Geolocalització en el mòbil
L’escriptor nord-americà de ciència ficció Phillip K. Dick mostrava en la seva novel·la “Minority Report” com, al protagonista, se li personalitzaven les tanques publicitàries a mesura que hi passava per davant, i aquestes llegien en l’iris d’un dels seus ulls dades sobre la seva identitat, els seus gusts i les seves preferències. Com amb tantes altres qüestions, amb aquesta escena K. Dick es va avançar al seu temps i va preconcebre la geolocalització, un fenomen cridat a ser en el futur la principal forma d’oferir publicitat. Es basa en la combinació dels navegadors GPS implantats en els telèfons mòbils amb la informació sobre l’usuari disponible a la Xarxa, als quals se sumen els mapes de llocs com Google Maps, Yahoo! Maps o Bing Maps, que contenen al seu torn dades sobre la ubicació de cada restaurant, farmàcia o camiseria d’una determinada àrea. Així, aquell usuari que activa el GPS del seu mòbil i obté la seva posició exacta pot combinar-la amb un altre programa instal·lat al terminal que busca a la Xarxa dades sobre la zona. Si l’usuari demana un restaurant, el programa li dirà on és el més proper. Si el servei coneix, a més, els seus gusts, li suggerirà el més adequat al seu paladar. I el mateix ocorre amb milers de negocis pròxims al lloc on es trobi. En el cas de les farmàcies, si l’usuari pateix alguna malaltia, en el futur un programa podria dir-li quines farmàcies tenen en estoc el medicament que necessita.
De moment, les experiències no arriben tan lluny, però algunes apunten en aquesta direcció. A Barcelona, una empresa ha dissenyat un programa, encara no posat en pràctica, que en funció de la localització de l’usuari li informa sobre la parada de taxis més propera, i fins i tot sobre la seva disponibilitat de taxis. L’objectiu és que un dia sigui possible demanar el taxi des del telèfon només prement un botó i que el servei informi de la disponibilitat i el temps que tardarà. Sempre en funció de la posició de l’usuari.
El sistema operatiu per a mòbils Android, patrocinat entre altres companyies per Google, té nombroses aplicacions descarregables al telèfon que combinen la localització per GPS amb la informació d’Internet. Una d’aquestes és Sherpa, que amb el navegador GPS activat recorda els trajectes que fa l’usuari i el tipus de locals on entra, encara que de moment només està disponible per als Estats Units. Així, quan es consulta Sherpa, el servei ofereix a la zona negocis semblants als que s’ha freqüentat en d’altres: tipus de restaurants, botigues de roba, etc… I ho fa basant-se en la informació sobre negocis que s’allotja en el seu servei de Google Maps, que mostra les principals ciutats com un mapa, en fotografies aèries o a peu de carrer.
Les raons per què s’augura l’èxit dels serveis geolocalitzats són diverses: la primera és que el telèfon mòbil és el dispositiu tecnològic que més temps passa amb l’usuari. La segona es basa en el fet que la tendència en la informàtica és l’accés ubic a la Xarxa, en qualsevol lloc i sense dependre de fils, i sobretot en permanent mobilitat.
Per tant, si un usuari passa més temps en moviment que assegut davant l’ordinador, però vol estar sempre connectat a la Xarxa, assortir-li de la informació adequada en funció del punt geogràfic en el que es troba és molt més que un valor afegit: resulta una forma d’atendre les seves necessitats al moment, ja siguin de serveis, de compra de productes o de dades.
Tot i això, la informació geolocalitzada no acaba de consolidar-se entre els consumidors. Els motius són sobretot d’índole econòmica. Per començar, un mòbil capaç d’oferir informació d’aquest tipus pertany a la tercera generació de dispositius (3G), ja que els de categories inferiors no estan preparats per a incorporar un navegador GPS ni disposen d’accés a Internet o a la xarxa de dades, elements imprescindibles per a oferir informació geolocalitzada.
Ateses les seves prestacions, els mòbils 3G, també coneguts com “smartphones” o mòbils intel·ligents, tenen un preu per sobre dels 500 euros, fet que els situa fora de l’abast de la majoria de les butxaques. Així i tot, es poden obtenir a un cost raonable després de firmar un contracte amb un operador de telefonia, però en aquest cas cal lluitar amb les tarifes de connexió de dades.
Malgrat que aquestes tarifes han baixat els últims temps i han esdevingut més assequibles, arrosseguen com a contrapartida limitacions de temps de connexió i de tràfic de dades. De vegades graven amb duresa el seu consum si se sobrepassa la mitjana contractada, per la qual cosa les factures mensuals poden resultar doloroses.
- Sky Map: Funciona per al sistema operatiu Android, i en especial amb el model de telèfon HTC Magic, però és un programa amb molt de potencial per a ser aplicat en altres models i sistemes operatius. Coneixent la posició de l’usuari, gràcies al navegador GPS i a una brúixola digital que indica el lloc cap al qual la persona vol observar, ofereix a la pantalla els noms de les estrelles que es veuen en temps real.
- Places Directory: Aquest programa, també dissenyat per a Android, consisteix en una guia de locals comercials, com ara restaurants, bars o gasolineres, que es troben prop de la posició de l’usuari. L’aplicació indica l’adreça geogràfica i la distància a què es troben. La guia es complementa amb comentaris i puntuacions d’altres usuaris.
- Search with my Location: Es tracta d’una funció que el buscador Google ha incorporat a la seva versió per a mòbils que permet determinar la posició de l’usuari i li ofereix resultats de recerca relacionats amb aquesta. Està disponible per a telèfons com Iphone i Blackberry.
- Google Maps: La versió per a mòbils dels mapes de Google també permet fer recerques localitzades si abans el navegador GPS ha determinat la posició de l’usuari (més precís) o segons l’antena de telefonia que li doni cobertura en cada moment (molt menys precís). Està disponible per a la gran majoria de mòbils de tercera generació.