Per a escollir la càmera adequada cal conèixer els avantatges i les limitacions d’aquesta tecnologia
Llums i ombres en la fotografia digital
Si fa deu anys haguéssem vist algú fent una foto mentre sostenia la càmera a 30 centímetres de la cara l’hauríem titllat de boig o, almenys, de poc hàbil. Llavors gairebé ningú sospitava que un dia seria possible “revelar” les fotografies acabades de fer amb una qualitat excel·lent sense necessitat d’haver de passar pel laboratori. Encara menys que les imatges dolentes o desenfocades es podrien esborrar de cop sense cost. Però la situació ha canviat en molt poc de temps: els fabricants estimen que vendran enguany 89 milions de càmeres digitals a tot el món, xifra que comporta un creixement del 15% respecte al 2005 i un indicador que el sector entra en la maduresa (l’any anterior el creixement va ser del 42%).
Tot i els grans avantatges que té, en la fotografia digital no tot són llums. Tant en l’adquisició d’una càmera com en l’ús, el consumidor s’enfronta a diverses limitacions que cal conèixer per a encertar en l’elecció.
Una càmera digital i una de tradicional comparteixen no pocs elements comuns. Per començar, les dues compten amb una part òptica per la qual “entra” la imatge i que és, en gran manera, la que defineix la qualitat final de les instantànies. Tant en la tecnologia digital com en l’analògica es poden distingir, en essència, dos tipus de càmeres: les compactes i les rèflex. La diferència entre les dues la marca la presència, en les rèflex, d’una lent grossa amb forma de triangle (prisma) que permet veure en el visor la mateixa imatge que capta l’objectiu, sense cap desviació. En les compactes digitals, en canvi, la imatge que s’observa és una recreació digital i no tan fidel. A més, en les càmeres rèflex, ja siguen analògiques o digitals, els objectius són intercanviables, amb la qual cosa es poden combinar diferents lents, generalment d’una qualitat major que les que es troben en les compactes.
Les digitals compactes tenen preus que oscil·len entre els 200 euros i els 300 euros, si bé els models més assequibles es poden adquirir per 100 euros. En les càmeres digitals rèflex, els preus parteixen dels 1.000 euros i poden arribar a xifres prohibitives. Estan destinades a un ús professional o semiprofessional, mentre que les compactes, molt més barates, lleugeres i petites, estan pensades per a un públic més ampli, que busca comoditat en l’ús i en el transport juntament amb una qualitat d’imatge acceptable.
La resolució és el nivell de definició que una càmera pot donar d’una imatge. En la fotografia digital es parla de píxels per a referir-se al nivell de resolució. Un píxel és la unitat mínima d’informació (llum, color, intensitat…) que conté una imatge. Si s’observa en l’ordinador una imatge digital molt ampliada, es podrà veure que sempre està composta de minúscules quadrícules. Cada quadrícula és un píxel. Per tant, com més píxels tinga una imatge més alta serà la resolució. Les càmeres digitals actuals poden arribar a nivells de resolució de diversos milions de píxels, la qual cosa es coneix com megapíxels. Quan es diu que una càmera té cinc megapíxels es diu en realitat que pot emmagatzemar fins a cinc milions de quadrícules d’informació en una imatge. Les càmeres domèstiques amb més resolució en l’actualitat voregen els set megapíxels.
Al respecte d’això, convé tenir en compte dues dades. La primera és que el fet que la càmera siga rèflex no influeix en la resolució. La segona, i de gran rellevància, és que una resolució superior no sempre és millor. Una alta resolució permet ampliar la foto fins a veure detalls insospitats (fins a veure un gra al nas d’algú en una foto de família, per exemple), però pel mateix motiu magnifica les imprecisions i els moviments.
Si tenim una càmera amb una resolució de set megapíxels, per exemple, els experts recomanen fer les fotografies amb la resolució menor següent (cinc megapíxels) llevat que estiguem en condicions òptimes i la càmera siga de molt alta qualitat. De la mateixa manera, no s’aconsella decidir la compra d’una càmera en funció de la resolució màxima que puga donar. Al cap i a la fi, la resolució és només un més dels molts factors que intervé en la qualitat d’una imatge digital; també hi compten l’enfocament, la lluminositat o els colors. Al voltant dels tres o quatre megapíxels de resolució, un usuari convencional pot obtenir imatges excel·lents fins i tot per a imprimir a la grandària d’un foli.
Les càmeres digitals emmagatzemen les imatges en les targetes de memòria. Quan comprem una càmera, aquesta conté una targeta interna d’uns 16 megabytes de memòria, el mínim en què a penes podrem guardar imatges. Per això es fa gairebé imprescindible adquirir una targeta addicional amb més memòria. Hi ha targetes des dels 32 megabytes fins als 2 gigabytes (aproximadament 2.000 megabytes) que permeten guardar un nombre considerable d’imatges.