Els lladres no tanquen per vacances
Arriba l’estiu i mentre uns descansen altres ho aprofiten per a fer el seu particular agost.
Les comunitats autònomes on més robatoris hi ha estan situades a l’arc mediterrani i són principalment Andalusia, Catalunya i, a certa distància, la Comunitat Valenciana, on es registren pràcticament la meitat dels assalts anuals a llars, uns 200.000. Pel que fa a ciutats, Madrid i Barcelona concentren el 25% dels atacs a l’habitatge.
L’estudi anual sobre la Seguretat a les Llars Espanyoles 2005, de TNS Demoscopia, conclou que el 16,4% de les llars espanyoles, aproximadament una de cada sis, ha sofert en algun moment un robatori o un intent de robatori. A pesar d’aquestes dades, en matèria de robatoris a les llars Espanya es troba per sota de la mitjana europea, que arriba a un 18% de la població, mentre que al nostre país no arriba al 15%. Una enquesta paneuropea efectuada al 2004 per Security Point, plataforma europea de la seguretat, a la qual pertany l’Observatori de la Seguretat espanyol, desvela que els països amb un índex més alt de robatoris són el Regne Unit, amb un 28%, i Holanda i Suècia, amb un 22% de llars que han sofert un robatori o intent de robatori.
Els últims temps hem viscut en un clima d’inseguretat creixent del qual s’han fet ressò les enquestes. En la que va fer l’any passat l’Observatori de la Seguretat, un 60% de les llars espanyoles afirmava sentir-se insegura. Al 2003 eren el 51%, gairebé un 10% menys. En opinió dels experts, en això ha influït sobretot la irrupció al nostre país de màfies estrangeres, especialitzades a atracar habitatges, sense escrúpols i habituals de la violència gratuïta.
Segons han detectat les forces de seguretat, a Espanya operen més de mig miler de bandes organitzades, moltes de les quals dedicades al robatori a gran escala de xalets i habitatges de luxe. La Guàrdia Civil calcula que hi ha mig miler d’aquests grups amb presència a Espanya. Bandes, d’entre cinc o sis membres, de l’Europa de l’Est i colombians fonamentalment, altament qualificats, amb formació militar, experts en l’ús d’armes, amb una alta dosi d’agressivitat i, molts d’ells, amb experiència com a excombatents.
Atesa aquesta situació, davant un robatori a casa, els enquestats per l’Observatori de la Seguretat asseguren que els preocupa més que els lladres els agredisquen i trobar-se amb ells, que les possibles destrosses o la pèrdua d’objectes amb valor sentimental.
Alarmes, protecció electrònica
La sol·licitud d’alarmes s’ha disparat els últims mesos davant l’onada d’assalts perpetrats per bandes organitzades, especialment a les urbanitzacions catalanes. Aquest fenomen ha fet que les trucades a les companyies de seguretat per demanar sistemes de protecció s’incrementessen entre un 50 i un 80% durant el passat mes de maig.
- Sempre hem de fer ús de totes les mesures de seguretat de què disposem, encara que haguem d’absentar-nos per poc de temps.
- A les cases amb jardí, cal podar els arbres i arbustos que puguen ocultar o facilitar l’accés a l’interior de la casa dels lladres.
- També cal verificar que a la porta principal de l’habitatge no hi ha cap buit entre el terra i la porta, per evitar així que els lladres puguen fer palanca i entrar amb més facilitat.
- Convé simular que la casa està habitada. Roba estesa, persianes mig baixades, o temporitzadors que connecten a estones la llum, la televisió o la ràdio, són cops d’efecte per a dissuadir el delinqüent.
- Marcar, catalogar i fotografiar els objectes de valor en facilita la identificació en el cas que siguen recuperats, i fa més difícil que, posteriorment, el lladre puga comercialitzar amb la mercaderia robada.
- Un llapis marcador ultraviolat és una ferramenta barata i efectiva, fàcil d’aplicar sobre qualsevol tipus de material (metall, tela, plàstic, etc.). El seu únic inconvenient és que s’esborra amb el temps i s’ha de repetir l’operació de tant en tant.
- El DNI o la matrícula de l’automòbil són dades molt personals i adequades per a gravar en els objectes de valor.
- És recomanable revisar l’intèrfon, la bústia i el marc de la porta a la recerca de marques (línies verticals i horitzontals) que solen fer els lladres per a distingir els pisos en què poden entrar a robar. Si detectem alguns d’aquests senyals cal intentar esborrar-lo perquè siga il·legible pels lladres.
Què hem de fer si en arribar a casa ens trobem amb la porta o una finestra forçades?
