112, bon dia
En un any es produeixen al nostre país més de 25 milions de telefonades al 112, el número europeu d’emergències. El 60% són falses alarmes, però el 40% restant posa en marxa un procediment d’atenció d’urgència. Tot el procés, des que una persona és atesa fins que s’ha solucionat el problema o s’han posat els mitjans per resoldre’l, està dirigit per l’equip que opera al Centre de Coordinació. Aquest equip, integrat en Protecció Civil o en un Centre d’Atenció d’Emergències -depèn de Comunitats- atén les grans emergències (incendis, catàstrofes o accidents greus) però també les més quotidianes, que també requereixen atenció urgent.
A l’altre costat de la línia d’un 112, un funcionari, format expressament per a aquest servei, atén la telefonada. La telefonada queda gravada i arxivada, i una de les tres pantalles d’ordinador del lloc de treball indica en un mapa des de quin punt s’ha fet la connexió. Quan l’avís és pertinent -es tracta efectivament d’una urgència- l’operador obre un expedient i activa el protocol.
Guiat pel sistema informàtic i per la persona que ha telefonat, l’operador perfila els recursos necessaris. Quan un mateix succés genera múltiples telefonades el sistema alerta que es rep repetidament el mateix codi d’expedient. En la pantalla es mostra l’estat de les telefonades ateses les últimes dues hores: roig, en espera; groc, en resolució, i verd, en curs. Si es produeix una catàstrofe o una situació d’emergència greu, l’acció passa a ser dirigida pel post de comandament avançat.
Juntament amb l’equip d’ambulàncies i de la policia, el de bombers és el grup que més avisos rep del 112. La seua tasca és molt diversa: apaguen petits incendis, atenen accidents vials o laborals, fan de serrallers, efectuen rescats de muntanya o aquàtics, col·laboren en sinistres, inundacions… Els parcs de bombers estan connectats per ràdio amb Protecció Civil, encara que la seua actuació és autònoma.
La meitat de les telefonades validades requereixen atenció sanitària (ambulàncies, metges de guàrdia o servei farmacològic). Els centres de coordinació disposen, entre el seu equip, de metges. Quan una emergència necessita assessorament telefònic, el facultatiu atén la telefonada. Mentrestant, l’ambulància es dirigeix al lloc del succés. La dotació es manté en contacte radiofònic constant fins que en coneix la naturalesa. Si cal, el 112 avisa de l’incident a metges, farmàcies de guàrdia i hospitals, que reben dades concretes sobre el seu abast.
El medalló o la polsera és un dispositiu connectat a la xarxa telefònica que permet la comunicació via mans lliures del domicili amb la central 112. Els seus propietaris són gent gran que poden viure soles, però que necessiten una cobertura especial de les seues necessitats objectives de seguretat. Reben una resposta immediata en moments de soledat, caigudes o emergències sanitàries només accionant el dispositiu.
Policia local, autonòmica, nacional i Guàrdia Civil. Tots aquests cossos estan integrats en l’operatiu del 112. Quan hi ha una urgència, depenent de la competència, és avisat immediatament el comandament corresponent. Compten amb unitats canines especialitzades a localitzar persones. Aquests gossos, a més de qualitats genètiques, tenen una preparació intensiva i molta disciplina. En tasques de rescat els gossos són increïblement eficients: capaços de superar 20 homes fent el mateix treball. El 112 integra també en la seua xarxa personal i serveis autònoms vinculats per convenis i disponibles en cas de necessitat. Psicòlegs, metges forenses, jutges, personal d’obres públiques, assistents socials i funeràries són requerits per a les emergències.