Gasos poc edificants
Les convencions socials limiten a l’àmbit de la més estricta privacitat determinades funcions fisiològiques. No està ben vist, i pot generar situacions enutjoses i poc agradables, que una persona eructe o expulse gasos en públic. Tot i això, algunes vegades no és possible evitar-ho, en especial quan se sofreix aerofàgia o meteorisme, problemes vinculats amb l’excés d’aire o gasos que provoquen eructes crònics, inflor abdominal o flatulència, amb conseqüències, generalment, no massa rellevants per a la salut, però sí que per a la vida social.
Totes les persones tenim al tub digestiu una certa quantitat d’aire, de gasos, que s’origina tant a l’intestí, en especial el gros o còlon, per l’acció en la digestió dels enzims, ferments i bacteris, com per l’aire que engolim o deglutim. A aquesta segona font li correspon entre el 30 i el 60% de gas intestinal.
Normalment, aquest gas intestinal és ben tolerat, però hi ha casos en què pot originar molèsties com ara eructes repetits, sensació de plenitud i inflor abdominal, dolor més o menys intens, sensació opressiva en zones de l’abdomen, sorolls intestinals, retorçons, expulsió de gasos pel recte, etc.
Una font rellevant de gas és l’acció fermentativa sobre els hidrats de carboni i les proteïnes dels bacteris intestinals ubicats al còlon. Els principals gasos produïts són el diòxid de carboni i l’hidrogen, a més de quantitats mínimes de gasos odorífers com l’indole, escatoles i compostos ensofrats. En la porció superior de l’intestí prim també es genera diòxid de carboni quan l’àcid clorhídric procedent de l’estómac o els àcids ingerits són neutralitzats pel bicarbonat. Gairebé un terç dels adults crea quantitats apreciables de metà al còlon, i això sembla respondre a un tret familiar sense relació amb la ingesta d’aliments concrets.
La ingesta de certs aliments com els llegums i alguns cereals, amb quantitats significatives d’hidrats de carboni no absorbibles, proporciona un substrat idoni per a la formació de gas per l’acció bacteriana, es produeix un increment en la producció de gas a les parets intestinals que és el causant de la distensió abdominal, la inflor i la flatulència. De forma excepcional, l’augment de gas pot ser degut a una colonització bacteriana anormal de l’intestí prim o a una infecció per Giardia lamblia.
Si engolim molt d’aire que no expulsem amb un rot, aquest passa a l’estómac on s’acumula i pot causar sensació de plenitud i inflor de vegades molt molesta. Aquest aire gàstric es pot veure en una simple radiografia; s’anomena “bombolla gàstrica” i produeix uns símptomes coneguts per la “síndrome del globus gàstric”. L’aire queda atrapat després d’una ingestió abundant i sense possibilitat de ser eructat. La distensió gàstrica pot provocar un dolor agut que de vegades pot simular una angina de pit, pel fet que el dolor apareix a la zona cardíaca. També l’aire deglutit pot passar a l’intestí i quedar atrapat en l’anomenada flexura esplènica, fet que origina la denominada “síndrome de la flexura esplènica”, caracteritzada per una sensació de plenitud i opressió a l’hipocondri esquerre, que s’irradia per l’hemitòrax esquerre. Després de la defecació o l’expulsió de gasos se sol alleujar el dolor. Una simple radiografia d’abdomen pot mostrar grans quantitats d’aire en la flexura esplènica.
En l’actualitat, l’absència de temps marca uns menjars ràpids basats en productes precuinats. En el cas de les persones que pateixen de meteorisme i aerofàgia excessiva, menjar adequadament és fonamental per a evitar aquests problemes digestius i d’altres.
/imgs/20060701/img.salud.02.jpg - Seiem relaxadament i intentem oblidar les preocupacions
- No fem cap treball mentre mengem, apaguem el mòbil
- No discutim durant la menjada
- Mengem pausadament, en petits mossos, i mastegant molt bé: la digestió comença a la boca.
- Durant l’àpat beguem quantitats moderades de líquid. Si bevem molt, l’estómac és com una piscina on sobrenaden els trossos d’aliment, és més fàcil que l’aire hi quede atrapat i a més es dificulta molt la digestió.
- Quan beguem, evitem els sorolls deglutoris, indiquen que passa molt d’aire.
- Begudes amb gas: gasoses, aigües carbòniques, coles i refrescos gasificats, cervesa i caves
- Verdures i llegums: col, coliflor, bròquil, faves, pèsols, fesols, llentilles, cigrons
- La llet, si hi tenim intolerància
- Evitem sospirs i inspiracions profundes freqüents i respirem normalment pel nas
- Si tenim problemes d’obstrucció nasal, amb la dentadura o la pròtesi dental, intentem solucionar-ho
- No fumem
- Evitem els medicaments efervescents
- No utilitzem laxants
De vegades serà convenient utilitzar fàrmacs-a base de cleboprida, simeticona, etanol, metoclopramida, dimeticona, glucosa, cel·lulosa microcristal·lina&- com a tractament en els casos més problemàtics. També la fitoteràpia és una ajuda útil per al meteorisme i hi ha preparats eficaços en farmàcies, parafarmàcies i botigues herbolàries.
Les persones afligides d’eructes crònics o repetitius atribueixen les seues molèsties a la formació de gasos en l’estómac. Tanmateix, la seua causa es vincula a l’aerofàgia o deglució de l’aire i no a la producció al tub digestiu. S’ha estudiat bé aquest fenomen i s’ha constatat que generalment cada eructe va precedit d’una deglució d’aire. En totes les persones hi ha un cert grau d’aerofàgia, però algunes s’empassen aire en excés per ansietat crònica, menjades molt ràpides, consum de begudes amb gas, ús de xiclets, mala adaptació de pròtesis dentàries, obstrucció nasal, tabaquisme& Totes aquestes circumstàncies afavoreixen la deglució d’aire que descendeix per l’esòfag i després es regurgita, s’expulsa com un eructe.
Tot i la creença estesa que les sensacions d’inflor i plenitud abdominal estan ocasionades per quantitats excessives de gas intestinal, estudis recents han comprovat que la quantitat de gasos en aquests casos és normal, i que la principal anomalia és un trastorn de la mobilitat intestinal.