Programa Thao | Què és el resveratrol? | Com s'elabora un menú digestiu | Diferències nutricionals entre les cebes blanques i les vermelles | Calories de les galetes integrals
El Programa THAO-Salut Infantil és un projecte integral de prevenció de l’obesitat infantil enfocat a desenvolupar-se des de l’àmbit municipal. L’objectiu és ajudar els nens i nenes i les seves famílies a canviar el seu estil de vida fins a fer-lo més saludable, amb la participació dels agents socials locals. En el projecte estan implicades l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), la Fundació Espanyola de Nutrició (FEN) i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), com una iniciativa més de les emmarcades en l’Estratègia NAOS.
El Programa es va posar en marxa fa dos anys en cinc ciutats pilot espanyoles: Aranjuez (Madrid), Villanueva de la Cañada (Madrid), San Juan de Aznalfarache (Sevilla), Castelldefels (Barcelona) i Sant Carles de la Ràpita (Tarragona). En l’actualitat està implementat en 32 ciutats de set comunitats autònomes, amb una participació de 1.430.000 habitants, dels quals 125.000 són infants. L’any es divideix en “temporades” en les quals s’aprofundeix en el coneixement d’una família d’aliments i s’informa sobre el seu consum mesurat i saludable d’acord amb les necessitats individuals. De setembre del 2009 a febrer del 2010 es desenvoluparà la temporada dels lactis, de manera que totes les activitats realitzades pel professorat als col·legis i per la família a casa, així com les protagonitzades al menjador escolar, als restaurants locals i, fins i tot, des dels comerços de la zona, estan orientades a promoure el consum de productes com la llet, els iogurts o el formatge, entre d’altres.
Més informació a www.consumer.es i al web oficial: www.thaoweb.com
El resveratrol pertany a una classe de composts polifenòlics anomenats estilbens. Algunes plantes, com a resposta a l’estrès, a lesions i per l’acció dels raigs ultraviolats, produeixen estilbens, entre els quals es troba el resveratrol. Aquest compost ha despertat interès en la comunitat científica pels seus beneficis potencials sobre l’organisme. Entre aquests, destaquen l’acció antiinflamatòria, l’antioxidant, la cardioprotectora i, fins i tot, la potencial activitat anticancerosa. No obstant això, la seva biodisponibilitat en els aliments en què més abunda es troba encara en fase d’estudi, igual com la seva activitat en els òrgans vitals sobre els quals actua.
Són aliments rics en resveratrol el raïm negre (més abundant en la pellofa i en les llavors), el suc de raïm o most, els vins negres, a més de les baies de l’espècie “Vaccinum”, que inclou diversos tipus de nabius, com el comú, el negre i el vermell.
El temps de fermentació durant el qual un vi entra en contacte amb la pell del raïm és un factor important del seu contingut en resveratrol. Per això, els vins blancs i rosats contenen menys resveratrol que els negres.
- Desdejuni: Iogurt amb bífidus. Te amb llimona sense sucre. Biscotes amb carn freda de gall dindi.
- Esmorzar (mig matí): Compota de poma amb 4 nous.
- Dinar: Amanida lleugera amb arròs i enciam, blat de moro, pastanaga i germinats. Bacallà a la planxa amb patata cuita empolvorada amb julivert. Pa torrat. Infusió digestiva.
- Berenar: Pera madura. Pa torrat amb tonyina en oli d’oliva.
- Sopar: Crema de carabassó, pastanaga i patata. Ou remenat. Pa torrat. Iogurt bífidus. Infusió digestiva.
- El consell: Prendre una infusió de plantes digestives després dels àpats: regalèssia, melissa, anís… Reservar la fruita madura per a prendre-la entre hores. Altres aliments més recomanables per la seva capacitat de tonificar el sistema digestiu són els germinats, que proveeixen d’enzims digestius, i els lactis fermentats, que contribueixen a regular la flora intestinal.
Sí que hi ha diferències nutricionals entre aquests dos tipus de cebes. Les cebes vermelles, a diferència de les blanques, contenen un tipus d’antioxidants, les antocianines, que són els pigments naturals que els confereixen el color violaci. La quercetina és una altra substància antioxidant que s’ha identificat en totes les varietats de cebes en una proporció molt elevada (al voltant dels 300 mg/ 100 grams). Cent grams de ceba és el que pesa un ceballot dels que es venen en manolls. Aquest compost afavoreix, a més, la circulació sanguínia.
Pel que fa al valor nutricional comú, les cebes destaquen per l’escàs valor energètic (33 cal/100 g), a causa del baix contingut en carbohidrats i pràcticament nul de proteïnes i per la seva absència de greixos. També en destaca l’aportació de fibra, de minerals en quantitats significatives com el potassi i calci (de pitjor absorció) i de vitamines com l’àcid fòlic, la vitamina C i la E. Aquestes dues últimes vitamines se sumen als altres components antioxidants de les cebes.
La seva composició en elements reguladors les converteixen en un aliment diürètic i depuratiu. Tot i això, les propietats salutíferes de les cebes són degudes, més que a la composició nutritiva, a l’abundància d’antioxidants, com ara els flavonoides i els composts ensofrats. Aquests últims són substàncies precursores de composts volàtils, que són els que aporten a la ceba l’olor i el sabor tan característics que té.
No obstant això, la rellevància nutricional d’un aliment depèn del consum que se’n faci. Per tant, per a beneficiar-se de les propietats, en aquest cas, de la ceba vermella, és necessari que aquesta hortalissa formi part de la dieta habitual.
La varietat de galetes és tan gran que és difícil decantar-se per una quan se segueix una dieta d’aprimament. Per això, en la valoració de la qualitat nutricional de les galetes convé parar atenció a diverses dades que es recullen en l’etiquetatge nutricional. D’una banda, les calories totals, reflectides en referència de 100 grams de producte (algunes marques inclouen la dada de les calories i altres nutrients per ració suggerida de consum, que poden ser 3-6 galetes). Es pot comprovar que la majoria de marques aporten com a mínim 400 kcal/100 grams, una quantitat de calories que s’assembla a la dels productes de pastisseria i molt superior a la mateixa quantitat de pa (260 calories). Els missatges que acompanyen algunes marques de galetes, com ara “integrals”, “amb fibra” o “amb vitamines” no ens han de confondre i fer-nos pensar que aquestes varietats són menys calòriques. Sí que poden ser més saludables perquè aporten més fibra que ajuda a saciar més i a calmar durant més temps la gana. Ara bé, per la composició de les galetes, elaborades a partir d’una barreja de farina, aigua i greixos, són en tot cas aliments molt energètics. Encara que hi hagi varietats que aporten menys calories, menys sucres i/o greixos, aquestes podran resultar una mica més saludables, però no deixaran de ser un producte energètic que en qualsevol cas ha de consumir-se amb moderació. Per això, malgrat que unes galetes informin que són “sense sucre afegit”, poden incloure més quantitat de greix i, per tant, una quantitat de calories semblant que altres varietats normals que no inclouen el missatge. El millor consell és llegir amb atenció l’etiquetatge nutricional i comparar entre dues marques diferents les calories i els nutrients que interessen, com ara els greixos o els sucres, a fi de conèixer si hi ha diferències entre unes i altres.