Claus per a una adopció sense traumes
El 2007 es van adoptar a Espanya 3.648 nens i nenes procedents de 41 països. La suma de costums culturals i socials molt diferents, juntament amb un procés llarg i ple d’alts i baixos, poden causar dificultats en l’adaptació dels petits a les seves noves famílies. El període d’adaptació es prolonga de mitjana entre sis mesos i un any. Convé que els nous pares assumeixin que un menor adoptat travessa diverses fases fins que s’assenta en la seva futura llar. La durada de cadascuna d’aquestes etapes varia, com també ho fa la facilitat del nen o de la nena per a encaixar en un entorn completament diferent del que prové. En tots dos casos, i per regla general, el temps requerit serà més breu com més baixa sigui l’edat de la criatura.
- La primera premissa perquè l’adaptació sigui un èxit és acceptar el nen o la nena tal com és. En aquest sentit és aconsellable deixar de banda les expectatives generades, a fi d’evitar qualsevol indici de frustració o decepció.
- No desenvolupi idees preconcebudes sobre el període d’ajustament familiar després de l’arribada del petit. No oblidi que és una etapa de transició, en la qual tots els membres de la família, i no només el menor adoptat, es veuen involucrats.
- Convé avaluar la situació de la persona adoptada des de tots els àmbits possibles del seu desenvolupament: físic, psicològic i maduratiu, cognitiu i intel·lectual, i social.
- Es molt important conèixer els antecedents, els esdeveniments, els danys, els traumes i les vivències del nen o de la nena adoptat perquè repercuteixen en la seva personalitat, els comportaments, el caràcter, la forma de percebre la realitat, el desenvolupament i en la convivència familiar. Estar al corrent d’aquests antecedents permetrà entendre i treballar amb més garanties de bons resultats les seqüeles, els retards i els trastorns.
- Abans de l’arribada del petit, és convenient que els pares obtinguin informació sobre les seves preferències per a poder preparar-li la futura habitació, triar-li els joguets i la roba al seu gust.
- Procuri crear una relació de confiança amb el nen o la nena des del primer dia. Durant les primeres setmanes procuri no passar-se massa hores allunyat de la seva presència. L’atenció constant a les seves necessitats i la ràpida resposta a les seves inquietuds promouran una relació de confiança.
- Sigui pacient i respecti el seu ritme. L’adopció no elimina de cop les empremtes d’un passat diferent. Aquests nens no han comptat amb les condicions per a aprendre i avançar al ritme dels altres, per la qual cosa necessiten més temps per a adaptar-se a la seva nova vida o per a aprendre a dominar situacions desconegudes.
- En els moments de tensió o quan s’enfronti a les reaccions negatives del menor, tingui sempre present que aquestes conductes no s’han d’interpretar com una qüestió personal contra vostè, sinó com les conseqüències del canvi de vida o del que va passar abans de ser adoptat.
- Sigui especialment tolerant si el nen o la nena té més de cinc anys. A partir d’aquesta edat, les experiències i els records són més grans, i bona part de la ràbia i el dolor sentit per les pèrdues i les separacions es dirigiran cap als pares adoptius.
- Els primers dies no aclapari el petit amb reunions o visites familiars i amics. Parli-li sobre les persones que coneixerà en poques setmanes, i faci que aquestes entrin en la seva vida a poc a poc perquè el nen es vagi sentint més segur, menys confús i espantadís.
- En molts casos, l’absència de vincles afectius previs origina en alguns nens conductes conflictives que tenen com a origen una tristesa profunda. Per a prevenir aquests comportaments i consolidar el vincle parental, és convenient no enviar els petits a la guarderia o a escola tot just arribar a la nova llar.
- És habitual que els pares, impressionats per les dures condicions de vida que han marcat els menors que adopten, prefereixin consentir totes les seves peticions i no posar límits. Aquesta actitud de compensació, per bé que és natural i comprensible, no és la millor per al menor. Els progenitors han de fer entendre al nen que són ells els qui tenen l’autoritat , així com les conseqüències que comporta saltar-se les regles. Això l’ajudarà a establir comportaments adequats des del primer moment dins i fora de la família.
- Dosifiqui els estímuls que rep el menor. Un excés pot desembocar tant en una sobreexcitació com en la inhibició davant del que se li ofereix. Tingui present que aquests nens s’han mogut en entorns molt limitats, i tot és nou per a ells.
