Dutxa diària: àngel o dimoni per a la pell?

Dutxa diària: àngel o dimoni per a la pell?

/imgs/20091001/salud1.jpg
Per a espavilar-se de bon matí, per a aconseguir l’efecte contrari a última hora del dia o, simplement, perquè sí, la veritat és que l’hàbit de dutxar-se està tan arrelat en les nostres rutines diàries que poques vegades se’n discuteix la idoneïtat. Entra dins d’aquelles qüestions que la gran majoria reconeix davant els altres com a habituals i imprescindibles en el seu dia a dia. Per bé que, de vegades, l’anonimat d’una enquesta i la pròpia experiència personal -qui no ha sofert en un viatge amb autobús o metro els efluvis d’algun passatger?- demostren el contrari. Tres de cada quatre espanyols es dutxen almenys una vegada al dia. L’estampa de dutxa que més es repeteix és la d’un acte que es podria considerar com a breu, entre 5 i 10 minuts, que és el temps que la gran majoria passa sota l’aixeta de la dutxa, i per a la qual cosa es prefereix el gel i l’esponja per sobre d’altres opcions que s’ofereixen en aquests moments en el mercat. Almenys, aquests són els resultats d’un estudi que una firma d’aixetes va elaborar a la darreria de l’any passat sobre els hàbits dels espanyols a la dutxa.

Higiene, neteja i confortabilitat són les raons principals que ens porten a la dutxa. Ara bé, on es troba la frontera entre la higiene i la sobrehigiene? I el que és més important, quins són els danys que la pell pot patir en creuar-la? No es tracta de posar en dubte l’acte de dutxar-se en si, sinó de conèixer els riscs que un excés de zel en la nostra higiene diària, combinat amb l’ús de productes inapropiats, poden causar en el nostre cos.

La importància del mantell lipídic

/imgs/20091001/salud2.jpg
La pell és l’òrgan més extens del cos humà, i a més és la primera línia de defensa, la barrera amb què l’organisme es protegeix dels elements i dels microorganismes nocius que habiten el món extern. És formada per diferents capes i estrats, dels quals la pell se serveix per a acomplir la seva funció. Un d’aquests estrats és el mantell lipídic que la recobreix, la protegeix de forma natural i al qual, sovint, no es presta l’atenció que mereix. Es compon d’aigua, lípids i altres components que ajuden a retenir l’aigua a la dermis. Aquesta funció és clau perquè la pell necessita estar prou hidratada per a poder portar a terme la seva tasca protectora.

La capa de lípids té un PH lleugerament àcid que se situa al voltant del 5,5, que és el que impedeix que els gèrmens, els bacteris, els virus, els àcars i la resta de microorganismes campin a gust per la nostra pell. Per això és tan important no alterar aquesta acidesa. Si es modifiqués, el mantell perdria propietats i, en conseqüència, esdevindria incapaç de frenar l’avanç i la proliferació d’aquests agents externs. No és la descripció d’un cas extrem o poc probable. Gests com el de dutxar-se repetides vegades al llarg del dia i fer servir sabons, gels o altres productes de neteja que contribueixin a pertorbar l’índex d’acidesa natural de la nostra pell poden ser els principals culpables d’esgotar el mantell lipídic, fet que al seu torn desencadena una sèrie de patologies cutànies.

Malalties per una higiene excessiva

Segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, la nostra pell està preparada per a una única dutxa al dia. Si ens excedim i repetim l’acte més vegades al llarg d’una mateixa jornada sense posar en pràctica hàbits com el de dutxar-se únicament amb aigua i sense sabó en les segones i terceres dutxes, l’excés es pot saldar amb l’aparició d’alguna de les malalties següents:

