Blaverols: tatuatges naturals transitoris
La transformació que pateix la pell fins a tenyir-se en una zona concreta d’un color fosc, negrós i, fins i tot, blavós és la conseqüència directa de patir un fort cop, encara que aquesta no és l’única explicació. Aquests petits hematomes, coneguts com blaverols o blaus, poden ser dolorosos i moltes vegades apareixen de forma espontània. És llavors quan requereixen d’una major atenció mèdica per a eliminar la inflor i, de manera especial, descartar possibles patologies.
L’edat és una de les primeres qüestions que valoren els especialistes, ja que la gent gran és més propensa a patir aquestes contusions; els vasos sanguinis són més fràgils, per això es trenquen, de manera que la sang flueix fora d’aquests i vessa. Una altra de les raons que expliquen l’acumulació de blaus sense haver-se colpejat abans és patir un problema sanguini. Hi ha persones que sofreixen un trastorn dels components de la sang responsables de coagular-la, com ara mantenir les plaquetes baixes (trombocitopènia) o problemes amb altres factors de la coagulació, una situació que coneixen bé els hemofílics.
Els qui reben un tractament anticoagulant per disminuir la coagulació de la sang, com la warfarina, l’heparina o l’aspirina, també es poden sorprendre amb aquests hematomes acolorits en alguna part del seu cos, igual com les persones que prenen corticosteroides. Són medicaments que, associats a l’envelliment, indueixen l’aprimament de la pell, la qual cosa afavoreix un desenvolupament fàcil dels blaverols. Les dones embarassades, a causa de la mala circulació, també se sumen a la part de població més exposada a tenir blaus.
Juntament amb la gent gran, els infants són els més afectats per aquestes contusions acolorides, encara que en els menors l’aparició de blaus es vincula amb les caigudes, els cops i els accidents. Això no obstant, les plaquetes baixes també poden fer que en els nens i nenes sorgeixin blaus amb gran facilitat, a més de ser un indici de malalties com la púrpura trombocitopènica aguda (que afecta alguns infants de poca edat i que es pot manifestar després d’una infecció vírica) o altres patologies més greus com la leucèmia. Altres circumstàncies que afavoreixen l’aparició dels blaus en qualsevol persona són les lesions per la pràctica esportiva o com a conseqüència de l’extracció rutinària de sang en les anàlisis sanguínies.
Els blaus, en general, no són manifestacions d’una malaltia greu i milloren per si sols. Amb tot, poden ser molests, per això es recomana aplicar sobre la zona afectada una bossa plena de gel durant les primeres 24 hores (es pot fer servir una bossa de verdures congelades o bé un drap o tovallola freds) per a disminuir la inflor i el malestar que causen.
Una altra opció per a combatre’ls és l’ús de cremes, ungüents i gels antiinflamatoris. També s’utilitzen els preparats homeopàtics de plantes com l’àrnica, que acceleren la curació dels blaus i alleugen el dolor i la inflor que originen. Durant l’aplicació d’aquests productes cal evitar exercir pressió sobre la zona tenyida de blau o de negre perquè, en cas contrari, el dolor augmentarà. Si els blaus es localitzen en una cama o en un braç convé elevar el membre afectat perquè es redueixi la inflor.
La majoria dels blaverols desapareixen sols o amb l’ajuda d’algun dels remeis esmentats. Tot i això, en alguns casos les taques no desapareixen en un termini màxim de dues setmanes. També és possible que s’originin sense cap motiu aparent i, fins i tot, de forma repetida sense trobar una explicació convincent. Aquestes són les dues raons principals per les quals és necessari visitar el metge per descartar un problema de salut més seriós.
Un altre dels motius que requereixen la consulta per part d’un professional és l’aparició d’un blau de grans dimensions, sempre que el dolor i la inflor no remetin i augmentin, quan la zona afectada es quedi immobilitzada, com una articulació -ja que podria trobar-se una fractura o lesió important- i si els blaus es concentren en zones delicades com el cap, al voltant dels ulls o a l’abdomen.