Augmenten les diferències entre ciutats en l'impost d'habitatge
En una conjuntura com l’actual, de pujada sostinguda tant dels tipus d’interès (entre els quals els hipotecaris) com del cost de la vida en general mentre els ingressos dels ciutadans amb prou feines penes creixen, el pagament d’impostos com l’IBI s’està convertint en una despesa especialment alta per a moltes famílies.
CONSUMER EROSKI ha comparat la quantia de l’impost d’habitatge pagat al 2006 per una família d’allò que convencionalment es defineix com classe benestant o alta, una altra de classe mitjana, la més nombrosa al nostre país, i una tercera de menys recursos que anomenarem, per simplificar, de classe baixa, que resideixen en un pis característic (superfície, qualitat de construcció, zona de la ciutat) del seu nivell economicosocial en 18 ciutats de tot el país: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa.
Quant a l’habitatge de les famílies de classe baixa (superfície de 83 m2), de nou la capital catalana encapçala la llista amb la quota d’IBI més elevada, 203 euros, el doble que Bilbao i Pamplona (les dues, 100 euros). També s’observa una diferència abismal entre ciutats del sud i del nord del país; valga com a exemple el fet que a Múrcia un habitatge d’aquestes característiques paga un IBI deu vegades més barat que un de semblant en una zona equivalent de la ciutat de Barcelona.
Com es fixa la quota de l'IBI?
La quota d’IBI que cal pagar per cada metre quadrat de superfície dels pisos i cases augmenta a mesura que ho fa la grandària, la qualitat de l’habitatge i dels materials de construcció i la revaloració de la zona urbana en què es trobe.
La quota que paga finalment el ciutadà en concepte d’IBI depèn de dues variables, el valor cadastral (el valor del sòl més el valor de construcció; normalment, representa al voltant de la meitat del valor de mercat de l’habitatge) i el tipus o coeficient impositiu. Per fer el càlcul de la quota íntegra que el propietari ha d’abonar cada any es multiplica el valor cadastral per un tipus impositiu, els mínims i màxims del qual estan marcats per la Llei Reguladora d’Hisendes Locals de 1988, i la llei de Reforma d’aquesta 51/2002. Per saber si la política fiscal d’un ajuntament en matèria d’habitatge és més o menys onerosa, l’usuari ha de fixar-se (a més, per descomptat, de la quota final que paga), en el valor cadastral del seu habitatge i en el tipus impositiu que aplica l’ajuntament. Cal tenir en compte les dues dades al mateix temps.
Segons afirmen experts en habitatges i impostos consultats per CONSUMER EROSKI, s’arriba al tipus impositiu aplicant percentatges sobre la quota i executant un càlcul dels ingressos i les despeses municipals que s’han anat recaptant. D’aquesta manera, s’entén que alguns ajuntaments incrementen en un any determinat aquest tipus impositiu en un 30%, mentre que en altres anys a penes el modifiquen.
Quines bonificacions o recàrrecs apliquen els ajuntaments?
La quota íntegra d’IBI que tot propietari ha de desembossar està subjecta també a bonificacions especials. Quines són aquestes bonificacions i quins ajuntaments les apliquen? Segons les ordenances fiscals consultades als ajuntaments de les capitals incloses en l’estudi, a Sevilla i Còrdova les famílies que instal·len sistemes d’aprofitament elèctric de l’energia solar per a autoconsum als seus habitatges es beneficiaran d’una reducció de l’IBI de fins al 50%. D’altra banda, a Barcelona s’aplica un recàrrec del 50% als immobles desocupats permanentment, mentre que a Saragossa és del 10%.
Les famílies nombroses es beneficien de reduccions o bonificacions en l’IBI. A Bilbao, Madrid, Múrcia, Sant Sebastià, València i Vitòria s’apliquen descomptes que van des del 10% fins al 90%, depenent del valor cadastral de l’habitatge i del nombre de fills de la família.
CONSUMER EROSKI ha comprovat que els ajuntaments de Barcelona, Madrid, València, Màlaga i Valladolid augmenten el tipus impositiu de l’IBI a fi de poder eliminar la taxa de recollida d’escombraries, per la qual cosa part del total de l’impost recaptat es destina al pagament del servei de recollida d’escombraries. El que es pretén, segons sembla, és reduir els costos de gestió mantenint els ingressos. Aquesta decisió és competència dels consistoris i s’ha d’adoptar per acord del ple municipal. A causa de l’absència en els cinc ajuntaments citats d’un desglossament del que representa la taxa d’escombraries dins l’IBI, és impossible conèixer quina proporció representa i fins a quin punt encareix l’impost. Tampoc les taxes d’escombraries de les altres capitals permeten fixar una estimació vàlida perquè les seues quanties són molt diverses (van dels 17 als 148 euros l’any). El que resulta més cridaner i menys acceptable per al ciutadà que paga els impostos és l’escassetat d’informació. Tal com asseguren els professionals en la matèria, molts usuaris desconeixen si paguen o no les taxes d’escombraries dins el rebut de l’IBI, en una taxa a banda, o fins i tot amb el rebut de l’aigua.
Les 9 claus de l'IBI
- 1. Gener: pagar la contribució.
L’Impost de Béns Immobles es paga anualment i es merita el primer dia del període impositiu, que coincideix amb l’any natural. És a dir, si s’adquireix un habitatge el 10 de gener, la contribució la paga el propietari anterior. Cada ajuntament fixa les dates de pagament, que poden variar d’uns consistoris a altres. Alguns permeten el pagament de l’IBI en dos terminis semestrals. - 2. Qui paga l’IBI?