• Dermatitis atòpica: La més coneguda per la incidència creixent que té. L’associació espanyola de familiars i pacients d’aquesta malaltia calcula que, al nostre país, prop del 10% de la població conviu en l’actualitat amb aquesta malaltia, amb especial prevalència entre els més petits. De fet, s’estima que la dermatitis atòpica ocupa el 20% de les consultes que es fan als serveis de dermatologia pediàtrica, i l’1% de les consultes al pediatre. Quan una persona pateix de dermatitis, la seva superfície cutània ja no compta amb el mantell lipídic protector i es dóna una pèrdua d’aigua que origina una sequedat intensa en la pell. Com a conseqüència, els pacients sofreixen una sensació de picor molesta i irritant que algunes vegades fa molt difícil evitar gratar-se. La dermatitis atòpica és una malaltia crònica -sense cura definitiva de moment- però per a la qual sí que es compta amb un tractament mèdic que aconsegueix, almenys, controlar alguns símptomes com la picor i l’enrogiment de la pell, això sí, sempre que se sigui molt constant.
• Infeccions: Un altre dels problemes de perdre l’acidesa natural amb què compta el mantell hidrolipídic és que la pell pot ser víctima d’infeccions de diferents tipus. La popular pitiriasi alba, fàcilment recognoscible per l’aparició de taques blanquinoses o amb falta de pigmentació a l’esquena i a les extremitats superiors, n’és una bona mostra. De vegades, la dermatitis atòpica i la pitiriasi van de la mà: l’aparició de la primera comporta la proliferació de la segona. La pitiriasi s’associa a la piscina pel clor de l’aigua, tan necessari per a la desinfecció de l’aigua però alhora tan danyós per a algunes pells; pel major contacte de la pell amb l’aigua i per l’increment de la freqüència de la dutxa. Resultat: la pell ja no està en condicions de frenar l’avanç de microorganismes externs. En el cas de la pitiriasi, el tractament, per via tòpica, es dilata en el temps i esdevé una tasca tediosa i molesta que convé evitar canviant o cuidant certs hàbits de la nostra higiene diària.
• Al·lèrgies: Sorgeixen perquè aquelles pells amb el mantell hidrolipídic danyat són més sensibles. La predisposició és, per tant, més alta quan la capa protectora de la pell està esgotada, però això no vol dir que totes les pells hagin de ser hipersensibles a determinades substàncies. Depèn de cada persona i del tipus de pell que tingui. En aquest cas, els al·lergògens que normalment causen les reaccions al·lèrgiques són alguns dels components que inclouen els mateixos gels de bany: des dels espessidors i emulsionants que s’hi utilitzen fins al perfum o el color del producte.

El sabó ideal: amb PH 5,5 i oli vegetal

Igual que la pell, els gels i els sabons que es fan servir al bany també tenen PH, que és l’índex d’acidesa que mesura l’alcalinitat del producte. Cal ser acurat en aquest punt i usar només aquells sabons que tinguin un PH pròxim al de la pell, 5,5, i que en cap cas excedeixin de 6,5. A partir d’aquesta xifra el gel pot ser considerat desaconsellable perquè el risc que alteri i acabi neutralitzant el mantell hidrolipídic de la pell és molt alt.

Es tendeix a pensar que l’efectivitat d’un gel de bany es mesura per la quantitat d’escuma o de bombolles que sigui capaç de fer. Altres vegades, és l’olor l’única característica que es té en compte en l’elecció d’un sabó per al bany. Els dos plantejaments són erronis. De fet, el tipus de gel més recomanable per a la nostra pell no destaca ni per la fragància ni per ser excessivament escumós. Els sabons més recomanables són els que inclouen entre els seus components oli d’oliva o altres olis vegetals com el d’ametlles, el de germen de blat, el de palma o el de coco: tots ajuden a regular el grau d’hidratació de la pell i en mantenen i en regeneren el mantell protector. A més d’adquirir gels amb un PH òptim, és important prevenir la sequedat de la pell i no descuidar-ne la hidratació després de la dutxa. Per això, no serà sobrer establir una rutina d’hidratació per a finalitzar el nostre pas pel bany. La crema hidratant o l’oli corporal s’han d’aplicar amb lleugers massatges sobre la pell ja seca fins que s’absorbeixi. No obstant això, cal limitar la quantitat i la freqüència d’aplicació de la crema hidratant sobre la cara i el coll. De vegades, s’abusa d’aquest tipus de fluid i es genera l’aparició d’altres malalties cutànies com l’acne.