Evitar contratemps a les vacances
Vacances i estiu són dos termes indissolubles. Encara que algunes estadístiques asseguren que cada vegada ens decantem més per viatjar “fora de temporada”, els mesos que van de juliol a setembre són encara els reis del relax, el sol i la platja. Segons l’Institut d’Estudis Turístics (IET), més de la meitat dels gairebé 120 milions de viatges fets pels espanyols al 2005 van ser, precisament, durant l’estiu. És per això que en aquesta època es fa imprescindible no deixar res a la improvisació, aclarir tots els detalls del viatge abans de marxar de casa i ser conscients que trobar la tranquil·litat no serà una tasca fàcil. La clau perquè res no falle està en l’organització, però a vegades, ni tan sols així es pot garantir l’èxit.
No triem la destinació només a partir de les fotos paradisíaques d’alguns fullets, ja que a vegades aquesta realitat es troba a molts quilòmetres de distància del nostre hotel. A més, cal recordar que a l’agost serà difícil trobar tranquil·litat i que si disposem de pocs dies per a recórrer la nostra destinació, serà millor que tinguem clar quins llocs volem visitar. Si l’opció són els parcs temàtics, no oblidem que per a poder-se muntar en algunes atraccions s’exigeix una altura mínima que no tots els xiquets compleixen i, quant a països, no ens deixem portar per l’oferta. Encara que el Carib siga molt atractiu, la temporada d’huracans va de l’1 de juny al 30 de novembre, i per al 2006 n’hi ha previstos 21. Cap de predictible. A Xile o l’Argentina, trobarem les temperatures més fredes perquè en aquestes dates allà és l’hivern, mentre que als països nòrdics haurem d’anar alerta amb la llum: a l’estiu, al nord de Noruega i en part de Suècia no hi ha sol, a Islàndia s’oculta només un parell d’hores a la capital i a Finlàndia, al juny i juliol, no s’amaga mai.
Alerta amb les categories a l’estranger: les tres estrelles d’Espanya tenen poc a veure amb les d’Itàlia, Londres, el Marroc o Tunis, per citar només alguns exemples, on l’exigència per a les categories inferiors és menor. Si viatgem amb xiquets o persones discapacitades, assegurem-nos que les instal·lacions i els serveis estan preparats per a ells, i si necessitem connectar-nos a Internet, informem-nos abans de la disponibilitat i, sobretot, del preu (sovint abusiu: millor anar fins i tot a un cibercafè). No triem un hotel al costat d’una “zona de marxa” si busquem relaxar-nos i sapiguem que si ens decantem per una opció “tot inclòs” pagarem d’un sol cop les despeses d’habitació, menjars, begudes i oci, però hem d’aprofitar-ho, perquè sovint això encareix el viatge i exclou els serveis a l’habitació o el consum del minibar.
Abans de partir, assegurem-nos que portem la nostra documentació i no la d’una altra persona. Pot resultar molest mostrar el passaport del nostre fill a la duana, li ha passat a més d’un i el viatge es va haver de posposar? En el cas que viatgem a l’estranger i necessitem un visat, podrem tramitar-lo a través de l’agència de viatges (preguntem quant tardarà i si suposarà un cost addicional) o al consolat corresponent, però demanem-lo, almenys, amb dues setmanes d’antelació, especialment en temporada alta. Si ja el tenim, confirmem que no caducarà durant les vacances i que tampoc ho faran ni el DNI ni el passaport, que haurà de ser de lectura mecànica si viatgem als Estats Units. Tramitem el permís de conduir internacional si pensem fer-ho, valorem els avantatges de contractar una assegurança d’assistència en viatge i sol·licitem la Targeta Sanitària Europea per a rebre prestació a la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.
Escollim la que millor s’adapte als nostres interessos i assegurem-nos que inclou dades actualitzades. Hi ha qui ha perdut fins a una hora buscant un restaurant “bufó i d’exquisida cuina” tancat molts mesos abans? Hi ha guies culturals, si ens interessa l’art i la història del lloc de destí; gastronòmiques, si preferim deixar-nos conquerir per l’estómac; de butxaca, si la portarem sempre a sobre; d’idiomes, si ens animem a practicar altres llengües i necessitem un vocabulari bàsic per a principiants? Tampoc menyspreem un bon mapa de carreteres si ens hem de desplaçar per la xarxa viària, i de nou assegurem-nos que està actualitzat. Les discussions al volant, especialment de parella, poden enfonsar el millor pla?
