Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fotoreportatge en 7 imatges : Com es posa a punt una platja?

Equips especialitzats inverteixen moltes hores de treball -al matí, la tarda i la nit- per fer de les platges un lloc segur i agradable, i els últims anys, també sostenible

23:00 La garbelladora

Acabada la jornada i aprofitant la retirada de banyistes, un equip es disposa a recollir les deixalles més voluminoses i a filtrar l’arena amb una màquina garbelladora. La neteja de l’arena és clau per a oferir una platja higiènica i segura. L’arena ha de ser oxigenada diàriament mitjançant volteig, per evitar el risc d’incubació de bacteris patògens.

/imgs/20060701/playa1.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20060701/playa3.jpgRuben García Blázquez

6:00 Neteja de la línia de marea

Grups d’operaris es disposen a rentar la cara a l’espai que més persones congregarà al llarg del dia. Es tracta de recollir les deixalles que la mar ha dipositat durant la nit i que marquen amb una línia fins on ha pujat l’aigua. Tot i el que podria semblar, la gran majoria de les deixalles d’un arenal no la deixen els banyistes, sinó que la porta el mar. Ara bé, també són deixalles humanes, però provinents dels vaixells o dels desguassos.

/imgs/20060701/playa4.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20060701/playa2.jpgRuben García Blázquez

7:00 Condicionament dels accessos i serveis

Arriba el moment de netejar, amb escombra i aigua, les rampes d’accés i les passarel·les que transiten les diferents parts de la platja. També cal treure la brutícia acumulada a les plataformes marines, higienitzar els rentapeus, repassar les dutxes i desinfectar els urinaris. Buidar papereres i reposar elements com ara els cons de plàstic individuals per a dipositar materials no biodegradables (puntes de cigarret, pipes…) són altres de les feines.

/imgs/20060701/playa6.jpgRuben García Blázquez

9:00 Obertura de cabines, punts d’informació i de socors

Personal sanitari, socorristes i assistents d’oci es donen cita a les 9 del matí per distribuir-se el treball, repassar el material de la farmaciola, comprovar l’estat de la senyalització, ordenar les balises de seguretat, col·locar la bandera verda, groga o roja en funció de l’estat de la mar i assajar la megafonia. A partir d’aquest moment es treballa sense parar en torns de 6 hores.

/imgs/20060701/playa5.jpgRuben García Blázquez

10:00 Comencen a funcionar els serveis

El quiosc comença a punxar la música, les gandules ocupen el seu espai i els tendals fan ombra. La platja està preparada per a 12 hores de sol i de soroll que, gràcies a la porositat de l’arena, queda silenciat, perquè si se sentís en un espai llis seria ensordidor.

/imgs/20060701/playa7.jpgRuben García Blázquez

12:00 Inspecció visual de la zona de bany i recollida de mostratge de qualitat d’aigua

Professionals qualificats es dirigeixen periòdicament als punts indicats de control per efectuar l’anàlisi microbiològica de l’aigua. Cada punt de mostratge és representatiu d’una zona de bany i és escollit en considerar-se susceptible d’estar contaminat per la seua proximitat a desguassos, fàbriques o llocs crítics. Les aigües poden valorar-se com a òptimes i aptes, que no necessitaran intervenció, o com a no aptes, i en aquest cas s’haurà de publicitar i adoptar mesures per a prohibir-ne l’ús.

/imgs/20060701/playa8.jpgRuben García Blázquez

16:00 Reforç vespertí: retirada de restes de marees i canvi de papereres

Cada vegada són més nombroses les platges que incorporen punts nets, és a dir, espais on es recullen les deixalles amb criteris de reciclatge, però el que no falta en cap platja són les papereres.

/imgs/20060701/playa9.jpgRuben García Blázquez

Les platges espanyoles, en xifres

Dades generals:

  • 8.125 km de costa
  • 3.586 km de platges
  • 3.106 platges catalogades (al 2001, cens anterior, n’hi havia registrades 2.842)
  • 480 platges amb bandera blava (1 de cada 7 platges)
  • 390 municipis amb platja

Dades de neteja:

  • Cada temporada es recullen una mitjana de 115 tones de deixalles en cada platja durant el temps estival (de mitjan juliol a mitjan setembre).
  • El 30% de les deixalles és generat pels banyistes; la resta prové del mar.
  • L’equip de neteja d’una platja es multiplica per 10 a l’estiu.
  • La majoria de les deixalles que hi ha a les platges i als oceans són embolcalls de menjar o de begudes (tapes de plàstic, trossos de paper i plàstic, llaunes, botelles de vidre, etc.).
  • L’ús massiu de cons de plàstic per a dipositar materials no biodegradables (puntes de cigarret, xiclets, clofolles de pipes, etc.) reduirien en un 43% la brutícia més difícil de recollir a l’arena.

Dades de l’aigua i la zona de bany:

  • El mostratge d’aigües i zones de bany arriba als 1.826 punts.
  • El 98% de les aigües, segons dades de la Comissió Europea, es consideren aptes per al bany. Tot i això, només el 43% ofereixen una qualitat òptima.
  • Algunes platges, com la de Benicàssim a Castelló, arriben a rebre 50.000 persones en un sol dia.

Curiositats

A les platges urbanes és cada vegada més usual trobar serveis de lloguer de tovalloles. Sembla un costum antic, però s’està imposant com un servei al visitant que vol fer una capbussada i no vol carregar motxilles. El lloguer d’un tendal té un preu mitjà de 10 euros al dia. Un para-sol arriba als 12 euros. En la majoria de les platges està prohibit anar amb animals; en canvi, Lepe ofereix una platja exclusiva per a gossos. La tendència és que l’aigua potable de les platges es recicle.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions