"Llei del cànon" / Còpia privada / Bloc: La Petite Claudine / Vídeo: "Vive lo bastante: protégete" / Hosts
LA NOTÍCIA DEL MES
Les associacions d’internautes consideren que no té sentit que “es justifique el cànon per a la còpia privada i es legalitzen els sistemes anticòpia”
Després de mesos de polèmiques, el Congrés dels Diputats ha donat el vist i plau definitiu a la Llei de Propietat Intel.lectual (LPI), que regula l’anomenat cànon digital, una quantitat que la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) cobra per les còpies que els usuaris puguen fer d’obres subjectes a drets d’autor
L’article 25 de la Llei considera que el cànon és un dret “irrenunciable” per als autors. S’aplicarà a qualsevol suport susceptible de gravar i reproduir arxius, la qual cosa significa no només CD i DVD verges, sinó també reproductors de MP3, telèfons mòbils, escàners, impressores o llapis de memòria. D’aquesta forma, tots aquests articles experimentaran increments de preu quan se’ls afegisca el cànon.
El text indica que la quantia del cànon haurà de ser proporcional al cost final de l’aparell sobre el qual recaiga. Així es pretén evitar que la quantia del cànon siga superior al preu del mateix producte, com ocorre en l’actualitat.
La nova LPI aclareix que la còpia privada d’una obra ha de ser feta per una persona física per a ús privat i a partir de l’original. Així mateix, el text marca uns límits i excepcions a la còpia privada en el marc de les biblioteques, museus i centres d’ensenyament. El president de l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), Miguel Pérez Subías, ha rebutjat el text i ha afirmat que està ple de “contradiccions”, com el fet que es justifique el cànon per a la còpia privada i es legalitzen els sistemes anticòpia dels originals”.
La periodista madrilenya especialitzada en tecnologia Marta Peirano va començar fa tres anys a publicar el seu bloc “per raons de coherència”. “No era lògic escriure sobre blocs sense tenir-ne un”, ha explicat en més d’una entrevista. En “La Petite Claudine” es combinen amb harmonia els temes més variats, encara que sempre amb un alt nivell estètic i cultural. La Petite Claudine és un bloc on es poden trobar textos lírics al costat d’altres d’irònics o de denúncia, sempre adornats amb imatges selectes i recomanacions de les pàgines més suggeridores. El bloc ideal per a prendre el pols a l’avantguarda digital.
Es tracta d’una campanya publicitària en favor del preservatiu com a mètode per a prevenir la sida. La campanya consisteix en dos “videoclips” de dibuixos animats, i inspiració manga. El primer va dirigit a xiques heterosexuals i va guanyar el Lleó d’Or de Cannes al 2005, mentre que el segon se centra en el públic homosexual. Els dos estan tan carregats de tòpics i sonsades com d’encerts argumentals i comicitat. Dues receptes de vídeo tendres i, al mateix temps, divertides, amb un missatge aclaridor: “Si uses el preservatiu, per molt desastrosa que siga la teua vida sexual, viuràs prou com per a conèixer qui t’estimarà pel teu esperit i no pel teu cos”. Un dard publicitari directe al cor dels adolescents.
Hosts: una solució radical contra els programes maliciosos
Es tracta d’un truc amagat als budells de tots els sistemes operatius i tots els navegadors; una relíquia dels temps en què Internet era només per a especialistes. En les profunditats de qualsevol ordinador connectat a Internet hi ha un fitxer anomenat Hosts, tal qual, sense cap extensió.
Hosts va ser el primer DNS (Domain Name System) que es va utilitzar: un sistema de traducció que converteix els noms de domini que comprenem els humans, com ara “www.consumer.es”, en adreces IP (els “números de telèfon” d’Internet) que les màquines puguen reconèixer, com 127.123.47.12. Hosts funcionava bé en un principi, quan els dominis es comptaven per centenars, i no per milions. En l’actualitat, a causa de la seua capacitat de treball limitada, ha sigut substituït pel DNS automàtic.
Tots els programes que treballen en Internet continuen mirant abans aquest fitxer que el DNS automàtic. Això significa que encara pot ser útil per a diverses tasques, entre les quals localitzar aquelles pàgines indesitjables que poden suposar l’entrada de virus, programes espia o programes amb publicitat adherida, i prohibir-los l’entrada a l’ordinador.
A la xarxa es troba un fitxer Hosts gratuït, preparat per a simplificar aquesta tasca de filtre a l’usuari. Conté un ampli llistat dels dominis nocius que pul·lulen per Internet i l’actualitza amb freqüència. Cada vegada que un programa amb un domini en aquest llistat tracte d’accedir a Hosts per a entrar en el sistema, serà reexpedit al no-res.