/imgs/20061001/img.tema-portada.04.jpg Els subjectes passius, és a dir, la persona física o jurídica propietària del bé immoble sobre el qual recau l’impost. També el paguen els titulars d’una concessió administrativa sobre béns immobles o sobre els serveis públics a què es troben afectats. Quant al lloguer, les parts poden acordar en el contracte que aquesta quota la pague l’arrendatari.
Quan s’adquireix un immoble és obligatori presentar declaració, a causa de l’alteració jurídica que es produeix respecte de la titularitat sobre el bé. El titular ha de presentar el model que establisca el Ministeri d’Economia i Hisenda. Si no ho fa, se li imposarà una multa. A més, si la persona que transmet l’immoble tingués dèbits per aquest impost anteriors al canvi, respondrà l’adquirent si no fa canvi de titularitat davant la Direcció del Cadastre, si la transmissió no consta en document davant notari o si està escrit en registre públic. Per això, quan s’adquireix un habitatge és molt important informar-se de l’existència o no de deutes pendents per part del propietari de l’immoble. - 3. El meu habitatge n’està exempt?
S’han creat certes exempcions, unes de caràcter objectiu i altres de subjectives o mixtes. A més, n’hi ha per períodes limitats, algunes es concedeixen després de sol·licitar-ho, mentre que altres es concedeixen de manera permanent. Gaudeixen d’una exempció permanent determinats béns propietat de l’Administració, l’Església Catòlica, la Creu Roja, etc. - 4. Si no n’està exempt… potser em puc acollir a una bonificació.
L’article 74 de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (RD Legislatiu 2/2004 de 5 de març) preveu unes bonificacions en la quota de l’impost i la possibilitat que en determinats casos els ajuntaments n’establisquen d’altres (per família nombrosa, ús d’energies renovables,…). La Llei marca una reducció d’entre el 50 i el 90% per a immobles que constituïsquen l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària, durant el temps d’urbanització o de construcció i un any més a partir de l’any d’acabament de les obres. Aquest termini no podrà excedir de tres anys des de la data d’inici de les obres.
D’altra banda, les VPO poden gaudir d’una bonificació del 50% i els béns rústics de les Cooperatives Agràries i d’Explotació Comunitària de la Terra disposen de descomptes del 95%. Aquestes tres primeres bonificacions han de ser sol·licitades a l’Ajuntament a fi que resulten aplicables. A més dels assenyalats, tenen una bonificació del 50% els immobles situats a Ceuta i Melilla. - 5. Quant cal pagar?
El càlcul de la quantitat que s’ha de pagar és molt senzill. Cal partir del valor cadastral de l’habitatge, al qual s’aplica el tipus impositiu o de gravamen que fixa l’ajuntament per a aquell any. Al resultat (quota) s’apliquen les bonificacions que en cada cas corresponguen. De tot això s’obté el deute tributari. Si l’última revisió cadastral és posterior al 1997, s’aplica al valor cadastral un coeficient reductor del 0,9% el primer any, del 0,8% el segon i així fins al desè, en el qual la base liquidable és igual al valor cadastral.
Tots les dades
- 6. D’on s’obté el valor cadastral?
/imgs/20061001/img.tema-portada.05.jpg El valor cadastral s’obté prenent com a referència el valor de mercat. Normalment es calcula aplicant un coeficient que redueix a la meitat el valor resultant en la ponència de valors. En aquesta valoració es tenen en compte l’antiguitat de la construcció, el seu estat de conservació, la localització de la finca, etc. - 7. Per què cada any es paga més?
La quota depèn del valor cadastral i del tipus impositiu, però… per què puja l’IBI si en la majoria dels casos el tipus impositiu és el mateix que en anys anteriors? Encara que el tipus impositiu siga el mateix, el que varia és el valor cadastral. Les causes que provoquen aquestes alteracions en el valor cadastral són: l’evolució constant dels valors de mercat, la depreciació monetària, les modificacions del planejament urbanístic municipal, com ara l’augment o la disminució de la superfície edificable d’un solar, el canvi en la classificació o qualificació del sòl, etc. - 8. Si el meu immoble té un nou valor, m’ho notificaran.
Les gerències territorials de la Direcció General del Cadastre o les entitats locals o territorials són les encarregades de notificar el nou valor cadastral del bé immoble. Aquesta notificació s’envia al domicili de l’interessat. D’altra banda, el contribuent pot sol·licitar aquesta informació a les oficines del Cadastre o mitjançant la Línia Directa del Cadastre. Els nous valors seran efectius en el Padró de l’Impost sobre Béns Immobles de l’any següent a la notificació. - 9. I si no hi estic d’acord?
Si no s’està d’acord amb la valoració que s’ha fet dels nostres béns, es pot reclamar a través de dos tipus de recursos entre els quals caldrà escollir-ne un. En primer lloc, es pot interposar un recurs de reposició davant la Gerència del Cadastre que haja dictat l’acte. Una segona possibilitat és presentar una reclamació econòmica-administrativa davant el Tribunal Econòmic-administratiu.
Independentment de la via elegida, el termini per a presentar el recurs és d’un mes des de la recepció de la notificació per part del Cadastre mitjançant correu certificat entregat en mà. El Centre de Gestió Cadastral té com a límit per a entregar la notificació el 31 de desembre de cada any. En qualsevol cas, hi haja recurs o no, el contribuent té l’obligació de pagar el rebut de l’IBI, la reclamació ve després./imgs/20061001/img.tema-portada.06.jpg