- Ajudi el petit a expressar el que sent i pensa. No dubti a conversar amb ell de forma natural sobre la seva adopció. Una actitud d’escolta i comprensió anirà enfortint els vincles d’afecte
- No es preocupi si el nen mostra al començament una sintonia més gran amb un dels pares i té dificultat de relacionar-se amb l’altre. És probable que aquesta diferència es degui al fet que a la llar o a l’orfenat de procedència el menor només va tenir cuidadors o únicament cuidadores.
- Els problemes d’idioma es resolen amb una mica d’atenció i interès per a establir un codi de comunicació amb el nen, i detectar quan li passa alguna cosa, què vol, què és el que li agrada i quins són els seus temors.
- Estar al corrent dels antecedents del petit li permetrà entendre i afrontar amb més garantia els possibles retards i trastorns de convivència i d’adaptació que puguin sorgir. L’edat del nen, la seva ètnia, les característiques físiques, el nivell d’escolarització o una possible història prèvia d’abusos i/o negligència repercuteixen en la seva forma de percebre la realitat, el seu desenvolupament i la convivència.
- No perdi de vista que en la història personal del seu fill sempre hi ha un abandó, i que la família biològica ocuparà inevitablement un lloc real o imaginari que recordarà, reviurà o fantasiejarà moltes vegades.
- No dubti a acceptar el dret del petit a saber tot el que es pugui sobre la seva adopció i la seva vida anterior. Intenti contestar les seves preguntes, encara que la informació de què disposi sigui escassa.
- Sigui quina sigui l’edat del nen, permeti-li que s’emporti objectes personals del seu passat: li seran d’utilitat per a calmar l’angoixa davant el canvi. El petit necessita aquest punt de partida conegut per a poder iniciar una nova vida. Amb el pas del temps, i de forma gradual, s’anirà separant d’ells amb naturalitat.
- No dubti de cuidar-se també vostè. La situació emocional del nen, unida al fet que els pares adoptius han d’enfrontar-se a qüestions més complexes de les que han de superar en condicions normals els pares biològics, pot ocasionar problemes de fatiga, estrès i, fins i tot, depressió.
- Consulti amb un especialista si després d’un any de convivència el petit continua mostrant signes d’inadaptació o alguna conducta estranya. Pot tractar de posar-se en contacte amb alguna de les nombroses associacions de pares amb fills adoptats, en aquestes pot intercanviar experiències i opinions. Les administracions també compten amb serveis de suport per als pares adoptius.
- Segons dades de la Guia per a pediatres de la Coordinadora en Defensa de l’Adopció i l’Acolliment (CORA), la quarta part dels nens que arriben a Espanya procedents de l’adopció internacional presenten problemes de salut, la major part curables de manera senzilla. Entre les més freqüents hi ha el retard lleu en el desenvolupament de pes i talla, l’anèmia, problemes dermatològics, problemes d’alimentació o en el son, mancança de vacunes o infestacions per paràsits.
- La detecció ràpida de qualsevol patologia que pugui sofrir el menor és determinant per a la seva cura. Amb aquesta finalitat, és necessari que se li realitzi una avaluació mèdica en els tres primers dies de la seva arribada a la nova llar.
- Ha de saber que el fracàs en la identificació i la intervenció precoç dels problemes de salut (entre un 20-30% dels nens presenten problemes mèdics seriosos, i en gairebé la meitat dels casos no van ser reconeguts o sospitats abans de l’adopció) no només pot afectar la qualitat de vida d’aquests nens i nenes en el futur desenvolupament físic, emocional i intel·lectual, sinó que també pot conduir a incrementar les dificultats d’adaptació i integració en la nova unitat familiar, i originar així el fracàs de l’adopció.
- Els problemes mèdics més importants dels nens adoptats fora de les nostres fronteres són els psicològics i el retard psicomotor, conegut també com “síndrome de l’orfenat”.
- També són freqüents els casos d’estrabisme, associats al creixement dels nens en entorns molt petits i com a conseqüència de no haver sortit a l’exterior de manera continuada.
- Altres problemes molt habituals són les infeccions respiratòries provocades per una ventilació insuficient i una mala alimentació.