Algunes destinacions, principalment exòtiques, exigeixen vacunar-se contra determinades malalties. No ens relaxem i acudim a un Centre de Vacunació Internacional quatre o sis setmanes abans del viatge, ja que no sempre n’hi haurà prou amb una única punxada al dia i sense les vacunes necessàries podríem quedar-nos a terra. Quan seguim un tractament mèdic, emportem-nos els medicaments necessaris perquè podrà ser difícil trobar-los al lloc de destí i preparem una farmaciola de primers auxilis, que continga també sals de rehidratació per a diarrees (molt freqüents en viatgers internacionals). No oblidem que també en els recorreguts urbans el sol pica i cal usar crema protectora i, si viatgem amb vaixell, fem de les pastilles contra el mareig les nostres millors aliades. Un últim consell: comprem un bon repel·lent de mosquits. Molesten especialment a la nit i alguns, a més, transmeten malalties molt greus.
No triar la roba o el calçat adequats pot passar factura. Adaptem-los tots dos al pla de viatge i, si pretenem viatjar a llocs calorosos, preparem la maleta amb roba transpirable, de lli i cotó. Escollim també una vestimenta més elegant per si hem d’acudir a algun esdeveniment de gala (les bermudes i les xancletes no hi solen ser permeses) i no oblidem el banyador si encara no practiquem el nudisme a la platja, que a més en alguns països està prohibit. En els viatges de motxilla fugim de la “síndrome per si de cas” i portem només allò estrictament necessari; la nostra espatlla ens ho agrairà. Per als peus, encara que segurament haurem guardat tiretes a la farmaciola, recordem que és una trampa estrenar sandàlies en dies de calor i gran caminades. No tinguem vergonya de rescatar de l’oblit calçat molt usat: evitarem les doloroses butllofes i els nostres peus no es convertiran en protagonistes del viatge i de totes les converses.
Si no volem viure en primera persona “la costa de setembre”, escollim una destinació que s’ajuste a la nostra economia i estudiem el nivell de vida que hi ha. Prendre un cafè en una terrassa de París pot resultar una desfeta per a la nostra butxaca i, si decidim pagar-ho amb targeta de crèdit, un altre per al nostre compte corrent: a l’estranger les entitats bancàries cobren comissions per treure diners d’un caixer i per usar-les en les compres. Si decidim pagar en moneda i disposem d’euros, però no és la moneda oficial del país, preguntem pel canvi que ens aplicaran perquè no sol ser beneficiós per al turista (i menys encara als hotels, encara que en aquests siga més còmode efectuar la transacció). Si optem per canviar divises -per la qual cosa també pagarem comissió- calculem si ens compensa canviar molts diners d’una vegada o menys en dues vegades. No serà fàcil canviar les monedes o els bitllets petits que ens sobren. I recordem que a la sortida d’alguns països s’abonen taxes. Ens informaran de la quantia a l’agència de viatges o a l’arribada al país. Anotem la quantitat i reservem-la cap al final de l’estada, les presses i els aclaparaments no són les millors conselleres per a trobar una bona comissió de canvi.
Anem alerta amb les dates més problemàtiques: els dies 1, 15 i 31 dels mesos de temporada alta les instal·lacions es massifiquen. Per cert, els preus dels bitllets d’avió són llavors més cars, si comprovem les tarifes de només uns dies abans o després ens sorprendrem. Aclarim la data concreta del vol quan l’avió s’enlaire a les dotze de la nit: es refereix al dia anterior o al següent? Però encara hi ha més: arribem amb temps a l’aeroport per a evitar la sobrereserva, comprovem que el nostre nom i cognoms són els que figuren en la reserva i, si viatgem amb animals de companyia, vigilem la seua dieta perquè tant a l’anada com a la tornada han de mantenir el pes i la talla dins uns límits (afortunadament aquesta regla no afecta els seus amos?). Quan preparem l’equipatge, recordem que les companyies de baix cost solen permetre menys quilos que les tradicionals i preparem una bossa de mà amb roba neta i objectes personals, per si la nostra maleta s’extraviés. També ens serà útil si hem de fer escales i perdem l’avió següent. Per a connexions de vols de llarga distància, tan habituals en aquestes dates, es recomanen almenys tres hores: millor avorrir-se una mica tranquil·lament que desesperar-se contra el rellotge. Seria una llàstima que l’últim record de la vacances fos una carrera d’obstacles per creuar l’aeroport de cap a cap.