La bústia es queda en Internet
La raó? Als anys 90 els usuaris rebien com a molt deu missatges al dia, mentre que avui és normal que n’arriben diàriament a la safata d’entrada cent o més. No és que els correus “ocupen” massa, però sí que acaben per saturar els principals programes de correu electrònic (Outlook o Mozilla Thunderbird, per exemple), que no estan dissenyats per a aquesta pluja continuada de missatges. A més, s’usava POP3 perquè es pagava la connexió a Internet per minuts, i no era precisament barata; així, el més habitual era redactar els correus fora de línia i connectar-se a la nit (amb tarifes més assequibles) el temps indispensable per a enviar i rebre el correu. Després, una vegada desconnectats, els usuaris llegien amb calma els missatges rebuts. Els correus web, en canvi, requereixen estar connectats mentre s’utilitzen, fet que ha deixat de ser un contratemps amb l’extensió de les tarifes planes.
Per què assumir els riscos que suposa introduir un gran nombre de missatges dins l’ordinador exposant-se a virus, correus deixalla o altres varietats de programari maliciós? L’ús del correu des d’Internet resulta més net, còmode i senzill. A més, en l’actualitat la velocitat mitjana d’accés s’ha multiplicat gairebé per 20, per la qual cosa la gestió de missatges no es “penja” o es ralentitza, com abans. Fins i tot alguns serveis com les recerques entre tots els correus rebuts són més ràpids en el correu web que en el correu “convencional”.
En l’àmbit laboral el sistema POP3 té diversos avantatges. En primer lloc la seguretat: els missatges empresarials poden contenir informació sensible, i no és convenient que es queden “flotant” a Internet gestionats per tercers. D’altra banda, a les empreses solen arribar diàriament milers de correus electrònics, amb la qual cosa la seua gestió personalitzada des de l’ordinador de cada treballador simplifica molt les coses. Cada empleat es fa càrrec del seu correu i n’és el responsable; també així es pot saber des d’on ha sigut enviat, o a on ha arribat, un correu polèmic. És un mètode de control.
Però, té sentit el sistema POP3 per a un usuari mitjà? Tot apunta que no. Més aviat al contrari, utilitzar un correu POP3 per a l’àmbit privat resulta tan absurd com comprar un autobús per anar a comprar: és excessiu, car i entorpidor. Cal pagar perquè ens posen filtres “antispam”, per tenir un antivirus que controle cada arxiu adjunt a un missatge o per augmentar la capacitat d’enviar correus pesants.
N”hi ha prou amb un compte de correu Gmail (el servei de Google), de Yahoo! o Hotmail (que no és tan eficaç com els altres dos segons va destacar l’estudi de correus web que va fer CONSUMER EROSKI al maig de 2005) perquè aquests problemes, i molts més, es resolguen de cop. La seguretat augmenta perquè els missatges no baixen a l’escriptori, sinó que es llegeixen directament a la xarxa des del navegador, i els arxius adjunts no es poden obrir sense un exhaustiu examen de virus per part del mateix web. El correu deixalla desapareix gairebé per complet a causa de la gran quantitat de filtres que s’utilitzen en aquests serveis de correu web.
El súmmum de la facilitat d’ús són els correus “pookmail” (“d’un sol ús”), molt interessants quan no es vol exposar a riscos els comptes que s’utilitzen normalment. Per exemple, si desitgem contactar amb una pàgina de què sospitem que no és massa segura, hi ha opcions com Pookmail.com o Spamgourmet.com que permeten crear comptes d’un sol ús per a establir el contacte. Els comptes desapareixen al cap de pocs dies, o després d’un nombre determinat de missatges rebuts, i amb aquests el perill del “spam”.
- Gmail: és el que ofereix més prestacions i més capacitat per a guardar contactes, arxius i missatges. Té tres Gigabytes de memòria, per la qual cosa pot ser usat com a disc dur online, on sempre es guardaran els correus que s’hagen enviat o rebut i els missatges sense necessitat d’esborrar-los. Disposa, a més, d’un buscador molt eficient amb el qual es pot trobar un missatge determinat entre desenes de milers. Incorpora filtres “antispam”, mecanismes contra robots espia i antivirus per als fitxers adjunts.
- Correu Yahoo!: molt semblant en prestacions i eficàcia a Gmail, però la seua capacitat d’emmagatzemament és d’un Gigabyte. També exerceix un ferri control sobre el correu deixalla i els robots espia. En aquest últim cas, aquest servei és pioner en l’ús de “captchas”, un test que l’usuari ha de passar escrivint uns codis borrosos o deformats que se li mostren per evitar que el sistema sofrisca abusos. També incorpora un innovador mètode de claus que indiquen la veracitat d’un missatge respecte del seu emissor (“Domainkeys”).
- Hotmail: És el més limitat quant a capacitat i eficàcia. La seua resposta davant el correu deixalla i els espies no és tan bona com en els serveis anteriors, encara que ha millorat l’últim any.