Manual de supervivència
Les visites als antípodes o a destinacions molt llunyanes i exòtiques tenen molts al·licients, però també alguns inconvenients. Un dels principals, que provoca suors fredes i desànim en els intrèpids viatgers, és el de l’elevat nombre d’hores que de vegades toca romandre en el limitat habitacle d’un avió a 10.000 metres d’altura. Canvis en la pressió de l’aire, disminució de la quantitat d’oxigen, turbulències, alteracions del ritme biològic (circadià) de l’organisme, estrès psicològic o físic… La llista de molèsties pot ser extensa, però també eludible si el viatge es planifica amb cura i s’adopten algunes senzilles precaucions abans, durant i després del vol.
Amb aquesta denominació es coneix popularment la Trombosi Venosa Profunda (TVP), patologia que provoca la formació de coàguls de sang a les extremitats inferiors. Encara que pel seu nom la “síndrome de la classe turista” remeta a un trastorn dels qual s’alliberen els viatgers de primera, en realitat aquesta patologia la pot patir qualsevol persona que s’estiga immòbil durant hores en un espai reduït, fet que ocorre sobretot en avions. Els símptomes (dolor, edema, coloració cutània anormal, prominència de les venes superficials) es poden sentir durant el vol, en l’aterratge o uns dies després de l’arribada al destí. Les embarassades, els ancians, els fumadors, les persones que tenen problemes circulatoris i els qui sofreixen d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) o insuficiència cardíaca constitueixen la població amb més risc de sofrir TVP, i han de consultar el metge abans de viatjar. Per evitar riscos:
- Si no hi ha contraindicacions, podem prendre una aspirina abans del vol, pel seu poder anticoagulant i antiagregant plaquetari.
- No prenguem fàrmacs hipnòtics ni pastilles per a dormir.
- Durant el vol posem-nos roba poc ajustada i preferiblement de fibra natural, a fi d’exercir una menor pressió sobre la pell i facilitar la ventilació.
- No col·loquem sota els seients embalums que ens impedisquen estirar les cames.
- Beguem amb regularitat petits glops d’aigua, a fi d’evitar la deshidratació. La falta de líquid espesseix la sang i augmenta el risc de coàguls. Evitem l’alcohol i el cafè.
/imgs/20060701/img.consejo.02.jpg - No mantinguem les cames encreuades mentre estiguem asseguts.
- En el mateix seient, es poden estirar els braços i les cames per evitar que s’adormen.
- Fem algun exercici senzill, com ara alçar la punta del peu amb energia i moure els dits durant uns segons, recolzant el taló al terra.
- Cada 1 o 2 hores, i sempre que les condicions del vol ho permeten, fem un breu passeig.
- Si després de realitzar un trajecte prolongat observem una inflor persistent i no habitual a les cames, sentim dolor toràcic, ens falta aire o respirem amb dificultat, anem immediatament a un centre hospitalari.
El”jet lag” és una desincronització del sistema circadià (ritme biològic normal). S’origina quan a la destinació hi ha una diferència horària almenys de 6 hores respecte del lloc d’origen. Per minimitzar-ne els efectes:
- Abans del viatge intentem anar al llit més aviat durant un parell de dies si hem de viatjar cap a l’est; si el viatge és cap a l’oest hem d’anar a dormir més tard durant un parell de dies.
- Les pastilles per a dormir d’acció curta poden ser d’ajuda per a conciliar el son durant el viatge, però només s’han de prendre seguint recomanacions mèdiques, i no s’ha de fer de forma habitual durant els vols perquè poden incrementar la immobilitat i, per tant, el risc de desenvolupar una trombosi venosa profunda.
- Intentem dormir cada 24 hores el mateix temps que dormim habitualment. És necessari un bloc mínim de 4 hores de son, conegut com”son de suport”, durant la nit local perquè el rellotge corporal intern puga adaptar-se a la nova zona horària.
- El cicle de llum i foscor és un dels factors més importants per a fixar el rellotge corporal intern. L’exposició a la llum diürna al destí generalment ajuda a adaptar-se.
- Després d’un vol cap a l’oest és recomanable romandre despert mentre hi haja llum solar al destí i tractar de dormir quan es faça fosc. Després d’un vol cap a l’est es recomana mantenir-se despert, però evitant la llum solar brillant del matí i quedar-se a casa el major temps possible a la tarda (per a evitar precisament la llum).
- Les fases d’enlairament i d’aterratge són les més problemàtiques: els canvis de pressió que hi ha en aquests moments poden provocar sensació de tapament a l’orella. Una fórmula senzilla per a evitar aquestes molèsties consisteix a fer amb força una espiració curta mantenint el nas i la boca tancades (maniobra de Valsalva). Durant aquesta maniobra no hem d’usar la força del pit o l’abdomen, ja que poden crear pressions massa altes.
- Els xiquets petits no poden fer aquesta maniobra, però podem tractar d’evitar-los les molèsties òtiques alimentant-los durant el descens, i evitant que dormen. En el cas dels bebès, posar-los un xumet per a estimular l’acció d’empassar pot reduir els símptomes.
- Un xiclet o un caramel poden ser útils: les accions de mastegar i de xuplar activen els músculs encarregats de l’obertura de la trompa d’Eustaqui, i això ajuda a impedir el tapament de l’orella.
- Les persones amb infeccions d’orella, de nas o de les sines nasals han de ser especialment previngudes: poden tenir dificultats per a igualar les diferències de pressió i com a conseqüència sentir dolor. Convé consultar al metge si és bona idea agafar un vol. I si no és possible evitar el viatge, és recomanable usar gotes nasals descongestionants abans del vol i de nou abans del descens.