L'ergonomia / Sobredosi de vitamines / Epilèpsia i conducció / Ulleres electròniques / Arriba el doctor Da Vinci / Entrevista: Lluís Serra Majem
Als últims anys l’ergonomia, que estudia les característiques i necessitats de les persones per a adequar els productes i els entorns i optimar-ne l’eficàcia, la seguretat i el confort, ha irromput amb força en el món sanitari. Fruit d’aquesta nova línia d’aplicacions s’han dissenyat o adaptat productes i entorns per a persones amb limitacions funcionals, com ara persones grans i discapacitats.
Davant d’estats de davallada física o emocional no són poques les persones que recorren als suplements vitamínics, molts dels quals de venda lliure. I no són infreqüents les sobredosis de vitamines, és a dir, la intoxicació pel consum de més quantitat que la recomanada de suplements vitamínics. Qualsevol ingredient en un complex multivitamínic pot ser perjudicial en grans quantitats, però el risc més greu procedeix del ferro o el calci.
Habitualment es nega el permís de conduir a qui pateix d’epilèpsia, però no hi ha dades que objectiven si hi ha risc real per a la conducció. L’estudi europeu “Epilèpsia i conducció”, actualment en marxa, assegura que el risc de sinistralitat viària dels malalts epilèptics pot equiparar-se al de les persones sanes, sempre que es complisquen les mesures terapèutiques prescrites per l’especialista i estiguen ben definits els tipus de crisis que es pateixen i el període lliure entre una crisi i una altra. L’estudi pretén establir paràmetres objectius perquè els epilèptics amb símptomes menys severs puguen conduir.
Un grup d’investigadors dels EUA ha desenvolupat unes ulleres electroòptiques que modifiquen l’enfocament amb un interruptor. La primera aplicació serà substituir les actuals lents bifocals. Les ulleres en desenvolupament es basen en un enginyós sistema que actua com si es tractés d’una càmera digital, de manera que s’espera que arriben fins i tot a enfocar automàticament.
La cirurgia ha fet un pas més amb l’arribada del “doctor Da Vinci”, un robot desenvolupat per enginyers de la NASA que permet operar a distància. Encara que la seua indicació principal són les operacions de pròstata, està preparat per a ser usat en qualsevol tipus de cirurgia. El robot “tradueix” els impulsos de les mans del cirurgià a l’instrumental quirúrgic, que es mou amb precisió a l’interior del cos. A més de precisió, el robot està preparat per a accedir a parts inaccessibles mitjançant cirurgia convencional. Així mateix aporta una reducció notable del temps d’intervenció i d’estada hospitalària.
Lluís Serra Majem és president de la Societat Espanyola de Nutrició
Comunitària. Des de la seua càtedra de la Universitat de Las Palmas defensa la instauració d’hàbits saludables com a arma preventiva contra l’obesitat.
És l’obesitat efecte d’un trastorn de conducta?
Engreixar-se no és un trastorn de conducta alimentària, sinó l’efecte d’hàbits dietètics inadequats o d’un sedentarisme pertinaç.
Com es cura?
No hem de medicalitzar l’obesitat. És un error que tot el món menge el que vulga i quan vulga per a intervenir de forma agressiva amb fàrmacs o cirurgia en entrar en la fase d’obesitat mòrbida. La cirurgia ha de ser l’última solució, no la primera elecció.
Amb tot, la prevenció sembla més difícil.
No és fàcil, encara que sí simple. El 99% dels casos de sobrecàrrega o obesitat és evitable.
Llavors?
L’únic gen perniciós de l’obesitat s’anomena “menjar massa i moure’s massa poc”. L’evidència científica confirma que vuit de les deu principals causes de mortalitat al món tenen relació amb la dieta i l’exercici.
Quines mesures resulten més eficaces?
Alletar els bebès més enllà dels sis mesos sense xumets ni biberons i, diàriament, fixar el desdejuni com la principal menjada, consumir un mínim de cinc varietats de fruita o verdura i caminar durant 30 minuts. Són mesures efectives i gens cares. Cal convèncer la societat que hi ha hàbits que no per còmodes resulten beneficiosos.