Blefaroplàstia / Els perills d'una dieta vegetariana en els xiquets / El tint dels cabells pot provocar linfoma / Menjar xocolata no provoca acne / Entrevista: Josep Bou, Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil
Els qui estan pensant passar pel quiròfan per millorar la seua imatge potser hauran d’anar familiaritzant-se amb aquesta paraula una mica impronunciable. D’arrels gregues, és el resultat de la suma del substantiu blepharon (parpella) i el verb plas (modelar). Amb aquest nom es defineix la tècnica destinada a eliminar l’excés de pell i poder manejar les bosses grasses tant de les parpelles superiors com de les inferiors per millorar l’aspecte d’ulls cansats i aconseguir que es vegen més joves i frescos.
Absència de colesterol, grans dosis de vitamines i minerals& És innegable que fruites, verdures i hortalisses són essencials en una dieta sana i equilibrada. Però, lluny de proporcionar salut, una alimentació exclusivament vegetariana pot comportar riscos, en especial per als més petits, ja que no aporta els nutrients necessaris per a l’organisme. La dieta vegetariana està contraindicada per a xiquets i adolescents perquè no cobreix els seus requeriments de proteïnes i pot causar un dèficit en el creixement. A més, en la majoria dels casos dóna lloc a anèmia ferropènica (causada per la carència de ferro), fet que provoca cansament i fatiga que solen traduir-se en un baix rendiment escolar i en problemes de conducta. Una dieta sense carn ni peix també produeix dèficits d’àcid fòlic -essencial per a la maduració dels glòbuls rojos- i de calci, fet que pot afectar la densitat dels ossos i causar osteoporosi.
Rossos, morens, pèl-rojos& o violetes, fúcsies i fins i tot blaus. En l’actualitat, els cabells poden lluir qualsevol color que es desitge. Però la moda no sempre va de la mà de la salut i els experts alerten que utilitzar tints per als cabells amb excessiva freqüència pot resultar perjudicial. Als anys 80 es va parlar de la relació entre linfoma i tint pels colorants que s’usaven, la formulació dels quals es va canviar. Tot i això, la relació entre càncer i tint dels cabells continua i un estudi de l’Institut Català d’Oncologia assenyala que el 10% dels linfomes que pateixen les dones pot estar provocat per aquesta causa, i que el risc de patir linfoma és del 26% per als qui utilitzen el tint una vegada al mes.
Via lliure per als adolescents que vulguen menjar xocolata sense sofrir acne. Després d’anys de ser considerat el pitjor enemic dels qui volien mantenir-se lliures dels odiats granets, s’ha demostrat que la mala premsa d’aquest producte és injustificada, segons el dermatòlegs. Aquests assenyalen els factors genètics i les fluctuacions hormonals com els veritables responsables de l’acne, fet a què s’uneix la ingesta de determinats aliments entre els quals destaca la llet, segons un estudi de la Universitat de Harvard. Els consumidors diaris de llet, principalment de llet desnatada, que en bevien un o més gots al dia, desenvolupen acne en un 22% més de casos que els consumidors d’un got o menys per setmana.
“La menstruació apareix avui a 12 anys, quatre anys abans que mig segle enrere”
/imgs/20061001/img.despiece-salud.04.jpg No se sent els pares parlar bé dels adolescents. Tan difícil és aquesta etapa de la vida?
Cada etapa de la vida té les seues dificultats, i la principal de l’adolescència és el risc. Parlem d’individus immadurs que afronten dificultats pròpies de l’edat madura, però amb molta més vulnerabilitat que nosaltres. No és només que siga més fàcil equivocar-se, sinó que les conseqüències de l’equivocació poden fer més mal.- Serveixen d’alguna cosa els discursos de pares a fills?
Amb independència que siguen o no eficaços, són imprescindibles. Els adults hem d’assentar pautes als nostres fills, parlar-los clarament del que pensem que està bé i el que no ho està, advertir-los dels riscos que comporten determinades conductes. El pitjor és que la voluntat del grup d’amics pesa més en els adolescents que la de la família o l’escola. - Potser hem perdut els papers.
Potser ens hem equivocat, però no per això hem de culpabilitzar-nos, ni culpabilitzar la societat. Hi ha circumstàncies que escapen a tot control social. Per exemple, l’edat d’inici de la menarquia (primer període menstrual) ha passat en menys de mig segle dels 16 als 12 anys, la qual cosa implica dir “ja ets una dona” a una xiqueta de 12 anys. - Potser per a ella és una bona notícia.
Els adolescents d’ara se senten cridats a fer un paper d’adult quan la seua ment encara no està veritablement preparada per a aquest repte. Una cosa és clara, l’estadística de conducta agressiva o antisocial i de trastorns de la conducta alimentària és avui més gran. - Deuen ploure les consultes a l’especialista…
No tant, l’adolescència és l’etapa de la vida que passa més desapercebuda als metges. Només s’hi acudeix per accidents o trastorns greus, i es perd així l’oportunitat d’intervenir a temps en moltes coses. Per exemple, se sap que el temps mitjà que transcorre entre un trastorn obsessivocompulsiu i la seua identificació per part del metge és de tres anys. En tot aquest temps hauríem pogut intervenir de forma eficaç.