Direct han passat de concedir hipoteques a Euribor més 0,33% a fer-ho a Euribor més 1,25%. A iBanesto ara cobren Euribor més 0,74 (abans Euribor més 0,35). A Openbank promocionaven la seva hipoteca a Euribor més 0,39 i ara exigeixen el pagament d’Euribor més 0,54. Els exemples són nombrosos i posen de manifest que la banca en línia ha perdut part de la seva competitivitat i força comercial amb la crisi actual. Si bé fins fa poc es podia generalitzar que les millors ofertes estaven a la xarxa, en l’actualitat aquesta màxima ha perdut sentit. Aquest és un moment en què convé comparar entre tot tipus d’entitats perquè la banca en línia no sempre ofereix la millor oferta.
D’altra banda, la seva limitació per a atreure clients amb el tracte personal, que sí que permet la banca tradicional, ha portat la banca virtual a apostar per obrir sucursals. Sense deixar de banda la seva essència -incentivar la contractació per Internet- han assumit que el client requereix un tracte pròxim i personalitzat, un objectiu que només s’aconsegueix amb l’obertura d’oficines i comercials de carn i os, de manera que la inversió en oficines físiques és la fórmula que s’imposa en el sector. Una pràctica que contrasta, de nou, amb un dels senyals d’identitat amb què van néixer aquestes entitats: prescindir dels alts costs que comporta obrir sucursals al carrer.
Una altra de les limitacions de la banca en línia és que la recuperació dels diners no sempre és fàcil i immediata. En les entitats que exigeixen contractar comptes associats en altres bancs, cal enviar a aquests les transferències pertinents per a obtenir els diners. Si els estalvis es guarden en un compte d’estalvi, el client haurà d’esperar que es liquidi la transferència en el seu altre banc per disposar del seu capital. Així, si la transferència es fa un dijous passades les 16:00 hores, els diners no estaran disponibles fins al dimarts pròxim. El temps de liquidació supera sovint el de les entitats tradicionals.
La lentitud en la tramitació d’operacions senzilles influeix en la decisió de treballar amb aquestes entitats invisibles. Quan un usuari desitja incrementar el seu saldo en una entitat en línia, si l’entitat exigeix disposar d’un compte associat, l’obligaran a imprimir un document que el client podrà descarregar-se del web i que haurà d’enviar per correu ordinari. El procés per a ingressar nous diners en el compte, per exemple per a contractar un dipòsit o qualsevol altre producte d’estalvi, es pot prolongar durant més de quinze dies.
La disponibilitat 24 hores és un altre dels punts dèbils de la banca en línia. És cert que qualsevol client pot accedir als seus comptes i consultar el seu saldo i els moviments a qualsevol hora del dia. En contrapartida, l’operativa, és a dir, la possibilitat de contractar productes o realitzar transferències, és més limitada.
Amb els avanços tecnològics i la necessitat de controlar la seguretat, hi ha bancs que efectuen operacions internes de compensació i liquidació de saldos durant la nit, fet que impedeix que els clients puguin, en aquell moment, contractar algun producte financer o realitzar transferències. S’excusen amb missatges del tipus: “Ho sentim, però a causa de qüestions tècniques de control i supervisió interna el client no podrà operar en aquests moments”. A partir de les 22:00 hores, algunes entitats ja donen problemes i demanen disculpes de forma sistemàtica per la impossibilitat de prestar aquesta mena de serveis.
Malgrat les limitacions esmentades, la banca en línia pot ser qualificada de competitiva, fiable, més barata en comissions per serveis bàsics que la tradicional i més còmoda. És apta per a usuaris familiaritzats amb l’ús d’Internet i per a diversificar els diners entre diverses entitats. Tot i això, el més aconsellable és disposar almenys una part de l’estalvi en una entitat tradicional amb sucursals físiques i una altra part en entitats en línia, de gran utilitat per a realitzar operacions fora de l’horari habitual de les oficines. No obstant això, abans d’apostar per la banca virtual convé conèixer els aspectes següents per estalviar-nos disgusts i malentesos:
- Mecànica habitual per a ingressar i treure els diners: El més apropiat és fer transferències sense l’obligació d’obrir altres comptes associats. Convé consultar quants dies passen perquè el client disposi dels seus diners, sobretot si no compta amb targetes per a treure efectiu en caixers.
- Comissions. És aconsellable preguntar el cost de les comissions per utilitzar els serveis més bàsics: enviament de correus electrònics, missatges SMS o per realitzar un determinat nombre d’ingressos o de transferències al mes.
- Horari. El client ha de saber l’horari en què no podrà operar, així com l’horari en què l’entitat acostumi a liquidar posicions (en general es fa de nit) per evitar l’operativa en aquell moment.
- Oficines físiques. Encara que estigui familiaritzat amb Internet, proporciona més seguretat saber que l’entitat disposa de sucursals. En alguns supòsits són necessàries, com ara el cobrament o l’abonament de la Declaració de la Renda mitjançant aquell compte en línia.