El primer que hem de fer és assegurar-nos que es tracta d’un robatori i comprovar l’estat de les habitacions, si falta alguna cosa. Una vegada fet això, hem de telefonar a la policia, o bé al 112 o al 092, i explicar-los què ha passat. No tocar res i esperar que la Policia arribe són altres dues pautes bàsiques.
I com hem d’actuar si ens trobem, a l’interior de l’habitatge, cara a cara amb el lladre?
Si això ocorre, no hem d’encarar-nos amb ell. Procurarem fixar-nos en l’aspecte físic o la indumentària, per poder facilitar a la policia alguna dada per a la seua identificació posterior. Per exemple, l’existència de cicatrius, marques o tatuatges, l’alçada, els color dels cabells, si els porta llargs o tenyits, etc. Però una vegada més, el més important és no enfrontar-se al lladre sota cap circumstància. Cal tenir en compte que aquestes persones, en aquests moments estan sotmeses a una gran tensió, i les reaccions poden ser impredictibles i perilloses. Últimament, a més, en certs tipus de robatoris s’han donat casos d’un gran desplegament de violència.
I si sentim que algú ha entrat a casa nostra, mentre nosaltres hi som dins?
En aquest cas, els consells són semblants als anteriors: confirmar si ha entrat algú, i en cas d’afirmativa, telefonar a la policia.
Portes i finestres
- Instal·lem en l’habitatge una porta blindada, n’hi ha des dels 700 euros. Si l’economia no ens ho permet, procurem que tinga, almenys, dos punts de tancament, i que no hi haja un buit entre la porta i el terra.
- En l’elecció del pany cal fixar-se en les sigles A2P (certificat de seguretat) i les estrelles (d’una a tres). Com més estrelles tinga, més eficaç serà el sistema de tancament.
- Perquè siga eficaç, un pany ha de tenir diversos punts d’ancoratge al marc de la porta, amb un mínim de tres (a la part superior, a la inferior i al lateral). Com més alt siga el nombre d’ancoratges, millor serà la seua resistència.
- Cal parar atenció a la porta del garatge, si la nostra casa comunica directament amb l’aparcament. Mantinguem-la sempre tancada.
- Una finestra de fusta resisteix millor els atacs que les de PVC o d’alumini, més fàcils de deformar.
/imgs/20060701/img.informe.05.jpg - Un vidre doble amb cambra interior, en què la fulla externa és laminar, també ofereix un bon grau de protecció.
- Posem persianes en totes les finestres i balcons i assegurem-les amb un forrellat interior. La millor elecció són les persianes autoblocants, que impedeixen que la persiana siga forçada en alçar-la per mitjà d’un sistema de lames (cadascun dels llistons que componen la persiana) de diferents grandàries. Des de 250 euros.
- Protegim amb reixes les finestres de fàcil accés des de l’exterior. La separació entre els barrots no ha de ser superior als 12 centímetres. Per 180 euros es pot protegir una finestra.
- Hi ha dos tipus d’alarmes: sense connexió a una central receptora d’alarmes o amb connexió, que és, segons els experts, l’opció més interessant. Sovint només la placa identificadora del sistema d’alarma ja és un element dissuasori per als lladres.
- En cases unifamiliars o adossats, és preferible optar per un dispositiu amb elements connectats a través d’enllaços de ràdio. Així, els components perifèrics es fixen sense necessitat de cables.
- La millor elecció és un sistema d’alarma amb possibilitats d’expansió, que permet la instal·lació d’un equipament mínim que es pot anar millorant progressivament.
- És possible crear una porta amb electroimant en l’accés a la part superior de l’habitatge, de forma que quan es detecte que hi ha algú inesperat entrant per portes o finestres inferiors de l’unifamiliar, automàticament aquesta porta quede bloquejada, per impedir així l’accés a la part superior.
- Més sofisticada resulta la creació d’una habitació fortificada dins de la casa. Es tracta d’una mena de caixa forta per a persones, amb parets de formigó, porta cuirassada i altres característiques que la fan pràcticament inexpugnable. Les seues mesures varien en funció del nombre de persones per a les quals estiga prevista. A dins, una línia de telèfon segura o un mòbil sempre disponible completen la solució que representa aquest sistema en cas de robatori quan hi ha gent dins de la casa. L’existència d’aquestes “habitacions del pànic”, el preu de les quals pot oscil·lar entre els 6.000 i els 60.000 euros, no és una raresa al nostre país encara que la confidencialitat sobre l’assumpte que exigeixen els seus amos fa que ho semble.